Diferència entre les revisions de "José Vicente Gómez Bayarri"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'http://www.racv.es' a 'https://www.racv.es')
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort =   
 
| lloc_mort =   
 
}}
 
}}
−
'''José Vicente Gómez Bayarri''' és un historiador, articuliste, conferenciant, escritor, professor i acadèmic [[Valencians|valencià]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), especialiste en temes històrics. Naixqué en [[Valéncia]], el [[3 d'octubre]] de [[1948]].
+
'''José Vicente Gómez Bayarri''' ([[Valéncia]], [[3 d'octubre]] de [[1948]]), és un historiador, articuliste, conferenciant, escritor, professor i acadèmic [[Valencians|valencià]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), especialiste en temes històrics.  
  
 
==Biografia==
 
==Biografia==
 +
 
'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' sempre ha estat lligat al [[valencianisme]] actiu, entenent per això, la definició clàssica. És una personalitat que en els seus estudis, llibres i publicacions, intenta traure a la llum els aspectes històrics més determinants dels valencians.
 
'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' sempre ha estat lligat al [[valencianisme]] actiu, entenent per això, la definició clàssica. És una personalitat que en els seus estudis, llibres i publicacions, intenta traure a la llum els aspectes històrics més determinants dels valencians.
  
Llínea 22: Llínea 23:
  
 
Des de [[1994]], colabora en la [[Revista de Filologia Valenciana]] publicada per l'editorial [[Acció Bibliogràfica Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].<ref>[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=115 Història del Rat Penat pàgina 289, 376, 385 i 417]</ref>
 
Des de [[1994]], colabora en la [[Revista de Filologia Valenciana]] publicada per l'editorial [[Acció Bibliogràfica Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].<ref>[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=115 Història del Rat Penat pàgina 289, 376, 385 i 417]</ref>
 +
 +
{{Cita|''Desde 1238 a 1395, es decir, desde la conquista de la ciudad de Valencia por Jaime I hasta el final del reinado de Juan I, los textos jurídicos, notariales, administrativos, sólo registran los términos 'romanç', 'romantio', 'nostre llatí', 'romanç pla', 'lengua vulgar', 'lengua materna', etc... para referirse a la lengua vernácula de las tierras valencianas.''|José Vicente Gómez Bayarri}}
 +
 +
{{Cita|''Desde 1395 a 1474, es decir, desde el reinado de Martín el Humano, pasando por el compromiso de Caspe, Fernando I, Alfonso V el Magnánimo y Juan II (1458-1479), es el periodo de implantación bastante generalizado de la peculiar denominación de 'Lengua Valenciana'''.|José Vicente Gómez Bayarri}}
  
 
== Currículum ==
 
== Currículum ==
−
'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' és Doctor en [[Història]], Catedràtic en l'Institut “[[Lluís Vives]]” de [[Valéncia]], professor en l'“Universitat de l'Experiència” del [[Universitat CEU-Cardenal Herrera|CEU-Cardenal Herrera]] i en l'“Universitat Senior” de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]].  
+
 
 +
'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' és Doctor en [[Història]], Catedràtic en l'Institut “[[Lluís Vives]]” de [[Valéncia]], professor en l'''Universitat de l'Experiència'' del [[Universitat CEU-Cardenal Herrera|CEU-Cardenal Herrera]] i en l'''Universitat Senior'' de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]].  
  
 
Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a  professors de [[Educació secundària|Secundària]] i [[Educació primària|Primària]], recolzats per la [[Conselleria]] d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]].
 
Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a  professors de [[Educació secundària|Secundària]] i [[Educació primària|Primària]], recolzats per la [[Conselleria]] d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]].
Llínea 30: Llínea 36:
 
Actualment és [[Acadèmic de Número]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).
 
Actualment és [[Acadèmic de Número]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).
  
−
El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir  l'[[Escola d'Estudis Valencians]] de la mateixa [[RACV]].
+
El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir  l'[[Escola Superior d'Estudis Valencians]] de la mateixa [[RACV]].
  
 
==Premis==
 
==Premis==
 +
 
'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' ha segut premiat en reiterades ocasions  per distints organismes i associacions valencianes. Destacar  entre atres guardons,  el Premi extraordinari de l'Excm. [[Ajuntament de Valéncia]] en els “[[Jocs Florals]]” de [[1989]],  els Premis “[[Vinatea]]” ([[1990]]) i “Jaume I” ([[1999]]) o el “[[Jaume Roig]]” de [[2002]], convocat  per la [[RACV]]. No podem deixar de fer menció al “Premi [[Josep Mª Guinot]] i Galán dels Lletres Valencianes”, de l'Associació Cultural “[[Cardona i Vives]]” de Castelló l'any [[2002]], o el  “Vicente González Lizondo”, de  “Amics de la [[RACV]]” l'any [[2006]].
 
