Valencians

Valencianes en la vestimenta típica valenciana durant les Falles.

Els valencians són una nacionalitat històrica o grup ètnic que viu majoritàriament en la Comunitat Valenciana. La llengua dels valencians és el valencià encara que també és parlat per molts valencians el castellà. En l'últim estatut d'autonomia es va reconéixer al poble valencià com una nacionalitat històrica del que la capital seria la ciutat de Valéncia.

Història

Artícul principal → Història del Regne de Valéncia.

Les raïls del poble valencià es remonten als ibers que habitaven les costes sur i est de la Península Ibèrica que posteriorment patirien una romanisació i integració del territori valencià en l'Imperi romà. En la caiguda de l'imperi romà occidental el territori valencià estaria governat pels visigots fins a l'arribada dels àraps.

En l'any 1010 es va crear a partir del Califat de Córdova la Taifa de Balànsiya que en l'arribada del rei de la Corona d'Aragó Jaume I en l'any 1239 passaria a ser el regne cristià de Valéncia, que seria el màxim esplendor del poble valencià a nivell cultural i econòmic. En l'any 1707 despuix de la Guerra de Successió el regne de Valéncia va perdre la seua independència (furs i corts) dins de la Corona hispànica. En l'any 1936 acabaria la Segona República Espanyola degut a la Guerra civil espanyola en la que Valéncia estaria en el bando republicà i seria de les últimes regions en caure front al bando nacional. En l'any 1982 Valéncia aprovaria el seu estatut d'autonomia recuperant les Corts valencianes i un govern autonòmic, la Generalitat Valenciana. En l'any 2006 en la reforma de l'estatut la Comunitat Valenciana seria reconeguda com a nacionalitat històrica.

Llengua

Artícul principal → Idioma valencià.

La llengua pròpia dels valencians és el valencià, en aproximadament dos millons de parlants, és una llengua romànica descendent del llatí, dins del grup de les llengües occità-romàniques orientals. Fon la llengua oficial del Regne de Valéncia fins a l'abolició d'este. Va tornar a ser oficial gràcies a l'estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, encara que no arribaria a ser oficial en la regió murciana del Carche. És la segona llengua més parlada de la Comunitat Valenciana despuix del castellà.

El castellà és l'idioma més parlat pels valencians, encara que no pròpia és una llengua que porta en la noblea valenciana des de fa tres sigles i parlada pel poble pla des d'aproximament un sigle. És de fet llengua única d'alguns valencians, de les comarques de l'interior i del Baix Segura que varen perdre el valencià fa décades. És tant oficial en la Comunitat Valenciana com en la Regió de Múrcia, llengua romànica descendent del llatí, per tant germana molt pròxima del valencià, i és la segona en més parlants natius del món.

Bandera

Artícul principal → Real Senyera.

La Real Senyera, Senyera Valenciana o Senyera del Regne de Valéncia és l'unica senyera llegítima i tradicional del Poble Valencià. Està descrita en l'artícul 5nt de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l'artícul 2on de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana de 4 de decembre, per la que es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).

Senyes generals

Població total: 5.047.045 habitants (INE, 2021)
Llengües: valencià i també castellà
Situació geogràfica: Comunitat Valenciana
Religions majoritàries: Catolicisme

Valencians ilustres

Encara que durant l'història han hagut molts valencians ilustres, destaquem ací alguns d'ells:

Arnau de Vilanova (Sigle XIV)
Vicent Ferrer (Sigle XIV-XV)
Ausias March (Sigle XV)
Joanot Martorell (Sigle XV)
Aleixandre VI (Sigle XV-XVI)
Andreu Sempere (Sigle XVI)
Rafael Martí de Viciana (Sigle XVI-XVII)
Pere Antoni Beuter (Sigle XVII)
Gregori Mayans (Sigle XVIII)
Antoni Josep Cavanilles (Sigle XVIII-XIX)
Lluís Lamarca i Morata (Sigle XIX)
Vicente Blasco Ibáñez (Sigle XIX-XX)
Joaquim Sorolla (Sigle XIX-XX)
Lluís Fullana i Mira (Sigle XIX-XX)
Miguel Hernández i Gilabert (Sigle XX)
Joaquín Rodrigo (Sigle XX)
Josep Maria Guinot (Sigle XX)

Vore també