La Bandera de Costa Rica va ser creada el 29 de setembre de 1848 junt en l'Escut Nacional. La tradició establix que la concepció i disseny de l'actual bandera, vigent des d'eixe any, va correspondre a Donya Pacífica Fernández Oreamuno, esposa del primer president de Costa Rica, José María Castro Madriz, va ser inspirada en la bandera de França.


La bandera és tricolor per mig de cinc franges colocades horisontalment, una roja en el centre compresa entre dos blanques, a cada una de les quals seguix una blava. L'ample de cada faixa és la sexta part del de la bandera, llevat la roja que és de dos sextes.


El Pabelló Nacional es diferencia perque centrat en la banda roja, du brodat sobre fondo blanc l'Escut Nacional.


Els colors representen:

  • Blau, el cel que cobrix Costa Rica.
  • Blanco, representa la pau que regna en Costa Rica.
  • Rojo, simbolisa l'esforç i treball del poble costarricense, reflectit en el to roig de les seues galtes.

Les franges estan en una proporció 1:1:2:1:1.

Antecedents

Costa Rica ha canviat de banderes des de 1786 fins al present. La primera va ser la bandera d'Espanya decretada per Carles III (1786-1821) En 1823, Costa Rica va adoptar una bandera que era blanca en una estrela roja de sis puntes en el centre. En 1824, en adherir-se a les Províncies Unides del Centre d'Amèrica, Costa Rica va adoptar com a tercera bandera la federal, que estava inspirada en la bandera d'Argentina i tenia tres franges horisontals, blaves l'inferior i la superior i blanca la del centre.

Banderes i escuts anteriors

1) 1823-1824 Bandera provisional usada per la província de Costa Rica.


L'Assamblea Provincial de Costa Rica en sessió celebrada el 10 de maig de 1823 va acordar adoptar provisionalment una bandera blanca en una estrela roja en el centre. Va ser jurada el 8 de juny del mateix any. Est és el decret creador de la bandera:[1]


Sessió 13º- Sala de Sessions – Sant Josep, maig 10 de 1823. Presidida pel senyor President Peralta i senyors supra indicats.


1º.- Havent-se indicats varis punts relatius al règim polític d'administració de la Província es va acordar, 1º. Que durant la seua actitut actual adopta provisionalment per pabelló una bandera blanca en una estrela roja en el centre.


2º.- Que el govern adopte les mides conducentes i prontes per a l'establiment d'un cunye provisional d'or i argent, moneda redona en la major exactitut i perfecció que siga assequible igualant el seu pes i llei a la de Guatemala i Mèxic en el tipo o inscripció següent.


Per un costat, una estrela en el centre, orlada la seua circumferència en esta inscripció circular Costa Rica Lliure, l'era vulgar i época de la llibertat contada des de l'any de 21; pel revers una palma en el centre creuada per una espasa i un fusil en bayoneta i un canó per davall i en l'orla l'inscripció del seu valor en pesos o reals que senyalarà el Govern.


3º.- Que el Govern adopte les mides conducentes per a l'expulsió de persones que per el seu desafecto al sistema actual de Govern siguen perjudicials a la seguritat de les Províncies:- sobre definició d'embargaments per la renda de tabac: sobre administració i distribució de la massa decimal conforme a les lleis vigents.


4º.- Que s'inserte en l'Estatut un artícul especial pel que queda el Govern autorisat per a obrar conforme als artículs 8, 9, 11, 12 i 14 de l'acta de dos de setembre de l'any pròxim passat de 22, i sobre l'estat actual i d'absoluta llibertat de la Província.


Es varen alçar les sessions. – Peralta, Pte. –Vidal, Srio.

(Actes de l'Assamblea Provincial i de la Junta Gubernativa, Tom III, 1823-1824)


2) 1823-1838 Bandera i escut d'armes usats per la província de Costa Rica durant el Periodo Federal.