'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' ha segut premiat en reiterades ocasions  per distints organismes i associacions valencianes. Destacar  entre atres guardons,  el Premi extraordinari de l'Excm. [[Ajuntament de Valéncia]] en els “[[Jocs Florals]]” de [[1989]],  els Premis “[[Vinatea]]” ([[1990]]) i “Jaume I” ([[1999]]) o el “[[Jaume Roig]]” de [[2002]], convocat  per la [[RACV]]. No podem deixar de fer menció al “Premi [[Josep Mª Guinot]] i Galán dels Lletres Valencianes”, de l'Associació Cultural “[[Cardona i Vives]]” de Castelló l'any [[2002]], o el  “Vicente González Lizondo”, de  “Amics de la [[RACV]]” l'any [[2006]].
 
   
 
   
Llínea 41: Llínea 48:
 
* ''Evolució o rupturisme en la [[Valéncia]] medieval'' [[Ajuntament de Valéncia]], [[1993]].
 
* ''Evolució o rupturisme en la [[Valéncia]] medieval'' [[Ajuntament de Valéncia]], [[1993]].
 
* ''Carlos Ros. Apologista de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''. Discurs d'ingrés en la RACV el 4 de febrer de [[1998]]. [[Valéncia]], [[1998]].  
 
* ''Carlos Ros. Apologista de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''. Discurs d'ingrés en la RACV el 4 de febrer de [[1998]]. [[Valéncia]], [[1998]].  
−
* ''La [[llengua valenciana]] fins a [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]''. [[Diputació de Valéncia]], [[1998]].  
+
* ''La lengua valenciana hasta Jaime I. Particularidades del Proceso histórico''. [[Diputació de Valéncia]], [[1998]].  
 
* ''Una aproximació a Carlos Ros i la [[llengua valenciana]] del [[sigle XVIII]]''. Estudi preliminar d'una edició facsímil de cinc obres de dit autor. [[Diputació de Valéncia]], [[1999]].
 
* ''Una aproximació a Carlos Ros i la [[llengua valenciana]] del [[sigle XVIII]]''. Estudi preliminar d'una edició facsímil de cinc obres de dit autor. [[Diputació de Valéncia]], [[1999]].
 
* ''Estudi preliminar i notes històriques al Dietari del capellà d'[[Alfons el Magnànim]]''. Valéncia, [[1999]].
 
* ''Estudi preliminar i notes històriques al Dietari del capellà d'[[Alfons el Magnànim]]''. Valéncia, [[1999]].
Llínea 48: Llínea 55:
 
* ''Les quatre grans cròniques migevals del Casal de la [[Corona d'Aragó]] i la tradició cronistica: [[Martí de Viciana]]''. [[Valéncia]], [[2002]].
 
* ''Les quatre grans cròniques migevals del Casal de la [[Corona d'Aragó]] i la tradició cronistica: [[Martí de Viciana]]''. [[Valéncia]], [[2002]].
 
* ''El poeta [[Ausias March]] i l'entorn  de la seua época''. Estudi preliminar als Poemes d'[[Ausias March]]. Edició de [[Valladolit]], [[1555]]-[[Valéncia]], [[2002]].  
 
* ''El poeta [[Ausias March]] i l'entorn  de la seua época''. Estudi preliminar als Poemes d'[[Ausias March]]. Edició de [[Valladolit]], [[1555]]-[[Valéncia]], [[2002]].  
−
* ''L'Edat Mija. Manual de la Història General del [[ Regne de Valéncia]]''. VV.AA. Valéncia, 2002.
+
* ''L'Edat Mija. Manual de l'Història General del [[ Regne de Valéncia]]''. VV.AA. Valéncia, 2002.
−
* ''La [[Valéncia]] Medieval. Volum III de la Història General del [[Regne de Valéncia]]''. [[RACV]]. Valéncia, [[2003]].  
+
* ''La [[Valéncia]] Medieval. Volum III de l'Història General del [[Regne de Valéncia]]''. [[RACV]]. Valéncia, [[2003]].  
 
* ''El [[Valencià]], el dictamen  de la llengua i l'[[AVLL]]''. [[Valéncia]], [[2003]].
 
* ''El [[Valencià]], el dictamen  de la llengua i l'[[AVLL]]''. [[Valéncia]], [[2003]].
 
* ''Conquista, repoblació i fortificacions de la província de [[Castelló]]''.  
 
