Nesebar
Nesebar (en búlgar: Несебър, Nesebǎr), coneguda antigament com Mesembria (grec: Μεσημβρια, Mesimvria), és una ciutat búlgara de singular bellea situada en la costa búlgara de la mar Negra, en la província de Burgas, i que té en l'actualitat una miqueta més de 12.300 habitants.
En l'época contemporànea, s'ha convertit en un lloc d'especial interés per a visitants del món sancer per l'important patrimoni històric-artístic que atesora el seu caixco antic i per la seua proximitat al centre turístic de Slanchev briag (Costa del Sol).
L'història de la ciutat és llarga i rica, conseqüència d'un emplaçament estratègic entre tres imperis històrics —el bizantino, el búlgar i l'otomà—, si ben els seus orígens es remonten a el VI, en que va ser fundada en el nom de Mesembria com colónia grega sobre un anterior assentament tracio cridat Menebria que data del segon mileni a. C.
Està erigida sobre una chicoteta península (prèviament una illa que va ser unida artificialment al continent per un istme de 400 metros de llongitut) i constituïx una de les ciutats en major número d'iglésies per càpita del món.
Varen aplegar a existir 42, de les que més de la mitat han segut descobertes i conservades per arqueòlecs, encara que en l'actualitat tan sol en una d'elles es practiquen oficis religiosos (de confessió cristiana ortodoxa).
Les seues iglésies representen alguns dels millors eixemples d'art tant búlgar com bizantino.
En 1983, l'Unesco va incloure Nesebar en la seua llista de ciutats Patrimoni de la Humanitat.[1]
Història
[editar | editar còdic]L'assentament tracio original cridat Menebria i datat del segon mileni a. C. es va convertir en una colónia grega fundada pels dorios de Megara, que varen denominar Mesambria, i pronte va aplegar a ser un important centre comercial que rebia mercaderies de les mars Egeo i Mediterràneu i que va falcar la seua pròpia moneda des de el V, lo que va supondre fer-li competència a una atra ciutat grega en esta zona de la costa de la mar Negra: la colónia jonia Apolonia (actual Sozopol).
Del periodo helenístico es conserven en l'actualitat l'acrópolis, un temple de cult a Apolo, un àgora i un mur en el nort de la península que va ser part d'una fortificació.
La ciutat va caure baix l'Imperi romà en el 71 a. C., va constituir un dels bastions més importants de l'Imperi bizantí a partir de el V i va ser disputada entre bizantino i búlgars, que varen conseguir conquistar-la en el 812 liderats pel kan Krum, la varen cedir de nou a Bizancio en el 864 i la reconquistaron en el sar Simeón I el Gran.
Durant el segon Imperi búlgar, també va ser objecte de rivalitat entre búlgars i bizantino, i va viure una época d'especial prosperitat baixe el regnat del sar Ivan Alexander (1331-1371), despuix de la que va ser conquistada pels creuats i va tornar a pertànyer a Bizancio. Existixen testimonis de la versió eslava del nom, Nesebar o Mesebar, des de el XI.
La conquista de la ciutat pels turcs en 1453 va marcar el començ del seu decliu, pero la seua herència arquitectònica es va mantindre i va enriquir en el XIX en la construcció de cases de fusta segons el típic estil rumeliano oriental de la costa búlgara de la mar Negra en aquella época.
Despuix de la lliberació de Bulgària de l'Imperi otomà en 1878, Nesebar va formar part de la província otomana autònoma de Rumelia Oriental fins que esta es va unir a Bulgària en 1885.
A finals de el XIX, Nesebar era una chicoteta ciutat de peixcadors i vinicultores grecs, pero es va desenrollar com a centre coster búlgar des del començ de el XX. Despuix de la marcha dels grecs en 1925, es va construir una ciutat nova i l'antiga va ser restaurada.
Monuments
[editar | editar còdic]- La Iglésia del Crist Pantocrátor és una iglésia construïda entre els sigles XIII i XIV, i és una de les iglésies de l'Edat Mija millor conservades. Està construïda en estil bizantí, en forma de creu llatina i en una tècnica de construcció coneguda com opus mixtum. La característica més destacada de l'iglésia és la rica decoració i colorit de les seues part exteriors.
- La Iglésia de Santa Sofia va ser construïda entre finals de el V i principis de el VI, encara que l'aspecte actual data de el IX, quan va ser reconstruïda. Està ubicada en lo que se supon que era el núcleu antic de la ciutat, té 25,5 metros de llongitut i un esgambi de 13m. La divisió en tres naus va ser efectuada per dos files de cinc columnes cada una. El sol estava cobert per mosaics fet en chicotetes pedres de colors.
- La Basílica de la Santa Mare de Deu Eleusa va ser construïda en el VI i va formar part d'un complex monástico. Es presumix que va ser destruïda per un terremot. Consta de tres naus, tres ábides i un nàrtex, en dos àbsits més menuts en els costats nort i sur. Medix 28 metros de llarc i 18m d'ample.
- La Iglésia de Sant Joan Batista és una iglésia cruciforme en cúpula, construïda de pedra nueta. És una de les iglésies millor conservades de la ciutat. Té 12 metros de llarc i 10 d'ample i l'estructura de l'iglésia consta de dos voltes cilíndriques que es tallen en el centre de la composició. Encara es conserven alguns de les fresca, encara que daten d'época posteriors.
- La Iglésia de Sant Paraskevi parcialment conservada va ser provablement construïda entre els sigles XIII i XIV. Conta en una sola nau i un àbsit pentagonal, aixina com una rica decoració exterior. La cúpula i el campanar no s'han conservat fins a l'actualitat.
- La Iglésia dels Sants Arcàngels Miguel i Gabriel va ser construïda entre els sigles XIII i XIV en una sola nau, en tres àbsits i en el passat va estar coronada per una cúpula i una campanar. Té una rica decoració exterior característic de la ciutat.
Galeria
[editar | editar còdic]
DSC_0284.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ancient City of Nessebar». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de giner de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Lloc oficial del Consell del Municipi de Nesebar
- Llocs de Llibre
- Ancient Bulgària [1] archivat en Wayback Machine.
- Fotos de Nesebar
- [enllaç trencat]
- Mapa en els Hotels de Nesebar (Còdic obert)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nesebar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.