L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Colorant

és un terme genèric que s'utilisa per a tota substància química capaç de proporcionar tenyides, utilisats per a donar color a productes de l'indústria textil, cosmètica i alimentària.[1]

Colorant
Est artícul o secció té referències, pero necesita més per a complementar la seua verificabilitat.
Busca fonts: «Colorant» – notícies · llibres · acadèmic · imàgens
Este aviso fue puesto el 19 de novembre de 2019.
Composició química del colorant Groc 2G

Els colorants s'han usat des dels temps més remots. Des de temps remots s'utilisaven diverses matèries d'orige vegetal i animal, aixina com de distints minerals.[2]

En química, es diu colorant a aquella substància capaç d'absorbir determinades llongituts d'ona de l'espectre de llum. Són substàncies que es fixen en unes atres i les doten de color de manera estable davant factors físics o químics com la llum i agents oxidants.

Per a que un colorant funcione deu tindre en la seua estructura química determinats grups funcionals, denominats cromóforos, que fan que la molècula s'absorbixca en la regió visible de l'espectre electromagnètic. Un auxocromo (lliteralment "aumentar color") consistix en un grup carregat positivament que intensifica una substància o cromóforo en la síntesis de colorants.

Primers colorants usats per l'home

Perú Precolombino

S'usaven principalment tres famílies de colors: rojos, blaus i grocs.

Els rojos provenien de 2 fonts principals: de les raïls de chapi-chapi (Galium microphyllum sinònim Relbunium microphyllum) i de la cochinilla, (Dactylopius coccus), un insecte que s'alimenta dels tunales (Opuntia).

Els blaus s'obtenien al macerar els fulls de plantes índigoferas i també d'una papa negra que creix en el altiplà peruà (Solanum sp).

Per un atre costat, els grocs són més difícils de precisar, ya que són molts els vegetals comuns que ho produïxen. Alguns dels més freqüents són l'arbre molle o pimentó (Schinus molle) i el arbust chilca (Baccharis polyantha). Ademés, s'utilisaven atres plantes com el Nogal, la tara, la raïl de ratania, la cúrcuma, el safrà, la gualda, etc.[3]

Denominacions dels colorants

  • Denominació genèrica
  • Denominació química
  • Còdic de el "Colour Index" 1924 (1.ª edició)
  • Còdic de el "Colour Index" 1956 (2.ª edició)
  • Còdic del Schultz

Colorants industrials amprats com a aditius

  • Atres colorants catalogats per l'indústria, respecte al catàlec I (E579>E585)
    • E579 - Gluconato ferroso
    • E585 - Lactato ferroso

Composts colorants

Poden definir-se com una paleta de colors. Per eixemple, el color dorat anaranjado estaria compost per vàries mescles a x proporciones que donen eixa tonalitat.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2019. Consultat el 26 de novembre de 2018.
  2. ↑ Flores, Brenda Juana; Flors, {{{nom2}}}; Rozzisi, {{{nom3}}}; Chumbita, {{{nom4}}} (2025). Renewable Residues-Derived Dyes and Mordants: Progress and Applications (en en), Springer Nature Singapore, pp. 165–197. doi:10.1007/978-981-96-5091-0_6. ISBN 978-981-96-5090-3.
  3. ↑ «Ecotintas».
  1. http://www.ecotintes.com/book/export/html/96 Consultat el 2 de juliol de 2019


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Colorant&oldid=1459222»