Bergamo

Bérgamo (en italià: Bergamo) és una ciutat del nort d'Itàlia, capital de la provincia homónima, en la regió de Llombardia. Conta en 122 161 habitants[1] (2019). Els contraforts dels Alpes comencen al nort de la ciutat.
Bérgamo està dividida en dos parts diferenciades: la ciutat alta (Città Alta) i la ciutat baixa (Città Bassa). La primera, com el seu propi nom indica, està en la zona més elevada i té el centre històric rodejat per la muralla veneciana. Per la seua banda, la part baixa de la ciutat, pese a que també és d'orige antic i conserva els seus barris històrics, és la part més moderna, a on s'han construït les noves zones de residència.
Bérgamo és també denominada com la "Ciudad de los Mil (Città dei Mille)" pel número de voluntaris bergamascos que varen prendre part en l'Expedició de los Mil, encapçalada per Giuseppe Garibaldi contra l'eixèrcit dels Borbones en el Reino de las Dos Sicilias durant el Risorgimiento des del 5 de maig al 26 d'octubre de 1860.
Història
Bérgamo ocupa el lloc de l'antiga ciutat de Bergomum, un municipi romano destruït per Atila en el V. Entre 1264 i 1428 la ciutat va ser controlada per Milán, pero va passar al control veneciano fins a 1797; els venecians fortificaron la part alta de la ciutat. Despuix de l'ocupació napoleónica va ser ciutat austriaca fins a 1859.
En 1156, Federico Barbarroja concedix a la ciutat el dret de acunyar moneda, pero l'11 de març d'eixe mateix any esclata, per motius de domini territorial, la primera guerra contra Brescia. Per a Bérgamo la situació va ser catastròfica i solament despuix de dèu dies firmen un tractat de pau, gràcies a l'intervenció de l'emperador.

El 7 d'abril de 1167, en el monasteri de Pontida, es funda la Liga Lombarda, la qual derrota en Legnano a l'eixèrcit imperial. El 7 de juliol de 1191 la ciutat de Bérgamo és derrotada per Brescia; els bergamascos es veuen obligats a retirar-se del campo de batalla, a on varen perdre la vida més de tres mil soldats.
En el marc de l'era comunal, el 14 de febrer de 1230 els habitants de Bérgamo, extenuados de tantes matances, varen decidir celebrar el naiximent de la Societat del poble, creant un estatut i reclutant aproximadament doscents hòmens en la finalitat de proveir de seguritat i d'igualtat als ciutadans.
Señoría y República de Venecia
La ciutat va ser conquistada pels Malatesta en 1407. En 1428 la República de Venecia pren el control de la ciutat enfortint-la per mig de la construcció de les muralles (Muraine) per a protegir als burguesos que s'havien establit fòra dels murs medievals.
A principis de XVI la ciutat va ser atacada dos voltes pels francesos i sèt pels espanyols, alternant-se en les reconquistas veneciano. En 1561 es dona inici a la construcció de les muralles en ciutat alta (Bérgamo Alta).
De Napoleón a la unificació italiana
En 1796 les tropes franceses entren a la ciutat posant fi al domini veneciano i funden la República Bergamasca, la qual conclou en el Tratado de Campoformio i la seua inclusió en el Regne de Napoleó en Itàlia (1805).
El Congreso de Viena (1815), convertix a Bérgamo en una colónia austriaca. El 8 de juny de 1859 Giuseppe Garibaldi entra en la ciutat, posant fi al domini austriaco. La porta Sant Lorenzo, per la qual va passar, va ser renombrada a Porta Garibaldi. L'any següent, 174 bergamascos partixen en Garibaldi en la Spedizione dei Mille (Expedició de los Mil, aproximadament 1089), donant proves de corage, com va atestar Garibaldi el 10 de febrer del 1864 enviant una carta a l'alcalde Camozzi.
