Diferència entre les revisions de "Palau de Cervelló"
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
En el pis superior hi ha diferents dependències administrativas i una biblioteca per a poder consultar diferents documents i llibres del museu. | En el pis superior hi ha diferents dependències administrativas i una biblioteca per a poder consultar diferents documents i llibres del museu. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://www.valencia.es/val/infociutat Infociutat. Ajuntament de Valéncia] | * [https://www.valencia.es/val/infociutat Infociutat. Ajuntament de Valéncia] | ||
Última revisió del 11:37 17 ago 2024
El Palau de Cervelló, o Palau dels comtes de Cervelló, està ubicat en la plaça de Tetuan nº 3, en el Barri de La Xerea de la ciutat de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
És un edifici neoclàssic construït en el sigle XVIII, pels comtes de Cervelló, senyors d'Oropesa. El palau és part de l'entorn històric de la plaça de Tetuan, enfront del convent de Sant Doménec (actual Capitania General), i es tracta d'un edifici de singular importància en l'història contemporànea de la ciutad ya que, quan fon derrocat el Palau del Real en l'any 1810, passà a convertir-se en la residència oficial dels monarques en les seues visites a la ciutat, sent l'escenari en el que el 4 de maig de 1814, el rei Ferran VII va abolir la Constitució de Cadis de 1812 i també va ser el lloc en que la seua esposa Maria Cristina va abdicar de la regència en l'any 1840. És un dels palaus més suntuosos de la Valéncia del sigle XVIII.
Descripció[editar | editar còdic]
Actualment a soles es conserva la frontera en el seu aspecte original d'estil neoclàssic, en les dos torres als costats, i en dos pisos de balcons.
A continuació del vestíbul, adequat per al pas de carruages, s'accedix al pati. Este és parcialment porticat en dos dels seus trams, com passa en molts atres palaus valencians.
En l'última restauració, en l'any 2003, s'han recuperat espais, tornant-li l'ambient del Palau als salons de la planta noble, en la que destaca la “Galeria Borbònica”, se n'han construït nous per acollir l'Archiu Municipal de Valéncia (es construí un nou cos adossat de nova construcció en la zona que recau al carrer Poeta Liern, adequat a les necessitats funcionals d'un archiu. Este, està dotat de tecnologia moderna, sales de consulta i dependències anexes, laboratoris i depòsits per als fons documentals); s'ha reconstruït l'ambient de les diverses sales de la que fon residència real i la planta baixa s'ha convertit en museu en dos exposicions temàtiques.
En la planta baixa s'ubica el pati; a la dreta d'este estan les sales ocupades per l'exposició "El palau de Cervelló, seu de personages ilustres durant el sigle XIX", que mostra l'història del palau i dels seus visitants. A l'esquerra, està l'atra exposició, "El Tesor de la memòria", a on s'exhibix una mostra dels fons de l'Archiu Històric Municipal, creat en l'any 1238, un dels més antics, complets i millor conservats d'Europa. Entre les peces més destacades que s'hi mostren, estan els Llibre dels furs, el llibre del Mostassaf, el Llibre de murs e valls i el llibre del Consulat del Mar, i també la Taula de Canvi i la primera lletra de canvi. És de destacat també, el pla de la ciutat, del Pare Tosca, que va concloure en l'any 1704, i que va ser modificat i actualisat, possiblement per Antonio Bordazar, i gravat per José Fortea cap a l'any 1738.
En el primer pis, es mostra la recuperació historicista de les diferents sales:
- Vestíbul
- Saló de ball, la sala que ocupa tota la frontera entre les dos torres.
- Torre nort
- Torre sur o de les pintures, nomenada aixina per les pintures al fresc, conservades i restaurades, de l'época ferrandina, únics en el seu gènero en Valéncia. Estes pintures combinen elements ornamentals (senefes florals, cornucòpies, i animals fantàstics), en nou escenes mitològiques.
- Saló Alfonsí
- Biblioteca Serrano Morales: A on es situa la biblioteca donada per Josep Enric Serrano Morales a la ciutat l'any de la seua mort (1909), en la condició que es mantinguera íntegra i que es poguera consultar pels valencians.
En el pis superior hi ha diferents dependències administrativas i una biblioteca per a poder consultar diferents documents i llibres del museu.
Referències[editar | editar còdic]
- Infociutat. Ajuntament de Valéncia
- Furió Martínez, E., Soriano Sánchez, R., El Palau de Cervelló. Residència de Personages Ilustres durant el sigle XIX. Seu de l'Archiu Històric Municipal, p. 6, Ajuntament de Valéncia, 2006
- Furió Martínez, E., Soriano Sánchez, R., El Palau de Cervelló. Residència de Personages Ilustres durant el sigle XIX. Seu de l'Archiu Històric Municipal, p. 22, Ajuntament de Valéncia, 2006
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau de Cervelló.
