Anar al contingut

Lema Lifting the exponent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En Matemàtica, el lema lifting the exponent o lema LTE proporciona vàries fòrmules per a calcular la valoració p-ádica vp de sancers de la forma an±bn. Este lema de teoria de números elemental és cridat aixina ya que descriu els passos necessaris per a "elevar" (lift) l'exponent p en tals expressions. Està relacionat al Lema de Hensel.

Antecedents

Els orígens exactes del lema no estan clars; el resultat en el seu nom actual i forma, han segut notat en la primera década del XXI. No obstant vàries de les seues idees principals utilisades per a la seua demostració eren conegudes per Gauss i referenciades en la seua obra Disquisitiones arithmeticae.[1] A pesar de apareceer principalment en problemes de competències, a voltes s'aplica a temes d'investigació, com les curves elíptiques.[2]

Demostració

Case Base (p impar)

Es provarà primer el cas base νp(xn−yn)=νp(x−y) quan mcd⁡(n,p)=1. Ya que p∣x−y⟺x≡y(modp),

xn−1+xn−2y+xn−3y2+…+yn−1≡nxn−1≢0(modp)(1)

El fet que xn−yn=(x−y)(xn−1+xn−2y+xn−3y2+…+yn−1) completa la demostració. ◼

La condició νp(xn+yn)=νp(x+y) per a n impar és anàloga.

Cas General (p impar)

Per mig d'expansió binomial, la substitució y=x+kp pot ser usada en (1) per a mostrar que νp(xp−yp)=νp(x−y)+1 ya que (1) és múltiple de p pero no de p2. Similarment, νp(xp+yp)=νp(x+y)+1.

Llavors, si n és escrit com pab a on p∤b, el cas base nos dona

νp(xn−yn)=νp((xpa)b−(ypa)b)=νp(xpa−ypa).

Per inducció en a,

νp(xpa−ypa)=νp(((…(xp)p…))p−((…(yp)p…))p)(exponenciació usada a veces por término)=νp(x−y)+a

Un argument similar pot ser aplicat per a νp(xn+yn).

Cas general (p = 2)

La prova per al cas p impar no pot ser directament aplicada quan p=2 perque el coeficient binomial(p2)=p(p−1)2 és sancer múltiple de p quan p és impar.

No obstant, es pot mostrar que ν2(xn−yn)=ν2(x−y)+ν2(n) quan 4∣x−y en escriure n=2ab a on a i b són sancers en b impar i notant que

ν2(xn−yn)=ν2((x2a)b−(y2a)b)=ν2(x2a−y2a)=ν2((x2a−1+y2a−1)(x2a−2+y2a−2)⋯(x2+y2)(x+y)(x−y))=ν2(x−y)+a

ya que x≡y≡±1(mod4), cada factor de la forma x2k+y2k en el pas de diferències de quadrats és congruent a 2 mòdul 4.

El resultat més forta ν2(xn−yn)=ν2(x−y)+ν2(x+y)+ν2(n)−1 quan 2∣x−y es prova análogament.

Referències

  1. ↑ Gauss, C. (1801) Disquisitiones arithmeticae. Resultats mostrats en els artículs 86–87. https://gdz.sub.uni-goettingen.de/aneu/PPN235993352?tify={%22pages%22%3A%5B70%5D}
  2. ↑ Heuberger, C. and Mazzoli, M. (2017). Elliptic curves with isomorphic groups of points over finite field extensions. Journal of Number Theory, 181, 89–98. https://doi.org/10.1016/j.jnt.2017.05.028

Vore també