Diferència entre les revisions de "Gota freda"

Última revisió del 18:40 21 nov 2024

Gota freda

La gota freda, en castellà Gota fría, o DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) o baixa segregada és un fenomen meteorològic anual que sol coincidir en l'inici de l'autumne i la primavera en el Mediterràneu occidental. S'experimenta particularment en Espanya i més concretament a lo llarc de la costa est (Catalunya, Regne de Valéncia i Múrcia) i també en les illes Balears, encara que els seus efectes poden sentir-se en zones interiors també.

A grans traces, la gota freda és el resultat d'un front d'aire polar fret (corrent en chorrada) que alvança llentament sobre Europa occidental a gran altura (normalment 5-9 Km) i que, en chocar en l'aire més càlit i humit de la Mar Mediterrànea, genera fortes i amoladores tormentes.

En el terme gota freda es designa en meteorologia a un volum llimitat d'aire fret en els nivells alts de l'atmòsfera, que en una carta meteorològica es representa rodejat en isotermes tancades; dit fenomen és igualment visible en les rodalies de la Serra Nevada de Santa Marta en la costa Carip colombiana, donada l'altura del sistema montanyós llitoral, els cims del qual superen els cinc mil metros d'altura.

La gota freda en el Regne de Valéncia[editar | editar còdic]

Catarroja, província de Valéncia. conseqüències de la gota freda de 2024.

Històricament, la gota freda en les seues riuades sol afectar de manera molt greu a les terres valencianes. Els Manuals de Consells de la ciutat de Valéncia reflexen les greus riuades en el Regne de Valéncia en 25 ocasions, a partir del sigle XIV:

Sigle XIV[editar | editar còdic]

1321
1328
1340
1358

Sigle XV[editar | editar còdic]

1406
1427
1475

Sigle XVI[editar | editar còdic]

1517
1540
1581
1589
1590

Sigle XVII[editar | editar còdic]

1610
1651
1672

Sigle XVIII[editar | editar còdic]

1731
1775
1783

Sigle XIX[editar | editar còdic]

1845
1860
1864
1870
1897

Sigle XX[editar | editar còdic]

1949.- El 28 de setembre de 1949 el riu Túria creixqué ràpidament per les pluges torrencials i arrasà tot lo que va trobar al seu pas en un moment en que la situació de pobrea extrema feya que en el propi caixer vixqueren entre 8.000 i 10.000 persones en chaboles.
1957.- El 14 d'octubre de 1957, se produí en la ciutat de Valéncia una gran riuada motivada per la gota freda degut al desbordament del riu Túria, que causà 81 morts i més de 2.000 persones sense llar. El cabal fon de 2.200 m3/s.
1982.- Octubre de 1982. Pantanada de Tous, desbordament del riu Xúquer i trencament del pantà de Tous per fortes pluges torrencials, que causà 30 morts.
1987.- El 3 de novembre de 1987. Afectà a la mitat sur de la província de Valéncia, a les comarques de la Safor i Vall d'Albaida i, al sendemà a la Ribera i també a la Vega Baixa, que causà 7 morts.

Sigle XXI[editar | editar còdic]

2000.- Octubre de 2000. Fon un episodi de pluges torrencials, que és el que més volum de precipitació va acumular en la Comunitat Valenciana, pero, segons els experts, fon una gota freda "molt prolongada, de varis dies, i menys catastròfica" que les de 1982 i 1987.
2019.- Setembre de 2019. Se registrà la pijor gota freda de la seua història. Comarques com La Vall d'Albaida i la Vega Baixa foren les més afectades, en pluges que varen deixar 1.000 quilómetros quadrats arrasats. Un total de 30 municipis varen estar afectats i hagueren 2 víctimes mortals.
2020.- Giner de 2020. El 19 i 20 de giner, la Borrasca Glòria, el surest de la Península Ibèrica i les Illes Balears se veren afectats, en 13 morts en total, entre Espanya, França i Portugal; d'ells, 1 mort en Alcoy, una donà que el fort vent derrocà sa casa. Sent el Delta de l'Ebre la zona més afectada d'Espanya.
2024.- Octubre de 2024. El 29 d'octubre de l'any 2024, en la població valenciana de Torís se marcà el recort de pluja històric en Espanya, en 772 l/m2 en 24 hores; en Chiva i Chest s'alcançaren 445 l/m2 en només 8 hores; el pantà de Forata (Yàtova) tingué que desembassar aigua perque havia aplegat a la seua plena capacitat (37 hm3); en Utiel se desbordà el riu Magre; en Chiva se desbordà el barranc d'El Poyo que passa per les poblacions de Torrent i Catarroja, entre atres. Les comarques més perjudicades foren la Plana d'Utiel-Requena, La Foya de Bunyol, L'Horta Sur i la Ribera, en 78 poblacions valencianes afectades, per morts i danys materials com: Chiva, Chest, Utiel, Requena, Bunyol, Loriguilla, Sedaví, Alfafar, Albal, Torrent, Aldaya, Chirivella, Algemesí, Alaquás, Catarroja, Massanassa, Benetússer, Ribarroja del Túria, Picanya, Paiporta i el barri de La Torre de la ciutat de Valéncia. El cabal d'aigua fon més alt que la riuada de 1957 (2.200 m3/s), en un cabal pel barranc de Chiva o d'El Poyo de 2.300 m3/s. En un total de 228 morts, 220 d'ells en el Regne de Valéncia i 8 persones desaparegudes, a 20 de novembre de 2024.

