Asuán

Asuán o Aswan ( [swɑn], àrap أسوان, ʾAswān [ʔɑsˈwɑːn]) és una ciutat al sur d'Egipte, capital de la governació d'Asuán. És una de les ciutats habitades més antigues fins a l'actualitat, en una història que comprén més de 2.600 anys.

Asuán

Asuán és centre comercial i turístic ubicat al nort de la assut d'Asuán en el marge oriental del Nilo a l'altura de la Primera catarata. La ciutat feya de frontera sur durant el Antic Egipte. Les pedreres d'Asuán proveïen de granit a numerosos monuments egipcíacs i actualment continuen en actiu. La ciutat moderna s'ha estés i ha inclós a comunitats separades en l'illa d'Elefantina. Ademés, es considera un destí turístic mundial en hivern.

Asuán alberga cinc monuments dins de la categoria Monuments nubios des d'Abu Simbel a File declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco; són les tombes de Qubbet el-Hawa, la ciutat d'Elefantina, les pedreres i el obelisc Inacabat, el monasteri de Sant Simeón i el cementeri fatimí. El Museu de Nubia és un centre arqueològic rellevant, albergant troballes de la Campanya de salvament dels monuments de Nubia ans que l'assut d'Asuán inundara la Baixa Nubia.

Toponímia

En l'antiguetat clàssica (grecorromana) duya el nom de Siena (Syene) del com deriva Asuán (Syene → As Syene → As Suen → As Suán → Asuán). Supostament el nom de l'antiga ciutat de Swenett deriva de la deidad del mateix nom. Esta deesa va ser identificat més alvance com Ilitía pels grecs i Ilithya pels romans durant la seua ocupació. El nom egipcíac de la ciutat apareix en multitut de monuments egipcíacs i en escrits com el Llibre dels morts o el Papir de Torí. La ciutat és mencionada per numerosos escritors antics, incloent a Heródoto (ii. 30), Estrabón (ii. p. 133, xvii. p. 797, seq.), Esteban de Bizancio (s. v.), Claudio Ptolomeo (vii. 5. § 15, viii. 15. § 15), Plinio el Vell (ii. 73. s. 75, v. 10. s. 11, vaig vore. 29. s. 34) i va aparéixer també en d'Architectura (viii. ch ii. § 6), en el Itinerari d'Antonino (p. 164) i en ellibre d'Isaías en les Escritures (Isaías 49:12).

Història

Obelisc inacabat d'Asuán

El temple d'Isis en Filé

Vista aérea de les riberes sobre el Nilo

Assut d'Asuán

Época antiga

Asuán és l'antiga ciutat de Swenet la qual va ser frontera del Antic Egipte pel sur. Egipte sempre començava en Swenet degut a que la ciutat està immediatament baix de la primera catarata del Nilo i la navegació des d'ací a la delta era possible des d'esta posició sense trobar cap barrera. Les pedreres de pedra de l'Antic Egipte es varen localisar ací i sobretot la roca granítica cridada sienita. Estes pedres eren usades per a crear estàtues colossals, obeliscs i els llocs sants que estan en tots els llocs d'Egipte, incloent les piràmides; ademés encara es poden observar en la pedra natural, els restants dels picapedreros que varen treballar en la zona fa 3000 anys. baix cada dinastia la ciutat va ser utilisada com a guarnició i va anar ací a on s'imponien els peages dels barcos que passaven des del sur fins al nort. La latitut de la ciutat, localisada en 24° 5′ 23″ va ser objecte d'interés per part d'alguns geógrafos antics. Estos varen estimar que la ciutat estava assentada en el tròpic puix durant el dia del solstici d'estiu un objecte vertical no tirava cap ombra. L'erudit grec Eratóstenes (III) va usar mides per a impugnar la teoria de que la terra era plana i va intentar determinar la llongitut de la circumferència de la Terra. Prenent Asuán i Aleixandria com a extrems d'un arc de circumferència, va deduir el seu radi medint la diferència de llongitut de les ombres tirada en el solstici i la distància entre abdós ciutats, conseguint aixina obtindre una estimació de la circumferència de la Terra.

Época cristiana

En esta época d'evangelización de la població Asuán va ser un punt important de pas al restant d'Àfrica i d'ací partien els predicadores cap a Etiopia.

Época àrap

A mitan del VIII es té referència d'una pèrdua de comunicació en Nubia lo que fa perdre a la ciutat gran poder comercial.

Época contemporànea

En els últims temps la ciutat és un centre turístic molt important per les freqüents travessies que s'acosten per a observar la assut d'Asuán.

Clima

Asuán presenta un clima desértico càlit (BWh ). Asuán és una de les ciutats més caloroses, solejades i seques del món. Les temperatures miges altes es mantenen constantment per damunt de 40 °C durant l'estiu (juny, juliol, agost i també setembre), mentres que les temperatures miges baixes es mantenen per damunt de 25 °C. Les temperatures màximes promig es mantenen per damunt de 23 °C durant el més més fret de l'any, mentres que les temperatures mínimes promig es mantenen per damunt de 8 °C. Els estius són molt prolongats i extremadament calorosos en un sol abrasador, encara que la calor del desert és sec. Els hiverns són breus i agradablement suaus, encara que a voltes les nits poden ser fresques. El clima d'Asuán és extremadament sec durant tot l'any, en menys d'1 mm (0.04 polzades) de precipitació mija anual. La ciutat desértica és una de les més seques del món i no plou tots els anys; Asuán és una de les ciutats menys humides del planeta, en una humitat relativa mija de només el 26%, en una mija màxima del 42% durant l'hivern i una mija mínima del 16% durant l'estiu. El clima d'Asuán és extremadament clar, lluent i solejat durant tot l'any en totes les estacions, en una variació estacional baixa i casi 4.000 hores de sol a l'any, molt prop de la duració màxima teòrica de la llum solar. Asuán és un dels llocs més solejats de la Terra. La temperatura récort més alta va ser de 51 °C (124 °F) el 4 de juliol de 1918, i la temperatura récort més baixa va ser de -2.4 °C (27.7 °F) el 6 de giner de 1989.