Costa Rica, com a part de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica, va adoptar la bandera i l'escut d'armes aprovats per l'Assamblea Nacional Constituent de Centroamérica, segons decrete n.º 29 del 21 d'agost de 1823. La Bandera de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica constava de tres franges horisontals: blaus la superior i inferior i blanca la del centre. Est és el citat decret:


DECRETE CREADOR DE L'ESCUT I LA BANDERA DE LES PROVÍNCIES UNIDES DEL CENTRE D'AMÈRICA

DECRET No. 29


L'Assamblea Nacional Constituent de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica, ha tingut a be decretar i decreta:


Artícul 1º L'Escut d'Armes de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica serà un triàngul equilàter; en la seua base apareixerà una cordillera de cinc volcans, sobre un terreny que es figure banyat per abdós mars; en la part superior, un arc iris que els cobrixca i baixe l'arc, el gorro de la llibertat escampant llums. En torno del triàngul i en figura circular s'escriurà en lletres d'or: “PROVÍNCIES UNIDES DEL CENTRE D'AMÈRICA”.


Artícul 2º Este escut es colocarà en tots els llocs i oficines públiques substituint-se a les que s'han usat per disposicions dels anteriors governs.


Artícul 3º El gran sagell de la nació, el de la Secretaria d'esta Assamblea, el dels agents del govern, i tribunals de justícia, duran tots el mateix escut.


Artícul 4º El pabelló nacional per als ports i per a tota classe de bucs pertanyents a este nou estat constarà de tres faixes horisontals, blaves la superior i inferior, i blanca la del centre en la qual anirà dibuixat l'escut que designa l'artícul 1º. En els gallardetes les faixes es colocaran perpendicularmente per l'orde expressat. Del mateix pabelló usaran els enviats d'este govern a les nacions estrangeres. En els bucs mercants les banderes i gallardetes no duran escut, i en la faixa del centre s'escriurà en lletres d'argent: DEU, UNIÓ, LLIBERTAT.


Artícul 5º Les banderes i estandarts dels cossos militars aixina vius, aixina com de milícia provincial mentres esta subsistixca, s'arreglaran a lo dispost en l'artícul anterior: Les seues faixes seran sempre horisontals, en la superior les paraules: DEU, UNIÓ, LLIBERTAT, i en l'inferior la classe i número de cada cos. En les d'infanteria abdós inscripcions seran en lletres d'or, i en els de cavalleria en lletres d'argent.


Artícul 6º Els cossos de força cívica dispondran les seues banderes i estandarts segons lo previngut en l'artícul setanta de la llei de dèu i huit del corrent.


Artícul 7º En comunicar-li este decret al govern se li acompanyaran dissenys del blasó i pabelló nacionals per a la més fàcil inteligència de quant queda previngut:


Comunique's al Suprem Poder Eixecutiu per al seu compliment, i que ho faça imprimir, publicar i circular. Dau en Guatemala a 21 d'agost de 1823 – José Barrundia: Diputat President – Mariano Gálvez: Diputat Secretari – Mariano de Còrdova: Diputat Secretari – Al Suprem Poder Eixecutiu.


Per tant manem es guarde, complixca i eixecuten totes les seues parts. Ho tindrà entés el Secretari del despaig, i farà s'imprimixca, publique i circule. Palau Nacional de Guatemala 3 d'octubre de 1823 – Antonio Rivera: President – Pedro Molina – Juan Vicente Villacorta. Al ciutadà Manuel Julián Ibarra.


I d'orde del Suprem Poder Eixecutiu ho inserte a V. per a la seua inteligència i fins consegüents: Deu, Unió, Llibertat, Palau Nacional de Guatemala 3 d'octubre de 1823. M. Julián Ibarra.


3) 1824-1840 Bandera i escut d'armes de l'Estat Lliure de Costa Rica.


el Congrés Constituent de l'Estat Lliure de Costa Rica instalat en Sant Josep va emetre el Decret XV que crea el primer escut d'armes, en data 2 de novembre de 1824. En la participació de Costa Rica, es va emetre el 22 de novembre de 1824 la Constitució Federal, cada estat devia decretar les seues carta particular i Costa Rica va emetre la seua el 22 de juny de 1825.


