Treviglio
Treviglio és una localitat italiana de 28.551[1] habitants de la Província de Bérgamo en la regió de Llombardia. El municipi es troba en la llanura padana i a 20 km al sur de la ciutat de Bérgamo.
Fundada en la Alta Edad Media[2] per l'unió de tres localitats en fins defensius, és actualment la segona població de la província en número d'habitants. Sense incloure les capitals de província, és aixina mateix el segon municipi de la Llombardia centre-occidental en número d'habitants despuix de Crema.
És també la capital de la zona denominada Gera d'Adda.[2] La seua posició estratègica s'evidencia per ser el creuament de carreteres i vies férrees que la comuniquen en les ciutats de Bérgamo, Brescia, Cremona, Lodi i Milán.
És coneguda com "La ciutat dels tractores[3]" per la presència del jagant de la producció de maquinària agrícola SAME Deutz-Fahr (SDF).[3]
Història
Edad Media
Los orígenes y el topónimo
Els orígens de Treviglio es remonten a la Alta Edad Media (encara que hi ha referències anteriors) per l'unió de tres assentaments preexistentes cridats ’’villae’’. Els assentaments eren: ‘’’Cusarola’’’ (d'orige gal) al nort, ‘’’Pisgnano’’’ (d'orige romà) al sur i ‘’’Portoli’’’ (d'orige lombardo) a l'oest.
D'ahí el seu nom: Treviglio = Tres ‘’villae’’.
L'unió dels tres assentaments va ser un acontenyiment gradual, de modo que quan es varen donar conte, el nou poble havia naixcut. El primer núcleu de la ciutat estava rodejat per muralles, en tres portes orientades cap a cada u dels assentaments originals. L'unió dels assentaments originals va tindre un fi defensiu i d'intercanvi de productes agrícoles.
El primer document oficial[4] que menciona al nou llogaret es remonta a novembre de 964 i és un contracte de trueque firmat entre el bisbe de Bérgamo cridat Odelrico i Garibaldo dona Stagiano.
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 11 163 | 11 981 | 14 083 | 14 897 | 17 481 | 17 825 | 19 144 | 19 164 | 21 555 | 23 413 | 25 989 | 26 132 | 25 299 | 25 736 |
Economia
Les activitats econòmiques han segut un punt fort de la ciutat des de 1081, quan li la cridava Trivillium Grassum[5] en un document imperial de Enrique IV precisament a causa de la seua prosperitat. Va ser una ciutat lliure exenta d'imposts fins a 1815 a pesar de sofrir constants incursions dels eixèrcits estrangers que imponien contribucions extraordinàries.
L'economia trevigliese sempre ha estat lligada a l'agricultura i als artesans encara despuix de la Primera Guerra Mundial, quan varen sorgir les dos companyies que varen canviar la fisonomia de la ciutat: Baslini i Plantilla:Enlace roto. Abdós varen contribuir notablement en els anys posteriors a la Segunda Guerra Mundial al desenroll industrial.
Agricultura
Treviglio posseïx numeroses granges i camps en les afores que s'abastixen d'aigua del canal que la du des del riu Brembo i del canal della Vailata. Molt poc queda de les plantacions de Morus que s'utilisaven per a l'indústria textil.
Actividad artesanal
Les principals activitats artesanals de la ciutat són la producció de mobles, els treballs de fusteria i la decoració artística de panels d'algeps.
Industria
En Treviglio tenen sèu numeroses indústries que es beneficien de les excelents molt comunicacions vials i ferroviàries. Les més importants són l'empresa SAME Deutz-Fahr (quart productor mundial i primer europeu de tractors) i la fàbrica de bicicletas Bianchi.
Servicios
També el sector de servicis o sector terciario es troba àmpliament desenrollat en la ciutat, a on existixen numeroses companyies de seguros, escoles de maneig i bancos. El banc Cassa Rurale i Artigiana (banc principal de la zona denominada Gera d'Adda) té la seua sèu central en la ciutat.
Ciutats agermanades
Lauingen (Donau), Alemània.- Erro al crear miniatura: Romsey, Regne Unit.
Referències
- ↑ Senyes mensuals ISTAT
- ↑ 2,0 2,1 Vore Cartina della Città vaig donar Treviglio, Edició Tipolito CFV, Treviglio 2008 en la secció de la ciutat de Treviglio
- ↑ 3,0 3,1 vedi Cartina della Città vaig donar Treviglio, edizioni Tipolito CFV, Treviglio 2008 nella sezione La Città vaig donar Treviglio
- ↑ Archive Capitular de la Catedral de Bergamo
- ↑ Secció històrica Website Proloco