Anar al contingut

Adventus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Típica escena de adviento del emperador romà, actualment present en l'Arc de Constantino (de l'época de les guerres marcomanas de Marco Aurelio - finals del sigle II).

El adventus era una fòrmula d'entrada ceremonial de l'antiga Roma aplicada durant la benvinguda a un emperador, o un alt funcionari imperial, a la seua arribada a una ciutat, normalment, encara que no sempre, a Roma. El terme també s'utilisa per a fer referència a representacions artístiques de dites cerimònies.

Context històric

[editar | editar còdic]

L'orige d'esta cerimònia se situa dins de l'Història de Roma en els inicis del Imperi: «Des dels primers temps de l'Imperi, el terme adventus es va amprar per a designar l'arribada del sobirà a Roma, ya anara a l'inici del seu regnat, o despuix d'una prolongada absència. Existixen, ademés, referències primerenques a la celebració d'este tipo de cerimònia en algunes ciutats de províncies, que rebien la seua visita».[1]

En el transcurs dels sigles s'evoluciona , una procesión de senadores llevando a las divinidades de la ciudad y seguidos por algunos representantes de las otras clases sociales partió al encuentro del emperador, al que encontraron fuera de la ciudad; aquí los senadores invitaban al emperador a entrar en la ciudad, y éste pronunciaba un breve discurso de agradecimiento. En esta fase de la ceremonia se debía transmitir el deseo de la ciudad por recibir al emperador, para lo cual se consideraba apropiado que la delegación ciudadana recibiera al invitado lo más lejos posible de la ciudad, demostrando así su ardiente deseo.[2][3]

Posteriormente, tenía lugar el .[4] Inicialment, , la auténtica entrada del emperador en la ciudad. Precedido por el cortejo de dignataris que habían salido a recibirle, el emperador entraba por una de las puertas de la ciudad (hasta la época de la dinastía Severiana a pie y solo, más tarde en carro y escoltado por unidades militares), y se encontraba en representantes dispuestos a atenderle de todas las clases sociales: en primera fila estaban los magistrados y los nobles de la ciudad, vestidos de blanco y coronados de laurel; cerca de estos, en orden jerárquico, estaban los senadores y caballeros romanos residentes en la ciudad, la clase sacerdotal y miembros de los .[1] En temps de Trajano , los representantes del circo y las faccions del clero (durante l'Antigüedad tardía), luego los varones libres y finalmente las mujeres y niños; los jóvenes componían coros que cantaban las alabanzas de tan augusto huésped.

El pueblo demostraba su júbilo agitando ramas de olivo, palma y laurel, ofreciendo coronas de flores, cuyos pétalos luego se esparcían, quemando incienso y portando antorchas y cirios, mientras algunos sostenían los animales que pretendían sacrificar en honor del emperador; todo el momento estaba rodeado de gritos de júbilo, himnos y oraciones.[5] Posteriormente, el emperador acudía al templo más importante de la ciudad, donde realizaba un sacrificio de acción de gracias; esta práctica sería abolida por Constantino I, que se negaba a ofrecer sacrificios a la Tríada Capitolina.[6]

Lo habitual es que el emperador y sus invitados llegaran entonces a un lugar público, como el foro o el teatro, donde el emperador pronunciaba un discurso de agradecimiento a la ciudad, al que se respondía con la declamación de un panegírico, para cuya composición y exposición se había seleccionado a un retórico, siendo un momento importante y prestigioso para la ciudad.[7] En ocasiones el emperador acudía a la curia para rendir homenaje al Senado local con una oración ( sent la segona durant el III la que prevalga. Inclús canvia el modo d'accés anant a cavall i ); alternativamente efectuaba una largición (.[4][8]

Significat de adventus

[editar | editar còdic]

Pel gran tamany del Imperi Romà significava que, inclús en el periodo en el que els emperadors es movien en major freqüència al voltant dels seus dominis, la presència de l'emperador en una ciutat, o àrea, distinta a la capital era un acontenyiment molt rar. Es deu resaltar que la presència de l'emperador dins de les muralles de la ciutat es considerava un acontenyiment solemne i venturoso (fastus, faustus) tant pels beneficis econòmics i socials com per la seguritat que comportava, i aixina s'entenia cóm tots els ciutadans s'implicaven en l'organisació (i en el sosteniment de la càrrega que implicava) del adventus imperial, la memòria del qual també permaneixia durant molt temps registrada en les cròniques, en les que es varen proporcionar numeroses descripcions del desenroll de tals acontenyiments. Una volta decidida la visita imperial, es comunicava a la ciutat interessada en molta antelació, inclús en un any. Els preparatius per a la costosa cerimònia començaven de colp i repent; a canvi d'este compromís econòmic, la comunitat aspirava a les ventages vinculades a esta presència imperial per mig de donacions, organisació de jocs, exencions fiscals i condonació d'imposts anteriors.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Fonts Fenollera et al., 2011, p. 294
  2. 2,0 2,1 Porena et al., 2005, p. 22
  3. Fuentes Hinojo et al., 2011, pp. 294-295
  4. 4,0 4,1 Fonts Fenollera et al., 2011, p. 295
  5. Porena et al., 2005, p. 23
  6. Porena et al., 2005, p. 24
  7. Todavía en el siglo VI, Procopio de Gaza declamaba una oración en honor del emperador Anastasio I en el teatro de la propria ciudad.
  8. V, Sabine G. (1981). «The Classical Tradition of Adventus in Action», Art and Ceremony in Clapix Antiquity (en en), Berkeley-Los Àngeles-Londres, p. 30, n. 84. ISBN 978-0-520-06966-4.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
293–339.ISSN 0213-2052.Consultat el 2023-12-24.
99–108.ISSN 0213-2052.Consultat el 2023-12-24.
  • V (2005). «Forme vaig donar partecipazione politica cittadina i contatti en il potere imperiale», Politica i partecipazione nelle città dell'impere romà (en it), L'Erma vaig donar Bretschneider, pp. 20–93. ISBN 8882652696.


Referències

[editar | editar còdic]