Cites[editar | editar còdic]

El botànic i naturaliste valencià, Antoni Josep Cavanilles, en l'any 1795, feu una descripció de la zona que sofrí la riuada per la gota freda.

81. Siguiendo hácia el sur desde Alaquás com á un quarto de legua se atraviesa el barranco, que empieza en las montañas de Buñól con direccion á Chiva, entra en esta villa, y continúa por el término de Cheste, donde recibe otro considerable: engrosado con este aumento y con las vertientes de aquellos montes, cruza el llano de Quart junto á la venta de Poyo, pasa despues por las cercanías de Torrent, que dexa á su derecha, com igualmente Catarroja, y desagua en la Albufera de Valencia. Su profundo y ancho cauce siempre está seco, salvo en las avenidas quando recibe tantas aguas y corre tan furiosamente, que destruye quanto encuentra. En 1775 causó muchísimas desgracias en Chiva, sorprehendiendo á media noche sus vecinos; asoló un número considerable de edificios, esparciendo por mas de dos leguas los tristes despojos y los cadáveres de los pobres que no pudiéron evitar la muerte.

Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia Por Don Antonio Josef Cavanilles (Madrid, 1795-1797)

El geógraf i climatòlec alacantí, Jorge Olcina, comentà la perillositat de les gotes fredes despuix de l'ocorregut en la gota freda de 2024.

Les DANES en el Mediterràneu són el fenomen meteorològic més perillós del país en efectes comparables als huracans tropicals

Jorge Olcina, ex president de l'Associació de Geògrafs Espanyols (El Mundo, 30.10.2024)

