Anar al contingut

Luteïna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estructura 3D de la luteïna

La luteïna és un compost químic pertanyent al grup de les xantófilas. És un pigment groc trobat en planta, algas, bactèrias fotosintéticas i en la yema. S'utilisa com a aditiu en el tractament comercial dels aliments. El còdic alimentari assignat per l'Unió Europea és E-161b.[1]

Algunes de les fonts de luteïna són pimentós rojos, colés, repollo, lletuga, espinacs, dacsa, mostaça, yema i els kiwis.

estructura de la luteïna.
Producte Luteïna/Zeaxantina
(mg per cada 100 g)
Col rullada (crua) 39,5
Col rullada (cuinada) 18,2
Nap vert 12,8
Espinac (crua) 12,2
Espinac (cuinada) 11,3
Bleda (crua o cuinada) 11
Col forrajera 7,7
Lletuga romana 2,3
Zucchini / Zapallito allargat de tronc (tipo de Cucurbita pepo) 2,1
Repollo de Brusseles 1,6
Carlota (cuinada) 0,687
Dacsa 0,642
Ou 0,353
Palta/Albocat 0,271
Carlota (crua) 0,687
Kiwi 0,122

Propietats

[editar | editar còdic]

Degut a que els animals no produïxen luteïna, s'inclou dins dels complements alimentaris com antioxidant. Junt en la zeaxantina es troben en la màcula lútea ocular, no obstant, estos composts no són transformats en retinol. Se li relaciona en la reducció de la degeneració de la màcula ocular, tenint com a efecte una millor visió i evita la progressió de les cataratasErro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut . També se li considera com un filtre de la pell per a la llum de menor llongitut d'ona (blava i violeta).

Estructura química

[editar | editar còdic]

En l'estructura que es presenta a continuació, s'aprecia que la luteïna és un derivat dihidroxilado del α-caroteno* Lutein en PubChem .

Cada u dels grups hidroxilo sustituyentes creen un nou carbono quiral, per lo que poden existir huit estereoisómeros diferents de la luteïna, sent el (3R,3'R,6'R) el que ocorre en major freqüència.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Burkhard Fugmann, Susanne Lang-Fugmann, Wolfgang Steglich: RÖMPP Encyclopedia Natural Products, 1st Edition, 2000. Georg Thieme Verlag, 2014, ISBN 3-13-179551-4