Anar al contingut

Província

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Provincia»)


Una província[1] és casi sempre una demarcació administrativa dins d'un país o Estat. El terme deriva de l'antiga província romana, que era la principal unitat territorial i administrativa de les possessions territorials de l'Imperi romà fora d'Itàlia. Des de llavors, el vocablo «província» ha segut adoptat per molts països. En alguns països sense províncies reals, «les províncies» és una locució metafòrica que significa «fòra de la ciutat capital».

Mentres que algunes províncies varen ser creades artificialment pels poders colonials, unes atres es varen formar entorn a grups locals en les seues pròpies identitats ètniques. Molts tenen els seus propis poders independents de l'autoritat central o federal, especialment en Canadà i Pakistan. En atres països, com China o França, les províncies són creació del govern central, en molt poca autonomia.


Etimologia

La paraula província està atestada des d'aproximadament 1330 i deriva del francés antic del XIII province, que a la seua volta procedix de la paraula llatina provincia, que es referia a l'esfera d'autoritat d'un magistrat, en particular, a un territori estranger.

Una etimologia popular és del llatí pro- ("en nom de") i vincere ("triumfar" o "prendre el control de"). Aixina, una "província" seria un territori o funció que un magistrat romà controlava en nom del seu govern. De fet, la paraula província és un antic terme de dret públic que significa: "càrrec pertanyent a un magistrat". Açò concorda en l'ús anterior del terme llatí com a terme genèric per a una jurisdicció baixe el dret romà.


Història

La paraula va ser introduïda pels antics romans els qui varen dividir l'Imperi en províncies, i va ser designada als territoris conquistats fòra de la península itálica. En llatí, el vocablo «província» es pensava que es formava a partir de les veus pro («per») i vincia («victòria»), pero esta etimologia no es considera correcta hui en dia.

En els països de llengua romançada, com Espanya, Itàlia i França, la paraula «província» es va aplicar a unitats administratives importants solament inferiors als regnes. En l'Imperi espanyol, corresponia a divisions territorials, que també solien cridar-se «corregimientos», per ser jurisdiccions d'un corregidor. Despuix de les reformes borbòniques, la província corresponia a divisions territorials controlades per un governador-intendent. També solien cridar-se «intendencias» per ser jurisdicció d'un governador-intendent en el cas del Virregnat del Riu de l'Argent.

Despuix de la Revolució francesa el terme «província» va caure en desús dins de França. A mitan del XIX, en algunes nacions iberoamericanes com Mèxic, Brasil, Colòmbia i Veneçuela es va cridar «província» a les unitats administratives constituents i per influix dels Estats Units, dites nacions en reformes de la seua constitució varen passar a ser cridades estats per estar dins d'un règim federal. Per eixemple, el vocablo província, com lo és en l'ocupació de la frase «província mexicana» inclou com a significat al de «un «territori dins del país a excepció de la seua capital», pero el terme va quedar desfavorit.

En els Països Baixos i Bèlgica es manté la denominació «província» per a les unitats administratives principals de tals estats. En Bulgària la paraula óblast sol ser sinònim de província.

En Argentina es manté la denominació «província» per a significar a tot estat federat constituent de la República. En Canadà, un dels estats més descentralisats del món, se seguix amprant la denominació província tant en anglés com en francés. En el cas de Chile, es va cridar província a una unitat administrativa que era subordinada per l'estat central i en la década de 1970, donades les seues menudes dimensions territorials, varen ser reunides en regions com a divisió de primer orde i les províncies com a divisió de segon orde.

En Bolívia i alguns departaments de Colòmbia es denomina província a l'unitat administrativa de segon orde. Diferent a lo denominat en Argentina, país en el qual una província és l'unitat administrativa de primer orde.

Per extensió, encara que no s'use el nom de província, són traduïdes en esta categoria les principals divisions geogràfic-polítiques de països per lo general extensos, un eixemple d'això: les vilayas o vilayatos de països en preponderancia de cultura musulmana solen rebre en castellà el nom de províncies.

Les províncies històriques europees -formades per moltes regions menudes, cridades pays pels francesos i "cantones" pels suïssos, cada una en una identitat cultural local i centrada en una ciutat mercat- han segut descrites per Fernand Braudel com l'unitat política de tamany òptim en l'Europa moderna primerenca preindustrial. Es pregunta: "¿No era la província la verdadera 'pàtria' dels seus habitants?"[2] Inclús la França organisada centralmente, un estat-nació enjorn, podia colapsar en móns provincials autònoms baix pressió, com durant la crisis sostinguda de les guerres de religió franceses (1562-98).

Les colónies britàniques de Norteamérica a sovint rebien el nom de províncies. La majoria (pero no totes) de les Tretze Colónies que varen acabar formant els Estats Units es dien províncies.[3] Totes es varen declarar "estats" quan es varen independisar. Les colónies de Connecticut, la de Delaware, la de Rhode Island i la de Virg inia mai varen utilisar el títul de "província". Les colónies britàniques situades més al nort, que varen permanéixer lleals a Gran Bretanya i posteriorment es confederaron per a formar el Canadà original, varen conservar el títul de "província" i seguixen sent conegudes com a tals en l'actualitat.

Per als historiadors dels sigles XIX i XX, en Europa el govern centralisat era un signe de modernitat i madurea política. A finals del XX, a mida que l'Unió Europea acostava als estats-nació, les forces centrípetas semblaven moure simultàneament als països cap a sistemes més flexibles d'entitats de govern més localisades i provincials baixe el paraigües general de l'Unió Europea. Espanya despuix de Francisco Franco ha segut un "Estat de les Autonomies", formalment unitari pero que de fet funciona com una federació de comunitats autònomes, cada una de les quals eixercix competències diferents. (Vejau Política d'Espanya.)

Mentres Sèrbia, la branca de l'antiga Yugoslàvia, lluitava contra els separatistes en la província de Kosovo, el Regne Unit, baixe el principi polític de "devolució", va produir (1998) parlaments locals en Escòcia, Gales i Irlanda del Nort. En l'antiga Índia, a diferència del Mauryas, l'Imperi Gupta va concedir gran independència a les zones locals i va dividir l'imperi en 26 grans províncies, denominades Bhukti, Pradesha i Bhoga.


Aspectes jurídics

En moltes federacions i confederacions, la província o l'estat no estan clarament subordinats al govern nacional o central. Més be, es considera que és sobirana pel que fa al seu conjunt particular de funcions constitucionals. Les funcions del govern central i dels governs provincials, o les àrees de jurisdicció, s'identifiquen en una constitució. Les que no estan específicament identificades es denominen "competències residuals". En un sistema federal descentralisat (com Estats Units i Austràlia), estos poders residuals se situen a nivell provincial o estatal, mentres que en un sistema federal centralisat (com Canadà) es mantenen a nivell federal.

Alguns dels poders enumerats poden ser molt importants. Per eixemple, Les províncies canadenques són sobiranes en assunts tan importants com propietat, drets civils, educació, benestar social i servicis mèdics. El creiximent de l'estat de benestar modern ha donat lloc a que estes funcions, assignades a les províncies, siguen més importants en comparació a les assignades al Govern federal i, per tant, els governs provincials han adquirit més importància de la que els Pares de la Confederació pretenien en un principi.cita requerida


Vore també

Referències

Enllaços externs