En matemàtica, el lema de Hensel, també conegut com a lema d'elevació de Hensel, cridat aixina en honor al matemàtic alemà Kurt Hensel, és un resultat de l'aritmètica modular, que establix que si un polinomi d'una variable té una raïl simple mòdul un número primer p, llavors esta raïl pot elevar-se a una única raïl mòdul qualsevol potencia major de p.[1][2] De manera més general, si un polinomi es factoriza mòdul p en dos polinomis coprimos, esta factorisació es pot elevar a una factorisació mòdul qualsevol potència major de p (el cas de raïls correspon al cas de grau 1 para un dels factors).

En passar al llímit (de fet, és un llímit invers) quan l'exponent de p té a l'infinit, succeïx que la raïl o la factorisació mòdul p pot elevar-se a una raïl o una factorisació en els sancers p-ádicos.

Estos resultats han segut àmpliament generalisats, baix el mateix nom, per al cas de polinomis en un anell commutatiu arbitrari, a on p és reemplaçat per un ideal, i "polinomis coprimos" significa "polinomis que generen un ideal que conté a 1".

El lema de Hensel és fonamental en l'anàlisis p-àdic, una branca de teoria analítica de números.

La demostració del lema de Hensel és constructiva, i conduïx a un algoritme eficient per al alçament Hensel, el qual és fonamental per a factorisar polinomis, i proporciona l'algoritme més eficient conegut per a àlgebra llineal exacta en número racional.

Reducció modular i alçament

Plantilla:Complex El lema original de Hensel es referix a la relació entre la factorisació polinòmica en els sancers i en els sancers mòdul un número primer p i les seues potències. Pot estendre's directament al cas a on els número sancer són reemplaçats per qualsevol anell commutatiu i p es reemplaça per qualsevol ideal màxim (de fet, els ideals màxims de ℤ tenen la forma pℤ, a on p és un número primer).

Per a ser precisos es requerix una generalisació de l'aritmètica modular habitual, per lo que és útil definir en precisió la terminologia que s'utilisa comunament en este context.

Siga R un anell commutatiu, i I un ideal de R. Reducció mòdul I es referix a la substitució de cada element de R en la seua image baix el mapa canònic R→R/I. Per eixemple, si f∈R[X] és un polinomis en coeficients en R, la seua reducció mòdul I, denotada fmodI és el polinomi en (R/I)[X]=R[X]/IR[X] obtingut en reemplaçar els coeficients de f pels de la seua image en R/I. Dos polinomis f i g en R[X] són congruents mòdul I, denotat f≡g(modI) si tenen els mateixos coeficients mòdul I, això és si f−g∈IR[X].Si h∈R[X], una factorisació de h mòdul I consistix en dos (o més) polinomis f,g en R[X] tal que h≡fg(modI).


El procés de elevament és l'invers de la reducció. Això és, daus objectes depenents dels elements de R/I, el procés de elevament reemplaça eixos elements pels elements de R (o de R/Ik per a algun k>1) que assigna a ells de manera que conserven les propietats dels objectes. Per eixemple, donat un polinomi h∈R[X] i una factorisació mòdul I expressada com h≡fg(modI), alçant esta factorisació mòdul Ik consistix en trobar polinomis f′,g′∈R[X] tal que f′≡f(modI), g′≡g(modI), h≡f′g′(modIk). El lema de Hensel afirma que tal alçament sempre és possible en certes condicions.

Conceptes relacionats

Compleción d'un anell no és una condició necessària per a que l'anell tinga la propietat Henseliana: Goro Azumaya en 1950 va definir un anell local commutatiu que satisfà la propietat Henseliana per a l'ideal maximal m siga un anell Henseliano.

Masayoshi Nagata va provar en la década de 1950 que per a qualsevol anell local commutatiu A en ideal maximal m sempre existirà el menor anell Ah que conté a A tal que Ah és Henseliano sobre mAh. Este Ah és cridat l'Henselisació de A. Si A és noetheriano, Ah també és noetheriano, i Ah és manifestament algebraic ya que és construït com un llímit d'entorns étale. Açò implica que Ah és usualment molt menor que el completion  mentres manté la propietat Henseliana i es manté en la mateixa categoria.

Referències

  1. ↑ Beshenov, Alexey(Setembre de 2018).«EllemadeHenselysusaplicaciones».Universitat del Salvador.Consultat el 2023.09.30.
  2. ↑ González Iglésies, Claudia María(2020).«Lema de Hensel i números p-ádicos».Consultat el 2023-09-30.

Bibliografia

Vore també