DECRET XV


El Cap Suprem de l'Estat Lliure de Costa Rica. Por cuanto el Congrés Constituent del mateix Estat m'ha dirigit el decret que seguix.


El Congrés Constituent de l'Estat Lliure de Costa Rica. Considerant que les armes particulars de l'Estat que fins ara s'han usat no tenen aquella propietat que degueren, ha tingut be decretar i,


DECRETA:


1º.- L'Escut d'armes de l'Estat serà un círcul de cordilleres de volcans denotant la seua posició i seguritat; en el centre apareixerà un braç i una tetilla esquerra descoberts en senyal de que els seus habitants entreguen el seu cor als seus germans i consagren el seu braç en defensa de la Pàtria. En torno del círcul s'escriurà ESTAT LLIURE DE COSTA RICA.


2º.- Este escut es colocarà en tots els llocs i oficines públiques baixe les armes de la República.


3º.- Ell serà el sagell de l'Estat, el del Congrés, el del Govern, i tribunals a els qui corresponga el seu us.


4º.- Es colocarà igualment en les banderes i estandarts dels cossos militars aixina vius, com de milícia provincial, i cívica en l'inferior de les faixes.


Comunique's al Cap Suprem de l'Estat, per a la seua eixecució, publicació i circulació. Sant Josep octubre vintisset de mil huitcents vintiquatre – Agustín Gutiérrez Lizaursabal Diputat President. – Manuel Aguilar Diputat Secretari. – Manuel Alvarado Diputat Secretari. – Al Cap Suprem de l'Estat.


Per tant: guarde's, i eixecute's exactament en totes les seues parts, i a l'intent el Secretari del despaig ho faça publicar i circular. Sant Josep dos de novembre de mil huitcents vintiquatre. – Juan Mora. – Al Ciutadà José María Peralta.


L'Estat Lliure de Costa Rica, separat de la Federació en novembre de 1838, va continuar usant fins a 1840 la bandera i l'escut d'armes promulgats el 21 d'agost de 1823 i el primer escut nacional aprovat el 2 de novembre de 1824.


4) 1840-1842 Bandera i escut d'armes de l'Estat Lliure de Costa Rica.


Dos anys despuix de separar-se el país de la Federació varen ser decretats una nova bandera i un nou escut el 21 d'abril de 1840. Estos símbols varen estar vigents fins a la caiguda del govern del Llicenciat Braulio Carrillo Tossal.


DECRET XVI


Designa l'escut d'Armes, i el Pabelló de l'Estat.


El Cap Suprem de l'Estat Sobirà de Costa Rica


Considerant, que dissolts els llaços federatius que varen unir este Estat als demés de Centre-Amèrica, i recobrada la seua sobirania, és ya impropi l'ús del pabelló i armes Nacionals i de conformitat en el dictamen del Consell Representatiu, decreta.


Art. 1º.- L'escut d'armes de l'Estat serà una estrela radiant, colocada en el centre d'un círcul de fondo celest i en l'inscripció a la circumferència d'Estat Lliure de Costa Rica.


Art. 2º.- El pabelló de l'Estat constarà de tres faixes horisontals, blanques la superior i inferior, i blava celest la del centre, en la qual anirà dibuixat l'escut; els gallardetes tindran blanca també en l'extremitat interior de la faixa blava. Les banderes i gallardetes de bucs mercants no dugueren escut, sino tindrien escrita en lletra d'argent en la faixa del centre l'inscripció d'Estat Lliure de Costa Rica. Les banderes i estandarts dels Cossos Militars tindrien a més d'escut en la forma previnguda, la classe i número de cada Cos, escrita en la faixa superior en lletres d'or els de Infanteria i d'argent els de Cavalleria.


Art. 3º.- El gran sagell de l'Estat, el del Govern, el dels seus agents, i la moneda de qualsevol tamany i metal duran el mateix escut; i es colocarà també en totes les oficines públiques. Els destinats a sagellar el paper contindran l'estrela al centre, i expressaran en la circumferència la classe i valor del plec. - Dau en la ciutat de Sant Josep, als veintiun dies del més d'abril de mil huitcents quaranta.- Braulio Carrillo.- Al Secretari general del Despaig.


