Develtos (en griego: Δεβελτός, Δηβελτός, Δεουελτòς, Δεούελτος, Διβηλτoς) o Deultum [nb 1] era una antiga ciutat i bisbat en Tràcia. Estava ubicat en la desembocadura del riu Sredetska en la costa oest del llac Mandrensko, que anteriorment formava part del golf de Burgas, i prop del modern poble de Debelt.

Història

Periodo clàssic

 
Hipocausto en Deultum

Develton (tracio: Debelton, "àrea de dos pantans") va ser fundada com un emporio d'Apollonia Pontica en el VII[1] Des del VI fins al IV, l'assentament va servir com un important lloc de comerç entre tracios i grecs.[2]

Develton va ser anexat a l'Imperi romà en el 46 d. C. i va passar a formar part de la província de Tracia.[3] La construcció d'una colónia per als veterans de la legió VIII Augusta en Develton provablement es va planejar abans del 69 d. C., pero es va retardar per l'esclat de la guerra civil del 69.[4] És possible que els veterans s'hagen assentat en Develton per la seua proximitat a la regió veïna de Mesia, a on abans tenia la seua base la legió. L'ubicació també va ser elegida per a una colónia de veterans, ya que els veterans tenien la formació adequada necessària per al drenage de les marismas locals, lo que va permetre desenrollar i explotar l'àrea.[5] La colónia va ser construïda aixina durant el regnat de l'emperador Vespasià, i es va cridar Colónia Flavia Pacis Deultensium,[1] o Colónia Flavia Pancensis Deultum.[6] L'inclusió de "pau" (Pacis) en el títul de la colónia provablement es va referir a la conclusió de la guerra civil. La ciutat tenia un territori extens, com atesten les inscripcions en Panchevo i Sladki Kladenci prop de Burgas.[7]

 
Una moneda de bronze d'Alejandro Sever falcada en Deultum

Plini el Vell fa referència a la ciutat en la seua Naturalis Història.[8] En el 82 d. C., la població de Deultum va solicitar a Tito Avidio Quet que es convertira en patró de la ciutat.[9] L'emperador Trajà va acunyar monedes de bronze commemoratives per a celebrar el 30.º aniversari de la fundació de Deultum.[10] Entre el 130 i el 150 d. C., la ciutat va sofrir greus danys pels atacs bàrbars.

A finals del II i principis del III, Deultum tenia un àrea d'aproximadament 62 acres i hi havia temples dedicats a Asclepi i Cibeles.[10] Una ceca va estar activa en Deultum des del regnat de Caracalla fins al de l'emperador Felipe l'Àrap.[11] La ciutat es menciona en el Itinerari d'Antonino, compost a principis del III.[12] Despuix de la seua ascensió al tro, l'emperador Felipe l'Àrap va viajar per mig de Deultum en 244 en ruta des de Circesium a Roma, i es varen acunyar monedes adventus per a celebrar la seua presència.[13]

Deultum va ser saquejada pels gots en la segona mitat del III i va ser reconstruït poc despuix.[10] Més tart, la ciutat va passar a formar part de la província d'Haemimontus,[12] i l'emperador Dioclecià va viajar per mig de Deultum en 294 mentres es dirigia des de Sirmio a Nicomedia.[14] Les legions I Flavia Pacis, II Flavia Pacatiana i III Flavia Pacis poden haver segut estacionades en Deultum i les seues afores per Dioclecià o l'emperador Constancio II.[15]

En la batalla de Deultum en l'estiu de 377 durant la guerra gòtica de 376-382, un eixèrcit romà d'Orient va ser derrotat per un grup d'assalt godo en les afores de Deultum,[16] i la ciutat va ser saquejada.[10] Més tart, Deultum va ser reconstruïda a menor escala i, en la segona mitat del V, es varen construir nous murs i es varen demolir tots els edificis desprotegits per a garantisar que les forces hostils no els usaren per a cobrir-se. No obstant, les muralles varen ser destruïdes pels eslaus i els àvars a finals del VI.

Periodo migeval

Develtos es trobava en la frontera en Bulgària despuix del tractat de 716 entre l'emperador Teodosio III i el kan Tervel,[11] i es va convertir en un important lloc defensiu en la guerra en els búlgars.[17] Com a conseqüència del tractat, la ciutat va ser situada en la vora d'una terra de ningú despoblada coneguda com Zagoria («més allà de les montanyes [Haemus]») per als búlgars.[7] L'oficina de kommerkia de Develtos s'atesta per primera volta en el VIII.[18] Zagoria va ser represa per l'emperador Constantino V en 756,[19] i aixina, a principis del IX, la ciutat s'havia convertit en part d'una cadena de bases militars en el nort de Tracia que va ajudar a confinar als búlgars al nort de les montanyes Haemus.[20]

En maig de 812, el kan Krum va sitiar Develtos i en juny la ciutat es va rendir.[21] Els sifones utilisats per a disparar fòc grec, un arma naval incendiària, varen ser saquejats quan la ciutat va ser presa.[22] Krum posteriorment va destruir Develtos i les seues fortificacions, i va reubicar per la força a la població de la ciutat en territori búlgar.[7][23] El despoblació de Develtos sugerix que Krum no va planejar inicialment ocupar permanentment el territori.[24] No obstant, Krum despuix va repoblar Develtos en búlgars,[10] i va anexar la ciutat a una nova província administrada pel seu germà en 814. La província es subdividió en dos districtes, un a cada costat del riu Tundzha, i Develtos va ser administrada com a part del costat esquerre pel boyardo Irataïs i els seus subordinats, els strategoi Cordyles i Gregoras. La victòria de l'emperador León V sobre el kan Omurtag en abril de 816 prop de Mesembria va conduir a la negociació i ratificació d'un tractat en setembre, que va tornar la ciutat al control romà.[25]