En els anys de la Primera Guerra Mundial varen ser molts els bergamascos que es varen allistar a les tropes alpines. En 1958 la moradura Angelo Giuseppe Roncali, naixcut en Sotto il Monte, va ser elegit com a papa Juan XXIII. L'obertura de l'aeroport de Orio al Sério (1972) i el primer transplant de cor (1985).
A finals de febrer de 2020 es va donar un brot de coronavirus en gran part de Llombardia i el nort d'Itàlia en la que es varen emmalaltir mils de persones i varen morir centenars, sent Bérgamo una de les ciutats més afectades i resultant aixina en l'aplicació de mides com la quarantena obligatòria.[2]
Geografia
Bérgamo es troba en un territori a peu de la montanya, a on l'alta llanura deixa espai als últims tossals dels Prealpes Bergamascos, a mig camí entre els rius Brembo i Serio. El núcleu antic de la ciutat es va fundar sobre les colinas.
Hidrografia
El principal curs d'aigua de la ciutat és el torrent Morla, que a lo llarc de la ciutat discorre durant llarcs trams a lo llarc dels carrers. Entre els seus afluents es troba el Tremana, canalisat casi en la seua totalitat, que naix del tossal Maresana i du aigua ocasionalment despuix d'abundants pluges.
Ademés, la localitat té un sistema de canales que duen aigua del riu Sério per a us agrícola (riego) i, durant el passat, per a moure molins i hiladoras. Els principals són el Roggia Sério Gran i el Morlana, pero també és digne de menció el Guidana i els canals derivats dels principals.
Orografia
El Vora Alta és mont dels Prealpes Bergamascos més propenc a la ciutat. Es troba en el territori de Sorisole i va servir com a refugi per a la població civil durant les dos guerras mundiales.
La ciutat alta està construïda sobre uns tossals, una estribació dels Alpes Oróbicos abans de la planura.
Bérgamo està inclosa en la zona 3 de la clasificació sísmica (activitat baixa).[3]
Clima

Bérgamo, segons la clasificació climática de Köppen, goja d'un clima típicament templat de latitut miges (Cfa) plujós o generalment humit en totes les estacions i en estius molt calents. La rodalia dels monts permet no obstant evitar la niebla hivernal persistent i la calor sofocant estiuenca que caracterisen a la veïna ciutat de Milán.
Les pluges es concentren entre març i maig, en un llauger descens en els mesos d'estiu i un aument durant octubre i novembre. Les condicions hivernals es donen, generalment, entre novembre i març i es caracterisen per una baixa pluviosidad respecte a la mija italiana. No obstant, les precipitacions miges, distribuïdes en 97 dies a l'any de mija, són superiors a 1155 milímetros i presenten un pico en estiu i autumne, i el mínim relatiu en hivern.
Segons la mija calculada segons les senyes de referència entre 1971 i 2000, la temperatura mija de giner, el més més fret, és de 2,7 °C i la de juliol, el més càlit, de 22,8 °C.
Demografia
Evolució demogràfica histórica
En l'actualitat, en al voltant de 121 000 habitants, Bérgamo és la ciutat més poblada de la Província de Bérgamo i en la quarta més poblada de la regió de Llombardia (despuix de Milán, Brescia i Monza)
| Població Històrica de la Comuna de Bérgamo | ||
|---|---|---|
| Any | Habitants | Font |
| 1861 | 44 765 | Censo italiano de 1861 |
| 1871 | 42 662 | Censo italiano de 1871 |
| 1881 | 44 291 | Censo italiano de 1881 |
| 1901 | 52 482 | Censo italiano de 1901 |
| 1911 | 64 422 | Censo italiano de 1911 |
| 1921 | 72 260 | Censo italiano de 1921 |
| 1931 | 80 050 | Censo italiano de 1931 |
| 1936 | 86 788 | Censo italiano de 1936 |
| 1951 | 104 166 | Censo italiano de 1951 |
| 1961 | 115 887 | Censo italiano de 1961 |
| 1971 | 128 096 | Censo italiano de 1971 |
| 1981 | 123 504 | Censo italiano de 1981 |
| 1991 | 114 936 | Censo italiano de 1991 |
| 2001 | 113 143 | Censo italiano de 2001 |
| 2011 | 115 349 | Censo italiano de 2011 |
| 2019 | 121 639 | Estimacions de l'ISTAT[4] |
Bérgamo es dividix en dos sectors molt marcats: la ciutat alta, Città Alta, i la baixa, Città Bassa, aixina se'ls crida comunament en Itàlia. La ciutat alta és la part més antiga i conserva molt de l'época migeval, en muralles i carrers empedradas. En ella es troben, ademés dels edificis institucionals medievals, la sèu de l'Universidad de Bérgamo o la Catedral de San Alejandro.
