Idioma paez
El idioma paez (AFI [pa.ˈés]), autoglotónimo nasa yuwe, és un idioma parlat pel poble nasa o páez (de «pats» «dreta» del riu Cauca), que habita en la zona andina de Colòmbia, especialment en el departament del Cauca.
Classificació
Es discutix a quina família llingüística pertany. Uricoechea (1877) s'orientava per destacar les relacions del nasa yuwe en les llengües andinas com el quechua, especialment per la gramàtica i la morfologia, encara que en l'actualitat eixa proposta ha segut completament abandonada.
Paul Rivet i uns atres la varen classificar com chibcha, encara que Constenla Umaña va comprovar que no és una llengua pròpiament chibcha.[1][2] Més recentment s'ha propost que forma part del tall macro-chibcha, dins del com s'ha conjeturado que podria tindre una relació més o menys remota en la família barbacoana, junt en l'awá, guambiano, cayapa, colorat i tal volta l'andaquí i algunes més. Atres autors proponen una família «paezana» (Kaufmann, Key, Greenberg), uns atres una «barbacoana-paezana». No obstant, estructuralment i lèxicament el paez i el barbacoano són molt diferents i les formes lèxiques similars podrien deure's a préstams llingüístics, donada la rodalia geogràfica d'estes llengües.[3] En la mateixa llínea de la proposta macro-chibcha, Greenberg (1987) propon una macrofamilia chibchano-paezana.
Per a uns atres (Gordon 2005) és una llengua independent, encara que es puga acceptar la seua relació en el andaquí, en el qual alguns dels paralels lexicals són significatius (Adelaar & Muysken 2004). Marcelo Jolkesky va trobar en els vocabularis evidencies importants que indiquen que els antepassats dels andaquí i els cofán haurien mantingut contacte propenc en els nasa durant l'época precolombina.[4]
Campbell (1997:173-176) senyala: «No hi ha consens sobre el paezano, i les opinions varien notablement. Habitualment s'ubica al páez junt en el paniquitá (Colòmbia), en realitat un dialecte d'esta llengua i l'extint panzaleo; lloc que escassament hi ha alguna senya sobre el panzaleo, la classificació no té base llingüística real (Loukotka 1968:245, Constenla Umaña 1991).»
Descripció llingüística
Estudi de la llengua
El primer diccionari paez-castellà va ser elaborat pel sacerdot Eugenio del Castell i Orozco en 1777 i editat per Ezequiel Uricoechea 110 anys despuix. Els diccionaris i gramàtiques misionero tenien generalment l'objectiu de «evangelizar» i castellanizar als indígenes i varen ser part del procés de reculada de les llengües natives. Hui, no obstant, són un testimoni de l'història de la llengua i servixen per a recuperar paraules i entendre millor la toponímia.
La disminució del número de parlants de paez va ser producte de la dominació dels estats castellà-parlants, la inequidad de l'economia, la conveniència política que va dur a la Corona espanyola a prohibir les llengües indígenes al final del XVIII i a les escoles a seguir idèntica política en el XX i va conduir al monollingüisme dels mijos de comunicació.
Hui en dia, el nasa yuwe és parlat per més de 100 mil persones i es revertix la tendència a la reducció del número de parlants, perque existixen sòlits estudis fonològics i gramaticals, diccionaris i llibretes, de manera que s'enfortixen els programes de defensa de la llengua, ensenyança en i del nasa yuwe, en el context de programes oficials i no oficials d'etnoeducación que constituïxen una prioritat de les autoritats indígenes, que al mateix temps impulsen l'enfortiment de mijos de comunicació propis com a Ràdio Payumat o Ràdio Nasa.
Fonologia
El páez té quatre vocals orals i quatre nassals (i, i, a, o) i registra vocals breus i llargues, per lo que el número de segments vocàlics en oposició fonològica és de 16:
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | i ĩ iˑ ĩˑ | o ũ oˑ ũˑ | |
| Miges | i ẽ iˑ ẽˑ | ||
| Obertes | a ã aˑ ãˑ |
L'idioma paez posseïx 38 fonema consonàntics, sent una peculiaritat l'abundància de consonant palatalizades, aspirades i palatalizades-aspirades.