L'assut d'Asuán

Artícul principal → Presa d'Asuán.

el Nilo es desbordava anualment, quan les aigües procedents d'Uganda i Sudan fluïen cap al baix Nilo en estiu. Des de la més remota antiguetat, estes riuades varen ser les que varen convertir les terres pròximes al riu en una fèrtil vega, ideal per a la agricultura, en deixar un sediment de nutrients i minerals en el sol, el rovina. No obstant, l'impredictible alternança del nivell de les riuades comportava a voltes la pèrdua de collites sanceres per anegamiento o sequia i la consegüent hambruna en la població, per lo que es va considerar necessària la construcció d'una presa que regulara el nivell de les inundacions per a protegir les terres de llabor i els camps de cotó. S'han construït en esta zona dos assuts: el nou Assut Alt d'Asuán i la menor i més antiga, Assut d'Asuán o Presa Baixa d'Asuán. La construcció de la Presa Baixa va ser iniciada pels britànics en 1899 i es va concloure en 1902. El disseny inicial tenia 1900 m de llarc per 54 m d'alt i pronte es va descobrir que era inadequat, per lo que es va procedir a aumentar la seua altura en dos fases: de 1907 a 1912 i de 1929 a 1933. Quan l'assut va estar a punt de desbordar-se en 1946 es va decidir que, en lloc d'aumentar la seua altura per tercera volta, es construïra un segon assut huit quilómetros ric dalt. L'Assut Alt (El saad al Aali) va començar a construir-se en 1952, exactament despuix de la revolució de Nasser i, en principi, els Estats Units ajudarien a finançar la construcció en un préstam de 270 millons de dólars. L'oferta d'ajuda va ser retirada a mitan de 1956 i el govern egipcíac es va propondre continuar el proyecte en solitari, utilisant els ingressos que proporcionava el Canal de Suez com a ajuda en la construcció. No obstant, en 1958 va intervindre la Unió Soviètica (en plena Guerra freda pel domini d'Àfrica) pagant, possiblement, un terç del cost de l'immens assut de pedra i argila com a regal. Aparte d'esta ajuda monetària, varen proporcionar tècnics i maquinària pesada i el disseny va córrer a càrrec de l'institut rus Zuk Hydroproject. La construcció va començar en 1960. L'Assut Alt va ser conclosa en la seua totalitat el 21 de juliol de 1970. La comunitat arqueològica va advertir dels numerosos monuments antics que quedarien sumergits i la Unesco va patrocinar una operació de rescat a lo llarc de la década de 1960 que va permetre la localisació, desmontat i trasllat a zones més elevades, com el Temple d'Abu Simbel, o la seua donació als països que varen colaborar en el rescat, com el Temple de Debod instalat en Madrit (Espanya), de 24 d'eixos complexos. La contenció de les aigües va formar un immens llac artificial, el Llac Nasser, que va cobrir la major part de la Baixa Nubia i va obligar al trasllat de 90 000 persones. La producció elèctrica es va iniciar en 1967, proporcionant la mitat de l'electricitat consumida en el país i permetent l'inici del suministrament elèctric també a llogarets i pobles. En ellac es va instalar una indústria peixquera. Els tècnics no varen tindre en conte l'impacte sobre l'entorn, la flora, la fauna i els habitants locals, que varen perdre la seua terra i modo de vida tradicional. Les regulars riuades del riu varen desaparéixer en greus conseqüències: sedimentación excessiva aigües dalt, erosió aigües avall, desaparició d'espècies migratòries, disminució de les poblacions de peixos autòctons, destrucció i salinisació de la Delta (en disminuir el cabala mar ha penetrat en la desembocadura) en penetració d'espècies marines, aument del nivell freàtic, contaminació del riu en fertilisants, herbicida i pesticidas de la moderna agricultura per a paliar la disminució de fertilitat i aument del risc sanitari en crear els nous canals de rec i el gran llac un hàbitat per a animals transmissors de malties com el mosquit de la malaria.

Patrimoni

Mausoleu del Aga Khan.

En la ciutat destaquen estos:

• Obelisc inacabat d'Asuán
• Museu de Nubia
• Cementeri musulmà
• Jardins de la Fira
• Sarcòfec grecorromano i colós inacabat

A l'atra vora del riu destaquen el Mausoleu del Aga Khan, la Tomba de la Princesa i el monasteri de Sant Simón. En l'illa Elefantina destaquen el Museu d'Asuán, el Nilómetro i el Temple de Knum.

Galeria

• 
  Catedral en Asuán
• Erro al crear miniatura:
  Mesquita en Asuán
• 
  el Nilo des d'Asuán

• Temple de l'Arcàngel Miguel
• Erro al crear miniatura:
  Iglésia copta d'Asuán dedicada a l'Arcàngel Miguel
• Erro al crear miniatura:
  Planta baixa del temple.

Personages naixcuts en Asuán

• Mohamed Mounir, cantant egipcíac.

Vore també

• Elefantina
• Illa Kitchener
• Aeroport Internacional d'Asuán

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Asuán.