Anar al contingut

Anàlisis p-àdic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Els números 3-ádicos, en els seus corresponents caràcters seleccionats en el seu grup de la dualitat de Pontryagin.

En matemàtica, el anàlisis p-ádico és una branca de la teoria de números que tracta l'anàlisis matemàtic de les funcions dels números p-ádicos.[1][2][3]

La teoria de les funcions numèriques de valors complexos en els números p-ádicos és part de la teoria dels grups localment compactes. El significat comú pres per a l'anàlisis p-ádico és la teoria de les funcions de valors p-ádicos en espais d'interés.[4][5]

Les aplicacions de l'anàlisis p-ádico han segut principalment en teoria de números, a on té un paper significatiu en la geometria diofantina i en l'aproximació diofantina.[6] Algunes aplicacions han requerit el desenroll de l'anàlisis funcional p-ádico i de la teoria espectral. En molts sentits, l'anàlisis p-ádico és menys sotil que l'anàlisis clàssic, ya que la desigualtat ultramétrica significa, per eixemple, que la convergència de séries infinites de números p-ádicos és molt més simple. l'espai vectorial topològic sobre els camps p-ádicos mostra característiques distintives; per eixemple, els aspectes relacionats en convexidad i el teorema de Hahn–Banach són diferents.[7][8]

Atres llectures


  • Karpinski, Marek; van der Poorten, Alf; Shparlinski, Igor(2000).«Zero testing of p-adic and modular polynomials».Theoretical Computer Science.233: 309–317.doi:10.1016/S0304-3975(99)00133-4. (preimpreso)

A course in p-adic analysis, Alain Robert, Springer, 2000, ISBN 978-0-387-98669-2

  • Ultrametric Calculus: An Introduction to P-Adic Analysis, W. H. Schikhof, Cambridge University Press, 2007, ISBN 978-0-521-03287-2

P-adic Differential Equations, Kiran S. Kedlaya, Cambridge University Press, 2010, ISBN 978-0-521-76879-5}

Vore també

Referències

  1. ↑ Koblitz, Neal (1984). P-adic numbers, p-adic analysis, and zeta-functions, 2ª edició, New York: Springer-Verlag, p. 3. ISBN 978-0-387-96017-3. Consultat el 24 d'agost de 2012. «Theorem 1 (Ostrowski). Every nontrivial norm ‖ ‖ on ℚ is equivalent to  p for some prime p or for 1=p = ∞.»
  2. ↑ I.V.Volovich«Number theory as the ultimate theory».CERN-TH.4791/87(en en)
  3. ↑ Mahler, K.(1958).«An interpolation séries for continuous functions of a p-adic variable».Journal für die regne und angewandte Mathematik.199: 23–34.ISSN 0075-4102.(en de)
  4. ↑ V. S. Vladimirov, I.V. Volovich; E.I. Zelenov(1994).«P-adic Analyisis and Mathematical Physics».World Scientific.(en en)
  5. ↑ L. Brekke; P. G. O. Freund(1993).«P-adic numbers in physics».Phys. Rep. 233, 1-66.(en en)
  6. ↑ Peter G.O. Freund(2005).«p-adic Strings and their Applications».: 12.(en en)
  7. ↑ Branko Dragovich, Adeles(2007).«Application of adeles in modern mathematical physics».in Mathematical Physics.(en en)
  8. ↑ Goran S. Djordjevic; Branko Dragovich«p-Adic and Adelic Harmonic Oscillator with Clave-Dependent Frequency».: 3, 2º parágrafo.(en en)