En la part baixa s'engloba la major part de la població troben edificacions més modernes i els edificis públics més importants com l'Ajuntament, la sèu del govern provincial o el conjunt Piacentiniano.
Inmigració en Bérgamo
- Artícul principal → Inmigració en Italia.
Infraestructuras y transportes
Carreteras
La ciutat està situada junt a l'Autopista A4, que l'unix en Milán i Brescia.
Bérgamo està cercada per tres dels seus costats (oest, sur i este) per un sistema de carreteras de circunvalació, unit a la seua volta a l'autopista A4, del que partixen les carreteres provincials i estatals cap a les valls propenques i cap a les capitals de les provincias veïnes. La principal via entre la vall del Brembo (la Val Brembana), la capital oróbica i l'orient de la província és la Tangenziale Sud vaig donar Bergamo.
La Rotonda de les Valls (Rondò delle Valli), l'atre nom de el Llarc Decorati al Valor Civile, és una rotonda important en el sistema viari de la ciutat. Situat en el nordest, unix les carreteres estatals i provincials de les valls del riu Sério i Brembo en la carretera de circumvalació que discorre entre el sur i el centre de la ciutat.
Ferrocarriles
L'estació de ferrocarril de Bérgamo està situada en la plaça Guglielmo Marconi i ha segut recentment restaurada. Oferix servicis directes a localitats propenques com Milán, Lecco, Treviglio o Brescia, ademés d'atres llocs de menor importància. Els servicis regionals els porta a terme Trenord i els de llarga distància, Trenitalia. Més de 10 millons de viagers utilisen de mija l'estació a l'any.
Tranvía
Prop de l'estació ferroviària s'ha construït una parada de tranvías que servix com a punt d'eixida i arribada als vehículs de la llínea Bérgamo - Albino, inaugurada en 2009.
Funiculares
En Bérgamo hi ha 2 funiculars. El que conecta la ciutat baixa en la ciutat alta i el que conecta en el tossal de Sant Vigilio.[5]
Aeropuerto
L'aeroport més propenc és l'aeropuerto de Bérgamo-Orio al Serio, ubicat en Orio al Serio, a escassos quilómetros de Bérgamo. Des de 2015 és el tercer aeroport d'Itàlia en més viagers, solament per darrere de Roma-Fiumicino i Milano-Malpensa.
Educació
En 1968 es va fundar l'Università degli Studi di Bergamo. Està dividida actualment en cinc facultats, Derecho, Ingeniería, Ciencias Sociales i Humanidades, Ciencias Económicas i Lenguas y Literaturas Extranjeras i Comunicació, a les que en 2021/2022 varen acodir uns 19.000 estudiants aproximadament,[6] casi el doble dels que es varen registrar en l'any 2000.
Les sèus universitàries es troben repartides entre la ciutat alta (Filosofia i Lletres, Ciències Socials i Humanitats i Llengües i Lliteratures Estrangeres i Comunicació), ciutat baixa (Dret i Ciències Econòmiques) i la propenca localitat de Dalmine, a on es cursen els estudis d'Ingenieria.
