Diferència entre les revisions de "Palau Marqués de Dosaigües"
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
* [[Museu de Ceràmica de Manises]] | * [[Museu de Ceràmica de Manises]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Esteban Chapafría, Julia (2008). «Valéncia i el patrimoni cultural durant la Guerra Civil». Valéncia: Vicerectorat de Cultura de la Universitat de Valéncia. pp. 92-123 | * Esteban Chapafría, Julia (2008). «Valéncia i el patrimoni cultural durant la Guerra Civil». Valéncia: Vicerectorat de Cultura de la Universitat de Valéncia. pp. 92-123 | ||
Última revisió del 11:38 7 jul 2024
El Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Suntuàries "González Martí" o simplement Museu Nacional de Ceràmica, està situat en l'edifici del Palau del Marqués de Dosaigües en el racó del carrer Federico Garcia Sanchiz, en el número 6, de la ciutat de Valéncia i té també entrada pel carrer Poeta Querol número 2.
Edifici[editar | editar còdic]
El Palau del Marqués de Dosaigües és un dels edificis civils d'estil barroc i rococó més significatius de la ciutat de Valéncia i seu del Museu Nacional de Ceràmica.
Declarat monument històric en l'any 1941, el Palau del Marqués de Dosaigües, fon comprat per l'estat en l'any 1949 per a ubicar en ell, la colecció de ceràmica. Despuix de la seua primera rehabilitació per a adequar les sales com a museu, des de llavors s'han succeït numeroses intervencions que comprenen la restauració de l'immoble, millores en la seua infraestructura i la renovació dels espais museològics. En l'any 1990 el museu tancà per a mamprendre una nova restauració de l'edifici, segons el proyecte de l'arquitecte Ginés Sánchez Hevia, obrint de nou les seues portes al públic en l'any 1998.
El Palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de 1740 en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues fronteres s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny d'Hipólit Rovira.
Presidida per l'image de la Mare de Deu, des d'ella descendixen dos cabals d'aigua en alusió al títul dels marquesos, en dos atlants als costats que simbolisen dos rius, tot en un aspecte de desbordant voluptuositat. En eixa época tota la frontera estava decorada en frescs de Rovira, pero en l'any 1867 el palau va patir una nova remodelació -obra de José Ferrer-, i en ella varen desaparéixer les pintures, que estaven en mal estat per l'humitat, sent substituïdes per estucs en tons de color gris i rosa, imitant marbres, i ademés es varen realisar també els balcons de sabor francés, en baranes ondulants.
Coleccions[editar | editar còdic]
En el seu interior encara podem observar hui en dia les carrosses del sigle XVIII i els salons huitcentistes en la seua decoració original, recentment restaurada, mentres que en la segona planta es situa el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, en una important colecció de peces des de l'antiguetat als més moderns dissenys.
En l'any 1969, en haver incrementat els seus fondos en numerosos objectes de mobiliari, indumentària, pintura i atres coleccions de la tradició valenciana i els seus autors autòctons, es va dispondre que el Museu exhibira, junt en la ceràmica, objectes d'art suntuari, passant a denominar-se Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Suntuaries González Martí.
Pati de carruages[editar | editar còdic]
En la planta baixa, despuix de passar el vestíbul, es troba el «pati de carruages», com el seu nom indica era l'antic pati a on es guardaven els carruages i es trobaven també els estables per als animals de tir. Ahí s'exponen la «carrossa de les Nimfes», realisada per Hipólito Rovira i Ignacio Vergara i datada en l'any 1753, la del marqués de Llanera, d'estil imperi, i una cadira de mans, d'estil rococó, també del sigle XVIII.
Planta primera[editar | editar còdic]
La visita a este pis està estructurada per a recórrer lo que eren les habitacions particulars dels marquesos de Dos Aigües, totes decorades en estuc i pintures murals, es troben amoblades en part del mobiliari original com és la Sala de ball, la Sala roja, la Saleta oriental, la nomenada de la Porcelana, en el mobiliari original realisat en Dresde en plaques de ceràmica incrustades, aixina com són de porcelana de Meissen la llàntia i els apliques junt en algunes figures. En el dormitori es troba una gran banyera de marbre blanc de Carrara i el sostre està decorat en pintures de Plácido Francés i Pascual realisades en l'any 1862.
Els paviments estan realisats en marqueteria de marbre de diferents colors, a on es pot vore les inicials «MD» corresponents al Marqués de Dos Aigües. En totes estes sales es poden admirar pintures i objectes variats, rellonges, gerros etc. com a complement de l'exquisita decoració de l'época.
Planta segona[editar | editar còdic]
Tota esta planta s'ha dedicat a l'exhibició de ceràmica d'us o adorn o com a element arquitectònic. Del contingut del Museu destaquen la colecció de ceràmica migeval cristiana procedent de Manises i Paterna; un conjunt de ceràmiques de l'antiguetat: gregues, ibèriques i romanes; una producció de rajoletes migevals valencians i produccions de la Real Fàbrica d'Alcora. La primera colecció donada pel seu fundador González Martí, constava d'unes sis mil peces en la seua majoria ceràmiques que comprenien des de l'época migeval fins a escurades populars del sigle XIX. Es troba exposta repartida en les diverses sales d'esta segona planta del palau.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Esteban Chapafría, Julia (2008). «Valéncia i el patrimoni cultural durant la Guerra Civil». Valéncia: Vicerectorat de Cultura de la Universitat de Valéncia. pp. 92-123
- Garrido Barba, Pilar (2012). «Un ceramista del renacimiento italiano en el museo». En Boletín del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias "González Martí", ed. La Gaceta de Folchi
- Museo de Ceràmica (ed.). «Recorrido por el museo: primera planta»
- Museo de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí: Historia de las Colecciones (ed.). «Las colecciones de textiles e indumentaria»
- Ministerio de Cultura (ed.). «El belén napolitano del Museo Nacional de Cerámica» (PDF)
- Pérez Guillén, Inocencio (2006). Pintura Cerámica Religiosa: paneles de azulejos y placas. Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias "González Martí". Madrid: Ministerio de Cultura. Secretaría General Técnica.Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Coll Conesa, Jaime (2001). Museo Nacional de Cerámica y de las Artes Suntuarias González Martí de Valencia, Colección "Ver Museos". Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
- DDAA (2012). Michelin España La Guía Verde. Michelin Travel Publications. ISBN 978-2067 1668-51
- De la Puerta Escribano, Ruth (2010). El traje en el Patrimonio Nacional y Estatal. Ars Longa núm. 19
- García Martínez, José Luis «El Legado de los Rabassa de Perellós, fundadores de la Casa de Dos Aguas.». e-rph, 17, 2015, pàg. 170-191
- Marco García, Víctor (2010). La colección de pintura antigua del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias "González Martí". Ars Longa. p. 95-108
- Rodríguez Peinado, Laura; Cabrera Lafuente, Ana (2008). La colección de tejidos coptos del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí” de Valencia. Anales de Historia del Arte. ISSN 0214-6452
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau Marqués de Dosaigües.
