Cromóforo

Representació d'un cromóforo.

Un cromóforo és la part o conjunt d'àtoms d'una molècula responsable de la seua color. També es pot definir com una substància que té electrons capaços d'absorbir energia i excitar-se, a diferents llongituts d'ona. Els cromóforos són, en química orgànica, els grups no saturats responsables de l'absorció en el UV. Esta absorció de radiació UV és el resultat de l'excitació d'electrons cap a estats de major energia. El núcleu juga un paper fonamental, ya que determina la força en la qual estos electrons estan units a ell, i per això influïx en la magnitut d'este canvi d'energia

Un auxocromo és un sustituyente, que en unir-se al cromóforo incrementa l'intensitat i la λ (llongitut d'ona) de l'absorció. Els sustituyentes típics són els grups: metilo, hidroxilo, alcoxilo, amino i halógenos. Posseïxen (llevat el metilo) parells d'electrons solitaris que resonen en el cromóforo, estenent la conjugació: disminuïx l'energia i aumenta la λ màxima absorbida

Quan una molècula absorbix certes llongituts d'ona de llum visible i transmet o reflectix unes atres, la molècula té un color. Un cromóforo és una regió molecular a on la diferència d'energia entre dos orbitales moleculars cau dins del ranc de l'espectre visible. La llum visible que incidix en el cromóforo pot també ser absorbida excitant un electró a partir del seu estat de repòs.

En les molècules biològiques útils per a capturar o detectar energia lumínica, el cromóforo és la semimolécula que causa un canvi en la conformació del conjunt en rebre llum.

Cromoforos:

La primera llei de la fotoquímica (Grotthus i Draper, 1818) diu que solament la radiació absorbida pot promoure alteracions fotoquímiques. L'absorció de la radiació ultravioleta és visible i és la que més a sovint promou reaccions fotobiológicas la qual es realisa per modificacions electròniques en els àtoms constituents de les molècules. L'estat bàsic i fonamental d'una molècula és alterat per l'absorció de l'energia d'un fotó, circumstància en que el fotó s'extinguix, integrant la seua energia en la de la molècula. Cada molècula és a penes capaç d'absorbir energia en una franja de radiació més o menys llarga, pero sempre llimitada que es diu espectre d'absorció de la substància.