Anar al contingut

Valor p-ádico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Distribució dels número natural per la seua valoració 2-ádica, rotulats en les corresponents potències de dos en numeració decimal. El zero té una valoració infinita. Representats per mig d'una incrustación topològica no isomètrica de parells de sancers en el pla complex

En teoria de números, el valor p-ádico (també conegut com a valoració p-ádica o orde p-ádico) d'un número entero n és l'exponent de la potència més alta del número primo p ya que dividix a n.

Es denota com νp(n). De manera equivalent, νp(n) és l'exponent en el que apareix p en la descomposició en factors primers de n.

El valor p-ádico és una valoració i dona lloc a un anàlec del valor absolut habitual. Mentres que l'espai mètric complet dels número racional respecte al valor absolut habitual dona com resultat els número real , en completar els número racional respecte al valor absolut p-ádico s'obtenen com resultat els números p-ádicos p.

Definició i propietats

[editar | editar còdic]

Siga p un número primo.

La valoració p-ádica d'un sancer n es definix com

νp(n)={max{k:pkn}si n0si n=0,

a on denota el conjunt dels número natural i mn denota la divisibilidad de n per m. En particular, νp és una funció νp:{}.[1]

Per eixemple, ν2(12)=2, ν3(12)=1 i ν5(12)=0 ya que |12|=12=223150.

La notació pkn a voltes s'usa per a referir-se a k=νp(n).[2]

Si n és un sancer positiu, llavors

νp(n)logpn;

açò se seguix directament de que npνp(n).

Número racional

[editar | editar còdic]

La valoració p-ádica es pot estendre als número racional com la funció

νp:{}[3][4]

definida per

νp(rs)=νp(r)νp(s).

Per eixemple, ν2(98)=3 i ν3(98)=2 ya que 98=2332.

Algunes de les seues propietats són:

νp(rs)=νp(r)+νp(s)
νp(r+s)min{νp(r),νp(s)}

Ademés, si νp(r)νp(s), llavors

νp(r+s)=min{νp(r),νp(s)}

a on min és el mínim (és dir, el menor dels dos).

Valor p-ádico absolut

[editar | editar còdic]

Plantilla:Anchor

El valor absolut p-ádico sobre els número racional és la funció

||p:0

definida per

|r|p=pνp(r).

Per lo tant, |0|p=p=0 per a tots els p i, per eixemple, |12|2=22=14 i |98|2=2(3)=8.

El valor absolut p-ádico satisfà les següents propietats:

No negatiu |r|p0
Definit positiu |r|p=0r=0
Multiplicativo |rs|p=|r|p|s|p
No arquimediano |r+s|pmax(|r|p,|s|p)


De la multiplicatividad |rs|p=|r|p|s|p es deduïx que |1|p=1=|1|p per a les raïls de l'unitat 1 i 1, i en conseqüència, també que |r|p=|r|p. La subaditividad |r+s|p|r|p+|s|p es deriva de la desigualtat triangular no arquimediana |r+s|pmax(|r|p,|s|p).

L'elecció de la base p en la potenciació pνp(r) no fa cap diferència per a la majoria de les propietats, pero respala la fòrmula del producte:

0,p|r|p=1

a on el producte es pren entre tots els número primo p i el valor absolut habitual, denotat com |r|0. Açò es deriva simplement de prendre la factorización en número primo: cada factor de potència primer pk contribuïx en el seu recíproc al seu valor absolut p-ádico, i després el valor absolut habitual arquimediano els cancela a tots.

El valor absolut p-ádico a voltes es denomina "norma p-ádica", encara que en realitat no és una norma pròpiament dita perque no complix en el requisit d'homogeneïtat.

Es pot formar un espai mètric en el conjunt en una mètrica (no arquimediana i invariante respecte a les translacions):

d:×0

definit per

d(r,s)=|rs|p.

L'operació de completar sobre esta mètrica conduïx al conjunt p dels números p-ádicos.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. A Classical Introduction to Modern Number Theory, New York: Springer-Verlag, p. 3. ISBN 978-0387973296.
  2. An Introduction to the Theory of Numbers, 5th edició, John Wiley & Sons, p. 4. ISBN 0-471-62546-9.
  3. En la relació d'orde usual, a saber
    >n,
    i regles per a operacions aritmètiques,
    +n=n+=,
    en la recta numèrica estesa
  4. p-adic Deterministic and Random Dynamics, Kluwer Academic Publishers, p. 9. ISBN 978-1402026591.


Referències

[editar | editar còdic]