Treviglio

Erro al crear miniatura:

Vista de la ciudad desde el hospital.

Treviglio és una localitat italiana de 28.551 habitants de la Província de Bérgamo en la regió de Llombardia. El municipi es troba en la llanura padana i a 20 km al sur de la ciutat de Bérgamo.

Fundada en la Alta Edad Media per l'unió de tres localitats en fins defensius, és actualment la segona població de la província en número d'habitants. Sense incloure les capitals de província, és aixina mateix el segon municipi de la Llombardia centre-occidental en número d'habitants despuix de Crema.

És també la capital de la zona denominada Gera d'Adda. La seua posició estratègica s'evidencia per ser el creuament de carreteres i vies férrees que la comuniquen en les ciutats de Bérgamo, Brescia, Cremona, Lodi i Milán.

És coneguda com "La ciutat dels tractores" per la presència del jagant de la producció de maquinària agrícola SAME Deutz-Fahr (SDF).

Història

Edad Media

Los orígenes y el topónimo

Els orígens de Treviglio es remonten a la Alta Edad Media (encara que hi ha referències anteriors) per l'unió de tres assentaments preexistentes cridats ’’villae’’. Els assentaments eren: ‘’’Cusarola’’’ (d'orige gal) al nort, ‘’’Pisgnano’’’ (d'orige romà) al sur i ‘’’Portoli’’’ (d'orige lombardo) a l'oest.

D'ahí el seu nom: Treviglio = Tres ‘’villae’’.

L'unió dels tres assentaments va ser un acontenyiment gradual, de modo que quan es varen donar conte, el nou poble havia naixcut. El primer núcleu de la ciutat estava rodejat per muralles, en tres portes orientades cap a cada u dels assentaments originals. L'unió dels assentaments originals va tindre un fi defensiu i d'intercanvi de productes agrícoles.

El primer document oficial que menciona al nou llogaret es remonta a novembre de 964 i és un contracte de trueque firmat entre el bisbe de Bérgamo cridat Odelrico i Garibaldo dona Stagiano.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	11 163	11 981	14 083	14 897	17 481	17 825	19 144	19 164	21 555	23 413	25 989	26 132	25 299	25 736

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Economia

Les activitats econòmiques han segut un punt fort de la ciutat des de 1081, quan li la cridava Trivillium Grassum en un document imperial de Enrique IV precisament a causa de la seua prosperitat. Va ser una ciutat lliure exenta d'imposts fins a 1815 a pesar de sofrir constants incursions dels eixèrcits estrangers que imponien contribucions extraordinàries.

L'economia trevigliese sempre ha estat lligada a l'agricultura i als artesans encara despuix de la Primera Guerra Mundial, quan varen sorgir les dos companyies que varen canviar la fisonomia de la ciutat: Baslini i Plantilla:Enlace roto. Abdós varen contribuir notablement en els anys posteriors a la Segunda Guerra Mundial al desenroll industrial.

Agricultura

Treviglio posseïx numeroses granges i camps en les afores que s'abastixen d'aigua del canal que la du des del riu Brembo i del canal della Vailata. Molt poc queda de les plantacions de Morus que s'utilisaven per a l'indústria textil.

Actividad artesanal

Erro al crear miniatura:

Zona rural de Treviglio

Erro al crear miniatura:

La planta de Bicicletas Bianchi

Les principals activitats artesanals de la ciutat són la producció de mobles, els treballs de fusteria i la decoració artística de panels d'algeps.

Industria

En Treviglio tenen sèu numeroses indústries que es beneficien de les excelents molt comunicacions vials i ferroviàries. Les més importants són l'empresa SAME Deutz-Fahr (quart productor mundial i primer europeu de tractors) i la fàbrica de bicicletas Bianchi.

Servicios

També el sector de servicis o sector terciario es troba àmpliament desenrollat en la ciutat, a on existixen numeroses companyies de seguros, escoles de maneig i bancos. El banc Cassa Rurale i Artigiana (banc principal de la zona denominada Gera d'Adda) té la seua sèu central en la ciutat.

Ciutats agermanades

• Lauingen (Donau), Alemània.
• Erro al crear miniatura: Romsey, Regne Unit.