A la caiguda del poder del Llicenciat Braulio Carrillo Tossal, es varen tornar a usar els símbols de la Federació, junt en el primer escut d'armes de l'Estat Lliure de Costa Rica, fins a l'any de 1848.

Lleis i Decrets

Creació

El Decret número 147 del 29 de setembre de 1848, -donat durant l'administració del Doctor José María Castro Madriz- va crear l'actual Bandera Nacional junt en l'Escut Nacional; el text complet del Decret és el següent:


DECRET CXLVII


DESIGNA CUALES DEUEN SER EL PABELLÓ NACIONAL I L'ESCUT D'ARMES DE LA REPÚBLICA


No. 26


El General President de la República de Costa Rica:


Por cuanto el Excelentísimo Poder Llegislatiu ha decretat lo següent:


El Excelentísimo Congrés Constitucional de la República de Costa Rica, decreta:


Art. 1º.- El Pabelló Nacional de la República serà tricolor per mig de cinc franges colocades horisontalment, en esta forma: una faixa roja ocuparà el centre que serà comprés entre dos blanques, a cada una de les quals li seguirà una blava. L'ample de cada una d'estes faixes laterals serà la sexta part del que es done a tota la bandera, i dos sextes el que corresponga a la faixa roja en el centre de la qual deurà estar brodat sobre fondo blanc l'Escut d'Armes de la República.


Art. 2º.- Usaran del Pabelló designat en l'artícul precedent, els cossos de milícies de la República, els Ministres i Cònsuls acreditats en l'estranger, els Capitans de port i els bucs de guerra i mercant; més el d'estos últims no deurà dur escut algun.


Art. 3º.- L'Escut d'Armes serà colocat entre trofeus de guerra i representarà tres volcans i un extens vall entre dos oceans, navegant en cada u d'ells un buc mercant. A l'extrem esquerre de la llínea superior que marca l'horisó es representarà un sol naixent. Tancaran l'Escut dos palmes de mirto mig cobertes en un llistó ample que els unix, el qual serà blanc i contindrà en lletres d'or esta llegenda: “REPÚBLICA DE COSTA RICA”; el camp que queda en el cim dels volcans i les palmes de mirto, ho ocuparan cinc estreles d'igual magnitut i colocada en figura d'arc, simbolisant els cinc Departaments de la República. L'remat de l'Escut serà un llistó blau, enllaçat en forma de corona, sobre el qual hi haurà en lletres d'argent esta llegenda “AMÉRICA CENTRAL”.


Art. 4º.- Este Escut es colocarà en tots els llocs i oficines públiques, substituint als que actualment s'usen per disposicions anteriors.


Art. 5º.- El gran sagell de la República, el de la Secretaria del Congrés, els de l'Eixecutiu i els seus agents i els de els Tribunals de Justícia i demés funcionaris que els tinguen duran tots el mateix escut.


Art. 6º.- la moneda de la República se sagellarà per l'anvers en l'escut descrit en l'artícul 3º devent ser en l'orla de dita moneda la llegenda “REPÚBLICA DE COSTA RICA” junt en la data de l'any respectiu. Pel revers la d'or contindrà en el centre la figura d'una índia en peu armada d'arcs, carcaj i fleches, i descansant sobre el braç esquerre recolzada en un pedestal que continga esta inscripció “15 DE SETEMBRE DE 1821”. La d'argent contindrà un arbre de carrasca sobre un terreny figurat: i l'orla del revers de totes les monedes, siga d'or o argent, tindrà este títul “AMÉRICA CENTRAL”, junt en el nom del ensayador, en inicials, el valor corresponent de la peça i les seues respectiva llei. – Al Poder Eixecutiu.


Dau en la ciutat de Sant Josep als vintihuit dies del més de setembre de mil huitcents quarantahuit. – Nazario Toledo, Diputat Vicepresident accidental. – Telésforo Peralta, Diputat Secretari accidental. – Santiago Fernández, Diputat Secretari.


