Anar al contingut

Teorema de Hahn–Banach

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, la teorema de Hahn–Banach és una ferramenta important en anàlisis funcional. Permet estendre qualsevol funcional llineal acotada definit en un subespacio vectorial a l'espai vectorial que ho conté. Deu el seu nom a Hans Hahn i Stefan Banach els qui varen provar esta teorema independentment en la década de 1920.

La teorema apareix en la lliteratura en formes diverses, tant analítiques com a geomètriques.

La teorema de Hahn-Banach (forma analítica)

[editar | editar còdic]

Un funcional sublineal en un espai vectorial V sobre un cos 𝕂 (que pot ser els número real o complexos ) és una funció p:V que verifica:

p(ax+by)|a|p(x)+|b|p(y)x,yVa,b𝕂.

Eixemples de funcionals sublineales són qualsevol norma vectorial i seminorma.

Llavors la forma analítica de la teorema de Hahn–Banach establix que si p:V𝕂 és un funcional sublineal, i f:S𝕂 és un funcional llineal definit en un subespacio vectorial S de V que està acotat per p sobre S i.i..

|f(x)|p(x)xS

llavors existix una extensió llineal f^:V𝕂 de f a tot l'espai V i.i. existix un funcional llineal f^ tal que

f^(x)=f(x)xS

i

|f^(x)|p(x)xV.

L'extensió f^ no és en general única i la demostració, que utilisa el lema de Zorn, no dona cap método per a trobar f^.

Conseqüències

[editar | editar còdic]

La teorema té numeroses conseqüències, que a voltes es diuen també "teorema de Hahn-Banach":

  • Hahn-Banach per a espais normados. Qualsevol funcional llineal continu f definit en un subespacio d'un espai vectorial normado té una extensió contínua f^ a tot l'espai tal que el funcional i la seua extensió tenen la mateixa norma.
  • Hahn-Banach (primera forma geomètrica). Sean A i B dos subconjunts convexos, no buits i disjuntos d'un espai vectorial normado sobre , sent a lo manco un dels dos subconjunts obert. Llavors existix un hiperplano tancat que separa A i B en sentit ampli.
  • Hahn-Banach (segona forma geomètrica). Sean A i B dos subconjunts convexos, no buits i disjuntos d'un espai vectorial normado sobre , sent a lo manco un dels dos subconjunts tancat i l'atre compacte. Llavors existix un hiperplano tancat que separa A i B en sentit estricte.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Brézis, Haïm (1984). Anàlisis funcional: Teoria i aplicacions, Aliança Editorial.