Cultura

Bibliotecas
La ciutat de Bérgamo manté obertes vàries bibliotecas repartides per tot el municipi. La més important és la Biblioteca Angelo Mai, situada en el Palazzo Nuovo de la Piazza Vecchia (ciutat alta). Entre els seus murs hi ha més de 700.000 volúmenes, 11 000 publicacions periódicas, aproximadament 2150 incunables, 12 000 cinquecentinas, ademés d'estampados, manuscritos i fotografies, entre atres coses.
La Biblioteca Musical Gaetano Donizetti recopila els fondos musicals de les institucions musicals bergamascas. Conté uns 30 000 volums, entre els que hi ha llibres manuscrits. Atres biblioteques de la localitat són l'Antonio Tiraboschi, la Luigi Pelandi, la Ciro Caversazzi o la Betty Ambiveri.
Museos
Bérgamo té una gran oferta de museos, ya siga per número o pel tema de lo que s'expon. Entre ells estan els següents:
- Accademia Carrara: una pinacoteca en més de 1800 peces datades entre els sigles XV i XIX d'artistes com Sandro Boticelli o Rafael Sanzio i una acadèmia de belles arts.
- Museu Arqueològic de Bérgamo: un espai que conta l'història bergamasca des dels orígens de l'humanitat a la Baja Edad Media. Aixina mateix, conté peces egipcias.
- Museu Diocesà Adriano Bernareggi: lloc de caràcter religiós que expon objetos litúrgicos i de cult, aixina com algunes obres en motius religiosos.
- Museu Donizettiano: edifici dedicat a la memòria del músic Gaetano Donizetti. També es pot visitar la casa museu natal de l'autor de l'ària Una furtiva lágrima
- Galeria d'Arte Moderno i Contemporáneo de Bérgamo (GAMeC): centre especialisat en l'activitat artística de l'últim sigle, en escultures, quadros i dissenys industrials d'artistes com Giacomo Manzù, Vasily Kandisky o Umberto Boccioni.
- Museu Matris Domini, situat en el monasteri del que pren el nom. Està dedicat per complet a l'arte románico local.
- Jardín Botánico Lorenzo Rota, que conté unes 900 espècies diferents de vegetals.
- Museu de Ciències Naturals Enrico Caffi de Bérgamo, que està dedicat, entre atres assunts, a la zoologia, l'entomologia, la geologia i la paleontologia. Conserva més d'1.000.000 troballes.
- Museu Històric de Bérgamo, que es dividix entre la Rocca vaig donar Bergamo, a on s'estaja la secció dedicada al Risorgimiento, i el Convent de Sant Francisco, a on es guarden la biblioteca i els archius. No obstant, també hi ha espai per a exposicions temporals.
Teatro

El teatro Gaetano Donizetti és el més important de la ciutat. Està situat prop de la Porta Nuova, en la ciutat baixa, junt a l'escultura dedicada al músic. Va ser inaugurat en 1791 i reinaugurado en 1800 despuix de sofrir un incendi. Es va cridar Teatre Riccardi, pero en 1897 pren el nom actual. Conte hui en dia en 1154 assents.
En ciutat alta està ubicat el Teatre Social, un espai finançat per un grup de nobles de Bérgamo que es va inaugurar en 1808 i que va aplegar a usar-se com a cine. En 1932 va tancar i va ser comprat en 1974 per l'Ajuntament que ho va remodelar i ho va usar principalment com a sala d'exposicions fins a 2006, data en la que varen començar les obres per a deixar-ho com a teatre. En 2009 va tornar a obrir.
Atres edificis dedicats al món del teatre són l'auditori de la plaça de la Llibertat, antic local de la federació fascista i el Creberg Teatre Bergamo, un lloc en 1536 butaques, un dels teatres més grans de la província.