Per tant: Eixecute's. Sant Josep setembre vintinou de mil huitcents quarantahuit. – José María Castro. – El Ministre de Relacions i Governació, Joaquín Bernardo Calvo.


Sobre el dia del Pabelló Nacional: la llei número 768 del 25 de novembre de 1949 decreta:

• Artículo 1.- Institúyase el 12 de novembre de cada año “Día del Pabellón Nacional”.

Açò por cuanto va anar el 12 de novembre de 1848 quan es va issar per primera volta el Pabelló Nacional en la Plaça Major de Sant Josep (actual Parc Central) segons el considerant número 2 d'esta mateixa llei 768 del 25 de novembre de 1949.

Mides

Referent a les mides que deu tindre la Bandera, la Llei número 60 del 13 de juny de 1934 diu en els següents artículs:

• Artículo 4.- El pabellón que se izará en los edificios públicos que indica el articulo 2, medirá dos metros de largo por un metro, veinte centímetros de ancho y llevará estampado en colores el Escudo de Armas de la República, en la faja roja, dentro de una elipse blanca de treinta centímetros de ancho en su eje mayor por veinte en el menor, cuyo centro quedará a sesenta centímetros del extremo del pabellón sujeto al asta.
• Artículo 7.- La bandera de los barcos de guerra y de los buques fiscales será en un todo igual a la que prescribe el articulo cuarto.
• Artículo 8.- La de los botes de las Capitanías de Puerto tendrá un metro de largo por sesenta centímetros de ancho. La elipse blanca será de quince centímetros en su eje mayor por diez en el menor y su centro debe quedar a treinta y cinco centímetros del extremo de la bandera sujeta al asta.

Us i prohibicions

Sobre la prohibició en l'ús de la bandera, la Llei 18 del 27 de novembre de 1906 diu:

• Artículo 3.- Los particulares no podrán, en ningún caso, enarbolar el Pabellón Nacional. Podrán, si, en días de fiesta civil y en ocasions especiales, adornar sus casas con banderoles de la forma y colores nacionales.

Sobre l'ús de la Bandera la llei número 60 del 13 de juny de 1934 aclarix :

• Artícul 2.- Usaran el Pabelló Nacional els cossos militars, els bucs de guerra, els fiscals i els mercants, i els pots de les capitanies de port.


S'issarà ademés els dies que el Poder Eixecutiu designe, en les residències del President de la República, del Congrés Constitucional i de la Cort Suprema de Justícia, en els Edificis en que es trobe el despaig oficial de les Secretàries d'Estat, les Governacions de província, les Municipalitat i les Capitanies de port, i en les fortalees, els quarters d'armes i els campaments militars.


Podrà arborar-se també en les Llegació i Consulats de la República en l'exterior, i en els establiments d'ensenyança en l'ocasió de celebracions escolars.

També la Llei número 5948 del 29 d'octubre de 1976 sobre l'ús es referix de la següent forma:

•Artículo 1-. Reformase el artículo 12 de la Ley número 18 de 27 de novembre de 1906 y sus reformas para que se lea así:

•Artículo 12.- Solamente podrán usar el Escudo Nacional, en el membrete de sus correspondencia oficial, los miembros de los Supremos Poderes, el Presidente del Tribunal Supremo de Eleccions, los embajadores y cónsules de la República.

Solo los miembros de los Supremos Poderes podrán usar, en sus vehículos, placas con la Bandera Nacional y únicamente los Presidentes de los tres Poderes podrán usar el escudo nacional en las placas de sus automoviles, siempre que éstos sean propiedad del Estado."

Sobre els honors que es deuen rendir a la Bandera, la llei número 18 del 27 de novembre de 1906 especifica:

•Artículo 10.- Los honores al Pabellón Nacional serán, para el servicio militar, los que establezca la ordenanza militar. Los particulares, que sean ciudadanos de la República, deberán saludar la bandera al pasar un cuerpo militar con ella desplegada.

Cronologia

Banderes similars

Referències