El guambiano, namuy wam, nam trik o mogüez és una llengua indígena parlat pel poble misak (també cridats guambianos) en el departament del Cauca en Colòmbia. El parentesc més estret d'esta llengua es dona en la llengua totoró, parlades en el municipi de tal nom, i en la llengua coconuco.

Fonologia

Té cinc fonema vocàlics i 17 consonàntics, entre els quals es destaquen com a peculiaritat, les consonants retroflejas.

Vocals

Anteriors Centrals Posteriors
Altes i o
Miges i ø
Baixes a |

align="center" |

Consonante

El següent quadro dona els fonema (signe AFI) i l'ortografia comuna usada per a dits fonema:[1][2]

labial alveolar retrofleja palatal velar
oclusivas sordes p
p
t
t
k
k
africades ts
ts
ʈʂ
tr
tʃ
ch
nassals m
m
n
n
ɲ
ñ
fricatives s
s
ʂ
sr
ʃ
sh
laterals l
l
ʎ
ll
vibrants ɾ
r
aproximante j
i
w
w

El grup de consonant sordes /p/, /t/, /ʈʂ/, /tʃ/ /k/ es realisen com a sonores [b], [d], [dz], [dʒ] [ɖʐ], /g/, despuix d'una nassal o una alveolar; i ademés les del grup /p/, /ʈʂ/, /tʃ/, /k/, es realisen com fricatives sonores [β], [ʒ] [ʐ], [ɣ], entre vocals. Al final de la /p/, /ʈʂ/, /k/ paraula com fricatives no silabantes sordes [ɸ], [ɹ̠̊], [ç], pero si es tracta del final de l'enunciat es poden realisar com silbantes sonores [β], [ʐ], [ɣ] o com sordes [ɸ], [ʂ], [x]. Les retroflejas ʂ, ʈʂ són apicals. Abans de les vocals anteriors /i/, /i/, la consonant /k/ es palataliza [c]. Les consonant seguides /np/ sonen [mb]. La vibrant /ɾ/ es realisa com a simple [ɾ] en posició intervocàlica i com a múltiple sorda aspirada [r̥ʰ] al final de la paraula.

El "Padrenuestro" en Guambiano

és una mostra del sincretisme producte de la colonisació, a partir d'allí, els Misak s'han plantejat recuperar les seues tradicions per mig de diferents mecanismes que van conectats pel seu consigna de "recuperar la terra, per a recuperar-ho tot"

Ñimpe Tiuspa waminchip pɵntrappe, ɵyah chintrikai:
Namui Mɵskai srɵmpalasrɵ wapik,
ñui munchipe tapikweintɵ tarɵmara,
newan tap intik kɵntrun.
Ñi aship karup pasraipe pirau latrɵpitchap amɵ,
srɵmpalasrɵ latawei yu piraukucha,
Ñi maik maramtiik kɵpen,
treekwei marik kɵntrai.
Kualɵmmɵrik nam mamik maik palapikwan mɵi tranɵp,
namui kaik mariilan ulɵ paimɵ,
pesannatruntrik chip,
nam namun kaik marɵpelen ulɵ paimɵ,
pesannawa kɵtrɵmisrɵp lataitɵwei.
Chikѳpen namun kekɵtrɵsrkɵntraptiik pɵntrɵpene,
truwane namun ampashmɵtruntrik.
Masken tru kaikweinukkutrimpe tarɵmartra.
Kakente, tru aship karup waipa,
marampurap mariipa, purɵ nuik,
purɵ tapiipape manakatik Ñuin kɵn chip.

(2000) El Nou Testament en l'idioma guambiano de Colòmbia, Primera edició (en guambiano), Bogotà, Colòmbia: Associació Editorial Bona Llavor, pp. 16.

Mateo 6:9-13

Referències

  1. ↑ Vásquez de Ruiz 2000: 157)
  2. ↑ Hurtado 1996

Bibliografia

  • Hurtado, Jesús Antonio 1996 El nominal en guambiano. Tesis de Mestrage. Bogotà: CCELA, Universitat dels Andes.
  • Pachón, Ximena «Guambía» 1987: Introducció a la Colòmbia Amerindia: 235-248. Institut Colombià d'Antropologia; Bogotà. ISBN 958-612-051-1
  • Vásquez de Ruiz, Beatriz 1988: La predicació en Guambiano; CCELA, Universitat dels Andes, Bogotà. ISSN 0120-9507
  • Vásquez de Ruiz, Beatriz 2000: «Guambiano: Alguns aspectes sobre morfologia nominal». María Stella González de Perez, & M. L. Rodríguez de Montes (eds.) Llengües Indígenes de Colòmbia: Una visió descriptiva. Bogotà: Institut Car i Cuervo. pp. 155–167. ISBN 958-611-083-4</ref>

Enllaços externs