Deportes
Fútbol
El club en més seguidors de Bérgamo és el principal equip de fútbol de la ciutat, l'Atalanta Bergamasca Calci, que disputa la Serie A italiana i juga els seus partits com a local en l'estadi municipal Atleti Azzurri d' Itàlia, una cancha inaugurada en 1928 en capacitat per a 26 562 persones.
L'Unione Calci AlbinoLeffe és un equip de dos localitats propenques a Bérgamo, Albino i Leffe. Actualment juga en la Serie C (tercer nivell futbolístic en Itàlia) i disputa els seus partits com a local en l'Estadi Città vaig donar Gorgonzola, en la ciutat veïna de Gorgonzola, en capacitat de 3766 espectadors.
Atres equips bergamascos que participen en els campeonats de la FIGC són: Excelsior (barri de Borgo Santa Caterina) i Bergamo Longuelo (barri de Longuelo) en Primera Categoria; Bergamo Sant Francesco (barri de Viale Venezia), Fiorente Colognola (barri de Colognola), US Loreto (barri de Loreto), Llaures Redona (barri de Redona) i Polisportiva Bergamo Alta (barri de la ciutat alta) en Segona Categoria; Antoniana (barri de Sant' Antonio), Ordival (barri de Valtesse), Celadina (barri de Celadina), Oratorio Villaggio degli Sposi (barri de Villaggio degli Sposi), Campagnola (barri de Campagnola) i Oratorio Boccaleone (barri de Boccaleone) en Tercera Categoria.
Voleibol
El principal equip en esta especialitat deportiva és el Foppapedretti Bergamo, un club de voleibol femení fundat en 1991 i que ha guanyat 8 lligues, 6 copes d'Itàlia (últim trofeu que ha guanyat, en març de 2016), 6 supercopas, 7 Champions League i 1 Copa CEV. Juga els seus partits com a local en el PalaNorda de Bérgamo, un polideportivo en capacitat per a 2250 persones.
En categoria masculina destaca l'Olimpia Pallavolo Bergamo, una societat professional fundada en 1945 enquadrada actualment en la Serie B1 (tercer nivell)
Baloncesto
El millor equip de la ciutat és el Bergamo Basket 2014 (Serie A2). En baloncesto en silla de ruedas el principal equip és el Special Bergamo Sport, ascendit en 2014 a Série A1.
Fútbol americano
El club de fútbol americà Bergamo Lions juga en la Prima Divisione IFL, la categoria més alta d'este deport en Itàlia. Es va fundar en 1983 i ha guanyat 12 voltes el campeonat d'Itàlia i 1 volta la Champions League, en l'any 2000.
Atletisme
L'Atlètica Bergamo 1959 Creberg té la seua sèu en Bérgamo. Els seus colors identificativos són groc i roig, com els de la ciutat.
Ciclisme
Varis finals d'etapa del Giro de Itàlia han tingut lloc en Bérgamo. La primera volta va ser en 1912; l'última, en 2009.
| Edició | Etapa | Eixida | Guanyador |
|---|---|---|---|
| 1912 | 9.ª | Milán | Vincenzo Borgarello |
| 1938 | 16.ª | Recoaro Terme | Diego Marabelli |
| 1952 | 12.ª | Bolzano | Oreste Conte |
| 1976 | 21.ª | Terme di Comano | Felice Gimondi |
| 1983 | 16.ª-B | Milán | Giuseppe Saronni |
| 2007 | 14.ª | Cantù | Stefano Garzelli |
| 2009 | 8.ª | Morbegno | Kanstantsín Siutsou |
demés, en Bérgamo es va disputar la prova en llínea per a professionals del Campeonat italià de ciclisme en carretera de 2008, que va guanyar Filippo Simeoni ; i ha segut el punt d'eixida i arribada de vàries edicions del Giro de Llombardia, una carretera senyalada com monumento del ciclisme.