* ''Conquista, repoblació i fortificacions de la província de [[Castelló]]''.  
Llínea 92: Llínea 99:
 
{{Cita|''Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.''|''Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza'', per [[Baltasar Bueno]] (''[[Las Provincias]]'', 11.11.1988)}}
 
{{Cita|''Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.''|''Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza'', per [[Baltasar Bueno]] (''[[Las Provincias]]'', 11.11.1988)}}
  
−
{{Cita|''El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.
+
{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.
−
Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.''|''Identificació onomàstica valenciana'' José Vte. Gómez Bayarri (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}}
+
 
 +
La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives|associació Cardona i Vives de Castelló]]}}
 +
 
 +
{{Cita|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de [[José Vicente Gómez Bayarri|J. V. Gómez Bayarri]].|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}}
 +
 
 +
{{Cita|El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.
 +
Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.|''Identificació onomàstica valenciana'' José Vte. Gómez Bayarri (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}}
  
−
{{Cita|''En el procés històric de l'identificació onomàstica i específica 'valenciana' aplicada ad este 'romanç valencià' podem establir les següents etapes:
+
{{Cita|En el procés històric de l'identificació onomàstica i específica 'valenciana' aplicada ad este 'romanç valencià' podem establir les següents etapes:
  
 
1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395).  
 
1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395).  
Llínea 103: Llínea 116:
 
3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s'estén des de l'aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d'Espanya (1516-1556).
 
3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s'estén des de l'aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d'Espanya (1516-1556).
 
   
 
   
−
Els escritors valencians baix migevals s'expressen, i aixina ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d'establir una forta tradició lliteraria.''|''Identificació onomàstica valenciana'' (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.}}
+
Els escritors valencians baix migevals s'expressen, i aixina ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d'establir una forta tradició lliteraria.|''Identificació onomàstica valenciana'' (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.}}
−
 
 
−
{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.
 
  
−
La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri}}
+
{{Cita|La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisacio, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressio a la categoria llingüistica d´idioma.|'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 76, juliol 2013, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona Vives de Castelló]])}}
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 113: Llínea 124:
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
−
*[http://jvgomezbayarri.iespana.es Portal sobre Gomez Bayarri]
+
 
 +
*[https://gomezbayarri.wordpress.com/ Pàgina personal de José Vicente Gómez Bayarri]
 
*[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=115 Història del Rat Penat per a bibliografia i resenyes]
 
*[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=115 Història del Rat Penat per a bibliografia i resenyes]
−
*[https://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
+
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)]
−
*[https://www.lasprovincias.es/20111210/comunitatvalenciana/valencia/entrevista-bayarri-gomez-cosas-201112102333.html La Valencia medieval por José Vicente Gómez Bayarri - Las Provincias]
+
*[https://www.lasprovincias.es/20111210/comunitatvalenciana/valencia/entrevista-bayarri-gomez-cosas-201112102333.html La Valencia medieval por José Vicente Gómez Bayarri - ''Las Provincias'']
 
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/la-llengua-valenciana-se-gesta-entre-el-sigle-viii-i-el-xiii/ La llengua valenciana se gestà entre el sigle VIII i el XIII - Josep Vicent Gómez Bayarri - Cultura Valenciana]
 
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/la-llengua-valenciana-se-gesta-entre-el-sigle-viii-i-el-xiii/ La llengua valenciana se gestà entre el sigle VIII i el XIII - Josep Vicent Gómez Bayarri - Cultura Valenciana]
 
*[http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Jos%E9%20Vicente%20G%F3mez%20Bayarri Artículs de Josep Vicent Gómez Bayarri - Cardona Vives]  
 
*[http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Jos%E9%20Vicente%20G%F3mez%20Bayarri Artículs de Josep Vicent Gómez Bayarri - Cardona Vives]  

Última revisió del 18:42 21 ago 2024

José Vicente Gómez Bayarri
Jvbayarri.jpg
Josep Vicent Gómez Bayarri, historiador valencià
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador, professor i escritor
Naiximent: 3 d'octubre de 1948
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

José Vicente Gómez Bayarri (Valéncia, 3 d'octubre de 1948), és un historiador, articuliste, conferenciant, escritor, professor i acadèmic valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), especialiste en temes històrics.

Biografia[editar | editar còdic]

Josep Vicent Gómez Bayarri sempre ha estat lligat al valencianisme actiu, entenent per això, la definició clàssica. És una personalitat que en els seus estudis, llibres i publicacions, intenta traure a la llum els aspectes històrics més determinants dels valencians.

Des de la moderació, l'estudi, i la seua indubtable faceta pedagògica, ha contribuït a aclarir molts aspectes que des de determinats àmbits acadèmics intenten que passen desapercebuts, com tot allò que s'ha relacionat en la Llengua Valenciana[1] , la Valéncia de l'edat mija, el Regne de Valéncia, e inclús més recentment la contradicció de l'Acadèmia Valenciana de nova creació.[2]

Ya en l'any 1982 podem trobar a Bayarri escrivint en defensa de Valéncia davant de la "ofensiva propagandística" del nacionalisme català coneguda com “crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana”

En 1999 va participar en un sentit homenage al gran migevaliste Antonio Ubieto Arteta, colaborant en un documental emés durant l'entrega dels premis de Lo Rat Penat.