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:Gota freda.jpg|thumb|250px|Gota freda]]
-La '''gota freda''' o '''DANA''' (Depressió Aïllada en Nivells Alts) o '''baixa segregada''' és un fenomen meteorològic anual que sol coincidir en l'inici de l'[[autumne]] i la [[primavera]] en el [[Mediterràneu]] occidental. S'experimenta particularment en [[Espanya]] i més concretament a lo llarc de la costa est ([[Catalunya]], [[Regne de Valéncia]] i [[Múrcia]]) i també en les [[illes Balears]], encara que els seus efectes poden sentir-se en zones interiors també.
+La '''gota freda''', en castellà ''Gota fría'', o '''DANA''' (Depressió Aïllada en Nivells Alts) o '''baixa segregada''' és un fenomen meteorològic anual que sol coincidir en l'inici de l'[[autumne]] i la [[primavera]] en el [[Mediterràneu]] occidental. S'experimenta particularment en [[Espanya]] i més concretament a lo llarc de la costa est ([[Catalunya]], [[Regne de Valéncia]] i [[Múrcia]]) i també en les [[illes Balears]], encara que els seus efectes poden sentir-se en zones interiors també.
 A grans traces, la gota freda és el resultat d'un front d'aire polar fret (corrent en chorrada) que alvança llentament sobre [[Europa]] occidental a gran altura (normalment 5-9 Km) i que, en chocar en l'aire més càlit i humit de la [[Mar Mediterrànea]], genera fortes i amoladores tormentes.
@@ Llínea 64: / Llínea 64: @@
 * [[2019]].- Setembre de [[2019]]. Se registrà la pijor gota freda de la seua història. Comarques com [[La Vall d'Albaida]] i la [[Vega Baixa]] foren les més afectades, en pluges que varen deixar 1.000 quilómetros quadrats arrasats. Un total de 30 municipis varen estar afectats i hagueren 2 víctimes mortals.
 * [[2020]].- Giner de [[2020]]. El 19 i 20 de giner, la [[Borrasca Glòria]], el surest de la Península Ibèrica i les Illes Balears se veren afectats, en 13 morts en total, entre [[Espanya]], [[França]] i [[Portugal]]; d'ells, 1 mort en [[Alcoy]], una donà que el fort vent derrocà sa casa. Sent el [[Delta de l'Ebre]] la zona més afectada d'Espanya.
-* [[2024]].- Octubre de [[2024]]. El [[29 d'octubre]] de l'any [[2024]], en la població valenciana de [[Torís]] se marcà el recort de pluja en 630 l/m2 en 24 hores; en [[Chiva]] i [[Chest]] s'alcançaren 445 l/m2 en només 8 hores; el [[pantà de Forata]] ([[Yàtova]]) tingué que desembassar aigua perque havia aplegat a la seua plena capacitat (37 hm3); en [[Utiel]] se desbordà el [[riu Magre]]; en [[Chiva]] se desbordà el [[barranc d'El Poyo]] que passa per les poblacions de [[Torrent]] i [[Catarroja]], entre atres. Les comarques més perjudicades foren [[la Plana d'Utiel-Requena]], [[La Foya de Bunyol]], [[L'Horta Sur]] i [[la Ribera]], en més de 65 poblacions valencianes afectades, per morts i danys materials com: [[Chiva]], [[Chest]], [[Utiel]], [[Requena]], [[Loriguilla]], [[Sedaví]], [[Alfafar]], [[Albal]], [[Torrent]], [[Aldaya]], [[Chirivella]], [[Algemesí]], [[Alaquás]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Benetússer]], [[Ribarroja del Túria]], [[Picanya]], [[Paiporta]] i el [[La Torre (Valéncia)|barri de La Torre]] de la [[ciutat de Valéncia]]. El cabal d'aigua fon més alt que la riuada de 1957 (2.200 m3/s), en un cabal pel barranc de Chiva o d'El Poyo de 2.300 m3/s. En un total de 223 morts, 215 d'ells en el Regne de Valéncia i 17 persones desaparegudes, a 12 de novembre de 2024.
+* [[2024]].- Octubre de [[2024]]. El [[29 d'octubre]] de l'any [[2024]], en la població valenciana de [[Torís]] se marcà el recort de pluja històric en Espanya, en 772 l/m2 en 24 hores; en [[Chiva]] i [[Chest]] s'alcançaren 445 l/m2 en només 8 hores; el [[pantà de Forata]] ([[Yàtova]]) tingué que desembassar aigua perque havia aplegat a la seua plena capacitat (37 hm3); en [[Utiel]] se desbordà el [[riu Magre]]; en [[Chiva]] se desbordà el [[barranc d'El Poyo]] que passa per les poblacions de [[Torrent]] i [[Catarroja]], entre atres. Les comarques més perjudicades foren [[la Plana d'Utiel-Requena]], [[La Foya de Bunyol]], [[L'Horta Sur]] i [[la Ribera]], en 78 poblacions valencianes afectades, per morts i danys materials com: [[Chiva]], [[Chest]], [[Utiel]], [[Requena]], [[Bunyol]], [[Loriguilla]], [[Sedaví]], [[Alfafar]], [[Albal]], [[Torrent]], [[Aldaya]], [[Chirivella]], [[Algemesí]], [[Alaquás]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Benetússer]], [[Ribarroja del Túria]], [[Picanya]], [[Paiporta]] i el [[La Torre (Valéncia)|barri de La Torre]] de la [[ciutat de Valéncia]]. El cabal d'aigua fon més alt que la [[Riuada de Valéncia|riuada de 1957]] (2.200 m3/s), en un cabal pel barranc de Chiva o d'El Poyo de 2.300 m3/s. En un total de 228 morts, 220 d'ells en el Regne de Valéncia i 8 persones desaparegudes, a 20 de novembre de 2024.
 === Cites ===
@@ Llínea 77: / Llínea 77: @@
 == Vore també ==
 * [[Gota freda de 2024 en Espanya]]
+* [[Controvèrsies i desinformació en relació a la gota freda de 2024 en Espanya]]
 == Enllaços externs ==
@@ Llínea 90: / Llínea 92: @@
 * [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2024/11/08/municipios-valencia-dana-destruccion-afectados-111511513.html Los 78 municipios de Valencia golpeados por la Dana, ordenados por su grado de destrucción - ''Levante-EMV'']
 * [https://clubjaimeprimero.org/content/ignorar-la-historia Ignorar la historia - Vicente Saura - Club de Opinión Jaime I]
+* [https://www.ondacero.es/noticias/sociedad/estos-han-sido-todos-pueblos-valencia-afectados-dana_202411126733449e39a16c0001adacef.html Estos han sido todos los pueblos de Valencia afectados por la DANA - ''Onda Cero'']
 [[Categoria:Meteorologia]]
 [[Categoria:Gota freda]]