Llocs d'interés
Ciudad alta
Bérgamo Alta (també ciutat alta o en el passat, la ciutat, en contraposició als barris) és una ciudad medieval rodejada per unes murallas construïdes en el XVI durant la dominació veneciana que es varen afegir a les preexistents fortificacions per a fer a la ciutat inexpugnable.

La ciutat alta forma part de la tercera circumscripció de l'Ajuntament de Bérgamo. Esta comprén també els barris de Conca Fiorita, Monterosso, Sant Colombano, Valverde, Santa Caterina, Redona i Colli. El Consell de la Tercera circumscripció està compost per 15 membres electes en les eleccions municipals.
Bérgamo és una de les poques ciutats italianes, junt a Ferrara, Lucca, Verona, Pàdua, Treviso i Grosseto en el centro histórico completament rodejat per muralles, mantenint, ademés, intacte el seu aspecte original durant sigles.
La part més coneguda i freqüentada de la ciutat alta és la Piazza Vecchia, a on es pot vore la font Contarini, el palacio della Ragione, la Torre Civica (coneguda també com el Campanone), les campanes de la qual encara són tañidas 100 voltes a les dèu de la nit com a recort quan en el passat anunciaven l'hora en la que es tancaven les portes de les muralles vénetas, i atres palaus que la rodegen per tots els costats. Front al palau della Ragione se situa el Palazzo Nuovo, un gran edifici blanc que alberga actualment la Biblioteca Angelo Maj.
Darrere del palau de la Raggione es troba la catedral, la capilla Colleoni, obra de l'arquitecte Giovanni Antonio Amadeo en els monuments fúnebres en honor de el condottiero Bartolomé Colleoni i la seua filla Medea, el baptisterio alçat per Giovanni dona Campione i la Basilica de Santa Maria Maggiore en els seus bells porches laterals nort i sur, també de Giovanni dona Campione. El castell migeval que custodiava la Bérgamo alta. El carrer Colleoni, també coneguda com Corsaröla, és el cor de ciutat alta i unix la Piazza Vecchia en la Piazza della Cittadella.
Ciutats agermanades
- Greenville (Estats Units)
- Pueblo (Estats Units)
- Mulhouse (França)
- Tver (Rússia)
- Bengbu (China)
- Buenos Aires (Argentina)
- Cochabamba (Bolívia, des de 2008)
Bérgamo sosté una relació de cooperació descentralizada en el municipi de Kakanj, Bosnia-Herzegovina, des de finals de la década de 1990. El procediment per a agermanament de ciutats va ser iniciat en 1997 pero mai va aplegar a completar-se.
Galería de imágenes
-
Porta Sant Giacomo
-
Castell migeval
-
Piazza Vecchia
-
Capella Colleoni
-
Interior de la capella Colleoni
-
Santa María Mayor
-
Catedral de Sant Alejandro
Personas destacadas
- Artícul principal → Categoría:Personas de Bérgamo.
Vore també
Referències
- ↑ «Statistiche demografiche ISTAT». www.demo.istat.it. Archivat des de l'original, el 30 de novembre de 2015. Consultat el 24 de marzo de 2016.
- ↑ Piqué, Elisabetta. «Bergamo, la ciudad-mártir del coronavirus en Italia: 385 muertos en una semana», La Nación, 17 de marzo de 2020. Consultat el 20 de marzo de 2020.
- ↑ Ordinanza PCM n. 3274 del 20/03/2003.
- ↑ citypopulation.de (2019). «Proyección de Población de las Provincias y Comunas de Lombardia». Consultat el 11 de marzo de 2020.
- ↑ Funicular de Bérgamo
- ↑ «Portale dei datti dell'istruzione superiore».
- ↑ «"Relaciones internacionales y ciudades hermanadas" (en italiano)». Archivat des de l'original, el 29 de octubre de 2007. Consultat el 6 de febrer de 2010.
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bergamo.- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bérgamo.- Bergamo en Wikivoyage
- Pàgina web de la Comune vaig donar Bergamo