Anar al contingut

Els Borja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Borja
Els Borja situat respecte Espanya
País : Espanya
• Com. Autònoma: Aragó
• Província: Saragossa
• Comarca:
• Partit judicial:
Ubicació:
• Altitut: 448
Superfície: 107
Població: 5.202 hab. (INE 2025)
• Densitat:
Gentilici:
Predomini llingüístic:
Còdic postal: 50550
Festes majors:
Alcalde: Eduardo Arilla Pablo (PSOE)
Pàgina web:


Escut pontífex de Sa Santitat el Papa Calixt III en les armes dels Borja

Els Borja (també coneguts com Borgia per l'italianisació escrita del llinage) foren una família valenciana establida en Xàtiva (Regne de Valéncia) i posteriorment en Gandia, foren molt influents durant el Renaiximent.

La famosa família valenciana, Borja, era originària de la ciutat de Xàtiva (procedents de Borja, Aragó) i va transformar en Itàlia el seu llinage per l'afamat llinage Borgia. Els orígens de la família es troben units a l'història de l'històric Regne de Valéncia, la família, també vinculada a la ciutat de Gandia, havia rebut favors des de l'época de la reconquista de Valéncia pel rei Jaume I. L'arrancada del poder en Itàlia dels Borja es remonta a l'any de 1455, quan el cardenal Alfons de Borja, que havia segut bisbe de Mallorca i Valéncia, fon nomenat Papa en el nom de Calixt III.

Els papes valencians

La supremacia valenciana mos deixà l'existència de dos pontífexs valencians, Calixt III i Aleixandre VI, que governaren la Cristandat durant el sigle XV, els dos de la família valenciana d'Els Borja una de les més poderoses de l'història.

Calixt III (1378-1458) que naixqué en la Torre de Canals en el nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de Sant Vicent Ferrer que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i Alfons V el Magnànim que l'ajudà a arribar al Vaticà com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els turcs que conseguí la victòria en Belgrat. També canonisà a Sant Vicent Ferrer en més de 800 milacres i molts testics tal i com ell també havia profetisat.

També arribà a ser Papa Aleixandre VI que naixqué en Xàtiva en el nom de Rodèric Borja i nebot de Calixt III que l'ajudà en el seu ascens en el Vaticà. Com a Papa tingué un inmens poder i intervingué en molts confictes en Itàlia. Tenia tant de poder que podia unir a tot lo món cristià en una Nació, idea que ya duya son tio, pero la negativa de la Cúria i famílies reals li ho impediren.

Llegat històric

Erròneament, han passat a l'història com a una família roïna i desijosa de poder, pero lo ben cert es que la seua tasca fon gran en molts aspectes i el seu poder, digne de l'enveja de molts dels seus contemporàneus. Els personages principals són Alfons de Borja, Papa en el nom de Calixt III; Roderic Borja, que també fon Papa en el nom d'Aleixandre VI; César Borja i Lucrècia Borja, estos dos últims fills de Roderic.

L'arribada al papat de Roderic Borja dugué a la família a participar en una série d'intrigues i disputes entre els distints chicotets estats en que estava dividida Itàlia en eixa época. Els Sforza, els Orsini, els Farnesio, foren en algun moment, ben aliats, ben enemics dels Borja. S'especula que l'idea de Roderic podria haver segut fundar un imperi terrenal, ampliant els Estats Pontificis a gran part de l'actual Itàlia i passant a la seua dinastia els drets, tant sobre els territoris com sobre la encapçalada de l'Iglésia Catòlica, encara que esta hipòtesis no estiga realment fonamentada. Els Borja han passat a l'història gràcies a la seua inteligència per a eixir de situacions que pareixien perdudes. A la mort d'Aleixandre VI, en l'any 1503 (provablement enverinat pel que despuix seria un successor en el tro de Roma), son fill César (en qui s'inspirà el florentí Nicolàs de Maquiavelo per a escriure "El príncip") tingué que fugir de Roma i va morir en Viana, Navarra, combatent junt al seu cunyat Joan III d'Albert, rei de Navarra. Per la seua part, Lucrècia Borja, en Ferrara, continuà la llabor de son pare com a mecenes.


Demografia

Segons el cens de l'INE de l'any 2025, Borja conta en 5.202 habitants.


Administració

Alcaldes democràtics (1979–2027)

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Luis Maria Garriga Ortiz Ind
1983 - 1987 Luis Maria Garriga Ortiz Ind
1987 - 1991 Felix Martinez Lahuerta PAR
1991 - 1995 Lorenzo Nogues Arrondo PSOE
1995 - 1999 Luis María Garriga Ortiz PAR
1999 - 2003 Luis María Garriga Ortiz PAR
2003 - 2007 Luis María Garriga Ortiz PAR
2007 - 2011 Eduardo Arilla Pablo PSOE
2011 - 2015 Francisco Miguel Arilla Andia PAR
2015 - 2019 Eduardo Arilla Pablo PSOE
2019 - 2023 Eduardo Arilla Pablo PSOE
2023 - 2027 Eduardo Arilla Pablo PSOE

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Batllori, Miguel; Miguel, Jerónimo (1999). La familia de los Borja. Madrid: Real Academia de Historia. ISBN 8489512345
  • Cloulas, Iván (2003). Los Borgia: fama e infamia en el Renacimiento. Barcelona: Vergara/Grupo Zeta. ISBN 8466610456
  • Villarroel González, Óscar (2005). Los Borgia: Iglesia y poder entre los siglos XV y XVI. Madrid: Sílex. ISBN 847737144X
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española: grandeza inmemorial 1520. Visión Libros. ISBN 8498861799

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Els_Borja&oldid=1590544»