Des de 1994, colabora en la Revista de Filologia Valenciana publicada per l'editorial Acció Bibliogràfica Valenciana i Lo Rat Penat.[3]

Desde 1238 a 1395, es decir, desde la conquista de la ciudad de Valencia por Jaime I hasta el final del reinado de Juan I, los textos jurídicos, notariales, administrativos, sólo registran los términos 'romanç', 'romantio', 'nostre llatí', 'romanç pla', 'lengua vulgar', 'lengua materna', etc... para referirse a la lengua vernácula de las tierras valencianas.
José Vicente Gómez Bayarri
Desde 1395 a 1474, es decir, desde el reinado de Martín el Humano, pasando por el compromiso de Caspe, Fernando I, Alfonso V el Magnánimo y Juan II (1458-1479), es el periodo de implantación bastante generalizado de la peculiar denominación de 'Lengua Valenciana'.
José Vicente Gómez Bayarri

Currículum[editar | editar còdic]

Josep Vicent Gómez Bayarri és Doctor en Història, Catedràtic en l'Institut “Lluís Vives” de Valéncia, professor en lUniversitat de l'Experiència del CEU-Cardenal Herrera i en lUniversitat Senior de l'Universitat Politècnica de Valéncia.

Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a professors de Secundària i Primària, recolzats per la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.

Actualment és Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir l'Escola Superior d'Estudis Valencians de la mateixa RACV.

Premis[editar | editar còdic]

Josep Vicent Gómez Bayarri ha segut premiat en reiterades ocasions per distints organismes i associacions valencianes. Destacar entre atres guardons, el Premi extraordinari de l'Excm. Ajuntament de Valéncia en els “Jocs Florals” de 1989, els Premis “Vinatea” (1990) i “Jaume I” (1999) o el “Jaume Roig” de 2002, convocat per la RACV. No podem deixar de fer menció al “Premi Josep Mª Guinot i Galán dels Lletres Valencianes”, de l'Associació Cultural “Cardona i Vives” de Castelló l'any 2002, o el “Vicente González Lizondo”, de “Amics de la RACV” l'any 2006.

Llibres publicats[editar | editar còdic]

Portada del llibre “Reyes forales medievales del Reino de Valencia" Editorial del Senia al Segura, (2000)

Artículs de prensa[editar | editar còdic]

Explicació de l'orige de la Llengua Valenciana

Cites[editar | editar còdic]

Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.
Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza, per Baltasar Bueno (Las Provincias, 11.11.1988)
En l'ultim terç del sigle XX, l'apologiste de la llengua valenciana, Carlos Ros i Hebrera (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del sigle XVIII que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula. La filosofia politica dels Decrets de Nova Planta en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors Luis Galiana (1740-1771), Juan Collado (1731-1813) i Marco Antonio d'Orellana (1731-1813) i, posteriorment, Juan Bautista Escorigüela (1757-1817) i Manuel Joaquin Sanelo (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del XIX
Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri (Revista Renou, nº 41, novembre 2001), editada per l'associació Cardona i Vives de Castelló
Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de J. V. Gómez Bayarri.
'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant
El Consell Valencià de Cultura presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom. Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.
Identificació onomàstica valenciana José Vte. Gómez Bayarri (Valéncia Hui, 25.4.2008)
En el procés històric de l'identificació onomàstica i específica 'valenciana' aplicada ad este 'romanç valencià' podem establir les següents etapes:

1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395).

2ª Consolidació. (Des de 1395 a 1474). Comprén els regnats de Martí l'Humà (1395-1410); l'Interregne fins al Compromís de Casp (1412), i els regnats de Ferrando I d'Antequera (1412-1416), Alfons el Magnànim (1416-1458) i Joan II (1458-1479).

3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s'estén des de l'aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d'Espanya (1516-1556).

Els escritors valencians baix migevals s'expressen, i aixina ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d'establir una forta tradició lliteraria.
Identificació onomàstica valenciana (Valéncia Hui, 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.
La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisacio, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressio a la categoria llingüistica d´idioma.
'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri (Revista Renou, nº 76, juliol 2013, editada per l'associació cultural Cardona Vives de Castelló)

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Carles Ros i Hebrera. Vida i obra d'un fervent apologista de la llengua valenciana. Valéncia, 2001
  2. ↑ Web de l'Acadèmic Gómez Bayarri
  3. ↑ Història del Rat Penat pàgina 289, 376, 385 i 417

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=José_Vicente_Gómez_Bayarri&oldid=345222»