| Labial | Alveolar | Lamino- palatal |
Velar | Glotal | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| simple | palat. | simple | palat. | simple | palat. | simple | palat. | simple | palat. | ||
| oclusiva | sorda | p | pʲ | t | ƫ | ʦ | ç | k | c | ʔ | |
| aspirada | pʰ | pʲʰ | tʰ | ƫʰ | ʦʰ | çʰ | kʰ | cʰ | |||
| prenasalizada | mb | mbʲ | ⁿd | ⁿdʲ | ⁿʣ | ⁿʣ̢ | ⁿɡ | ||||
| nassal | m | n | ɲ | ||||||||
| fricativa | sorda | fʲ | s | ʃ | h | ɧ | |||||
| sonora | vʲ | ||||||||||
| lateral | l | ʎ | |||||||||
| aproximante | w | j | |||||||||
Gramàtica i sintaxis
Els pronoms de primera i segona persona singular són diferents per als gèneros femení i masculí, el seu plural deriva en qualsevol cas de la forma femenina. La tercera persona és neutra.
El verp es conjuga en sufixs de temps, modo i aspecte i en la segona persona en sufix de gènero femení o masculí. Pot tindre prefixos d'intensitat.
Els sustantius es declinen per mig de sufixos que marquen els casos nominatiu, acusatiu, datiu, ablatiu, locatiu i instrumental, en posposiciones en lloc de preposicions.
És considerada com una llengua aglutinant. L'orde de l'oració és Subjecte - Objecte - Verp. El nom precedix al adjectiu.
Referències
- ↑ (1985).«Classificació lexicoestadística de les llengües de la família chibcha».Estudis de Llingüística Chibcha.4
- 155-197..
- ↑ Constela Umaña (1991). Les Llengües de l'Àrea Intermija: Introducció al seu Estudi Areal, Editorial de l'Universitat de Costa Rica.
- ↑ (1998).«Why Paez is not a Barbacoan language: The nonexistence of "Moguex" and the use of early sources».International Journal of American Linguistics.64(4)
- 338-351.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Bibliografia
- Adelaar, Willem F. H.; & P. C. Muysken, 2004. The languages of the Andes. Cambridge University Press. (en anglés)
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Castell i Orozco (del), Eugenio Vocabulari Paez-Castellà. Ezequiel Uricoechea ed. Maisonneuve i Cia. Llibrers Editors, París, 1877.
- Fabre, Alain 2005 archive. org/web/20121125130505/http://butler. cc. tut. fi/~fabre/BookInternetVersio/Dic%3DNasa. pdf Nasa Diccionari etnolingüístico i guia bibliogràfica dels pobles indígenes suramericans.
- Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). ethnologue. com Ethnologue: Languages of the world (15th ed.) Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X (en anglés)
- Greenberg, Joseph H. 1987. Language in the Americas. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1315-4 (en anglés)
- Neus Oviedo, Rocío; Tuli Rojas i Marcos Yule 1991: Estudis Fonològics de la Llengua Paez (Nasa Yuwe); Descripcions 6; Colciencias - Universitat dels Andes, Bogotà.
- Rivet, Paul. 1952. "Langues de l'Amérique du Sud et dones Antilles"; Meillet A. et M. Cohen. Els langues du monde. Paris. (en francés)
- Rojas Curieux, Tuli; Rocío Nieves Oviedo, i Marcos Yule Yatacue 1991: Estudis Gramaticals de la Llengua Paez (Nasa Yuwe). Descripcions 7; Colciencias - Universitat dels Andes, Bogotà.- ISSN 0120-050X
- Rojas Curieux, Tuli & Esteban Díaz Montenegro. Kwe'sx nasa yuwete we'wnxi paylatewe'sx Lèxic del nasa yuwe de la Paila Naya. 2014. ISBN 978-958-46-8932-0
- Slocum, Marianna C. 1986: Gramàtica páez. Editorial Townsend, Lomalinda.- ISBN 0-88312-232-4
- Slocum, Marianna C.; Florence L. Gerdel; Rogerio Yonda Güejia i Porfirio Ocaña Nache. 1983. Diccionari: páez-espanyol / espanyol-páez. ILV, Bogotà.
- La Carta de Colón (Còlon F'el Na Yuwe Kahn'l Ec). Traductor: Abelardo Ramos Pacho, assessor del Programa d'Educació Indígena del Consell Regional Indígena del Cauca. Ed., introduc., transcrip. i notes per Juan José Antequera Luengo. Huelva, Facediciones, 2008.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma paez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.