Segons el tractat de 816, la gran prop, una empalizada de terracería fortificada, va ser construïda per Bulgària al noroest de Develtos per a marcar la frontera entre els dos estats.[26] Despuix de les incursions búlgares en Tracia en 853, l'emperatriu Teodora va cedir la ciutat al kan Boris I,[27] per a llavors Develtos encara estava parcialment en ruïnes.[28] Boris I va restaurar la ciutat a l'Imperi Romà,[29] i pot haver segut batejat en la ciutat, en 864.[10] Una embaixada enviada pel Papa Nicolás I a l'emperador Miguel III en 866 no va poder ingressar a l'imperi i es va vore obligada a esperar 40 dies en Develtos, despuix de lo que l'embaixada va abandonar la seua tasca i va viajar a Pliska.[30] L'embaixada tenia la tasca d'informar a l'emperador de la condena del Papa al patriarca Focio I de Constantinopla, i estava formada per Donato, bisbe d'Ostia, el diácono Marí i el sacerdot León.

Develtos va ser cedit al sar Simeón I en el tractat de 896 i designat com el lloc a on s'entregaria el tribut anual als búlgars.[7] Simeón I va llançar la seua campanya contra Constantinopla per mig de Develtos en l'estiu de 913, començant aixina la guerra de 913-927.[31] Segons les estipulacions del tractat de 927, el sar Pedro I va cedir el control de la ciutat a l'emperador Romà I, i Develtos es va convertir en part del thema de Tracia.[32]

En 1087, Develtos va ser transferida al thema recent creat d'Anchialos per l'emperador Allunte I.[33] La ciutat va ser el refugi temporal de l'emperador Allunte III Ángelo a mitan de juliol de 1203 despuix d'haver fugit de Constantinopla davant l'arribada de la Quarta Creuada.[34] Develtos va ser conquistada pel Segon Imperi Búlgar despuix de la batalla d'Adrianópolis en 1205,[35] pero va ser recuperada per Miguel Glabas Tarcaniota en 1263.[7] La ciutat va decaure i es despobló en el XIV, ya siga pels atacs turcs, o per la sedimentació del seu estany. Develtos va ser conquistada pel Imperi Otomà en 1396.[17]

Història eclesiàstica

La diòcesis de Develtos es va establir en el II[36] i el bisbe Elio Publio Juliol està atestat cap a finals del sigle.[7] La seua condena del montanisme sugerix que els montanistes estaven presents en l'àrea en la década de 170,[37] i provablement Juliol va assistir a un sínodo en Hieràpolis en Frigia per a combatre la heregia.[38] El títul de bisbe era de Develtos i Sozópolis fins que esta última es va convertir en una diòcesis per dret propi potencialment en el V.[39]

Atanasio, bisbe de Develtos i Sozópolis, va assistir al concilie d'Éfeso en 431,[7] i inicialment va recolzar les ensenyances de Nestorio, Patriarca de Constantinopla, pero despuix va adoptar la posició ortodoxa declarada en el concilie.[39] Joviano o Jovino va assistir al sínodo de Constantinopla en 448 i al concilie de Calcedonia en 451.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Boer (2002), pp. 131-133
  2. ↑ Hind (1992), p. 85
  3. ↑ Ruscu (2007), p. 214
  4. ↑ Campbell (2006), p. 218
  5. ↑ Richmond (1945), p. 23
  6. ↑ Sayles (1998), p. 31
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Soustal (1992), pp. 234–235
  8. ↑ Birley (1986), p. 210
  9. ↑ Birley (1981), p. 85
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Dikov (2015)
  11. ↑ 11,0 11,1 Bredow (2006)
  12. ↑ 12,0 12,1 Boeft et al. (2017), p. 150
  13. ↑ Peachin (1991), p. 340
  14. ↑ Connolly (2010), p. 51
  15. ↑ DuBois (2015), p. 79
  16. ↑ Wolfram (1990), p. 123
  17. ↑ 17,0 17,1 Browning (1991)
  18. ↑ Sophoulis (2011), pp. 48-49
  19. ↑ Madgearu (2016), p. 82
  20. ↑ Sophoulis (2011), p. 186
  21. ↑ Sophoulis (2011), p. 222
  22. ↑ Treadgold (1988), p. 185
  23. ↑ Fine (1991), p. 98
  24. ↑ Treadgold (1988), p. 205
  25. ↑ Treadgold (1988), pp. 216-217
  26. ↑ Hupchick (2017), p. 114
  27. ↑ Hendy (1985), pp. 82-83
  28. ↑ Hupchick (2017), p. 131
  29. ↑ Hupchick (2017), p. 136
  30. ↑ McCormick (2001), pp. 143-144
  31. ↑ Runciman (1988), pp. 82-83
  32. ↑ Runciman (1988), pp. 97-98
  33. ↑ Madgearu (2013), p. 85
  34. ↑ Garland (2002), p. 221
  35. ↑ «Deultum, Bulgària» (en fr). Bulgarie: Li Guide.
  36. ↑ Dumanov (2015), p. 93
  37. ↑ Tabbernee (2007), p. 24
  38. ↑ Tabbernee (2007), p. 23
  39. ↑ 39,0 39,1 Janin (1960), coll. 141-142

Notes

  1. ↑ També coneguda com Debeltos, Debeltus, Debeltum, Develtum, Develtus, Dibaltum, i Deultum

Cites

Bibliografia