Himne nacional de Costa Rica
El Himne Nacional de la República de Costa Rica és l'himne nacional de Costa Rica des de 1852. La seua música va ser composta per Manuel María Gutiérrez Flores, qui va dedicar la partitura al francés Gabriel-Pierre Lafond. La música va ser creada per a rebre a delegats d'Anglaterra i Estats Units en eixe any pel Tractat de Webster-Crampton. Ha tingut vàries lletres; l'actual va ser escrita per a un concurs convocat en 1903 pel govern d'Ascensió Esquivel Ibarra, per a donar-li a l'himne una lletra que reflectira l'idea de ser costarricense. El concurs ho va guanyar José María Zeledón Brenes.
Va ser declarat oficial en 1949, baixe el govern de José Figueres Ferrer.
Música de l'Himne Nacional
Des del periodo Independent de 1821 fins al periodo Republicà, Costa Rica no va tindre himne nacional. El president de llavors, Juan Rafael Mora Porras, va saber de l'arribada de representants diplomàtics d'Anglaterra i Estats Units.
Es va cridar al Palau Presidencial al músic i Director de la Banda Militar de Costa Rica, Manuel María Gutiérrez. Quan li varen avisar que calia tocar l'himne nacional de Costa Rica, va contestar que des de l'Independència d'Espanya, encara no existia dit himne. Llavors, el president Juan Rafael Mora Porras li va ordenar a Gutiérrez crear-ho immediatament com a mestre de la banda militar.

Circula l'història apócrifa de que Gutiérrez va tindre que compondre la música de l'himne tancat en una cela, per negar-se a l'orde que li va donar el president de compondre l'himne en vintiquatre hores. Bernal Martínez explica l'orige d'este mit:
Els concordes varen resonar per primera volta en ocasió de l'arribe de les delegacions diplomàtiques d'Anglaterra i Estats Units. L'acte es va realisar en el Quarter Principal, a on despuix va estar el Teatre Raventós, que hui és el Teatre Melico Salazar.
Lletra de l'Himne de Costa Rica
La primera lletra de l'Himne Nacional de Costa Rica va ser obra del poeta colombià José Manuel Lleras i estrenada en 1873. La lletra de Lleras, era molt llarga i plena d'elogis per al llavors President de Costa Rica Tomás Guàrdia Gutiérrez, aixina que va anar pronte oblidada. S'iniciava en l'estrofa següent, que també servia de cor a lo llarc de l'interpretació:
Ciutadans el sol dels lliures <br />
ha pujat radiant al cenit:<br />
el seu esplendor nos infunda l'alé<br />
de véncer per la pàtria o morir.<br />
En 1879 l'Himne va escomençar a cantar-se en una atra més breu, obra del seminariste Juan Garita i Guillén. El seu text era en extrem simplista:
Cantaré de la pàtria volguda<br />
il honor, llibertat i esplendor<br />
En l'ànima de goig henchida<br />
cantaré de la pàtria l'honor.<br />
En la teua faç, sense afany, els teus fills viuran<br />
sempre units gojaran de l'honor<br />
sense trist despit animats aniran<br />
a la clamor de l'honor, a la veu de llibertat.<br />
Les lletres de Lleras i Garita mai varen ser adoptades oficialment. Per a 1888, la tercera lletra de l'Himne, escrita per l'pedagogo espanyol Juan Fernández Ferraz sí va ser presa com a oficial, la primera estrofa dia:
De la pàtria l'amor nos inspira<br />
Elevem-li un himne triumfal<br />
de Tirteo en la bèlica lira<br />
celebrem la seua glòria immortal.<br />
Encara que la composició de Fernández Ferraz tenia gran bellea lliterària, el seu llenguage era alguna cosa elevat per a arraïlar en el poble, ademés de que no s'adaptava be a la música de l'Himne i va fer necessari fer-li ajusts a la partitura original del mestre Gutiérrez. Tot això va dur a la decisió de substituir-la en una nova lletra, per ad açò es va efectuar un concurs públic en 1903. El certamen va ser guanyat per la composició de José María Zeledón Brenes,[2] presentada en l'pseudónimo de Labrador, que en menuts canvis és l'actual lletra de l'Himne Nacional de Costa Rica, i declarada oficial el 10 de juny de 1949 per la junta de govern de José María Figueres Ferrer:[3][4]

(Versió oficial vigent segons Llei 551 del 10/06/1949)<br /> [5]
¡Noble pàtria!, la teua bella bandera<br />
expressió de la teua vida nos dona;<br />
baixe el límpido blau del teu cel<br />
blanca i pura descansa la pau.<br />
En la lluita tenaz, de fecunda llabor,<br />
que enrogix de l'home la faç;<br />
varen conquistar els teus fills - labriegos senzills -<br />
etern prestigi, estima i honor,<br />
¡Salve, oh terra gentil!<br />
¡Salve, oh mare d'amor!<br />
Quan algun pretenga la teua glòria tacar,<br />
voràs el teu poble, valent i viril,<br />
la tosca ferramenta en arma baratar.<br />
¡Salve, oh pàtria!, el teu pròdic sol<br />
dolç abric i sustente nos dona;<br />
baixe el límpido blau del teu cel,<br />
En la redacció original de Zeledón, la primera estrofa dia:
Costa Rica la teua bella bandera<br />
ixpresión de la teua vida nos dona;<br />
Baixe el mant blau del teu cel<br />
blanca i pura descansa la pau.<br />
I l'última:
¡Salve, oh pàtria!, el teu pròdic sol<br />
dolç abric i sustente nos dona;<br />
Baixe el límpido blau del teu cel,<br />
¡blanca i pura descansa la pau!'
Vore també
Referències
- ↑ (2016) HIMNOS DE MI PATRIA, Editorial Digital Imprenta Nacional. ISBN 978-9977-58-446-1.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 de octubre de 2013.
- ↑ [http://www.cientec.or.cr/mhonarc/boletincientec/doc/msg00170.shtml
- Archivat el 1 de juny de 2017 archivat en Wayback Machine. [boletincientec] 38-04 Emblemas y símbolos de la Patria (Costa Rica)]
- ↑ http://www.teletica.com/archivo/tn7/nac/2003/09/09/himno.htm
- ↑ [1] Letra oficial, Ley 551 del 10/06/1949
Enllaços externs
Himno Nacional de Costa Rica (instrumental)
Himno Nacional de Costa Rica (instrumental)
- Archivo WMA
- Archivo MIDI
- Boletín de Cientec sobre los símbolos patrios
- Archivat el 1 de juny de 2017 archivat en Wayback Machine.
- Más que un canto, documental sobre l'història de la lletra i la música de l'himne.
- Himno a la Bandera de Costa Rica - MP3 File
- La Paz - Debajo del Canto, anàlisis dels texts i acontenyiments que varen inspirar la lletra de l'himne nacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Himno nacional de Costa Rica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.