Diferència entre les revisions de "Banys de l'Almirant"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
No eren els únics banys en tota la [[Comunitat Valenciana]], com eixemple podem mencionar atres situats en la població de [[Torres Torres]]. | No eren els únics banys en tota la [[Comunitat Valenciana]], com eixemple podem mencionar atres situats en la població de [[Torres Torres]]. | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
− | + | * Amparo Suay Cuenca: Los Baños del Almirante[Enllaç no actiu], Universitat de Valéncia | |
− | + | * Concha Camps y Josep Torró: "El Palacio y los Baños del Almirante". Ed. Consejería de Economía, Hacienda y Ocupación. Año 2001 | |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Banys de l'Almirall}} | {{Commonscat|Banys de l'Almirall}} | ||
− | *[ | + | |
+ | * [https://banysalmirall.gva.es/ Portal dels Banys de l'Almirant] | ||
{{Museus de Valéncia}} | {{Museus de Valéncia}} |
Última revisió del 10:47 7 jul 2024
Els Banys de l'Almirant, és un edifici que se situa junt al Palau de l'Almirant, en el centre urbà de Valéncia, en la província de Valéncia.
Estan catalogats com a monument històric-artístic des de l'any 1944 i en l'any 1959 varen tancar les seues portes com a banys públics.
Història[editar | editar còdic]
Són banys cristians construïts en l'any 1313 per Pere de Vilarasa, cavaller i juriste durant el regnat de Jaume II. Se semblen als banys de vapor o hammâm característics de l'arquitectura islàmica. Foren construïts en el sigle XIV i foren utilisats de manera publica fins al sigle XX.
Durant el sigle XIX realisà una restauració, adquirint aspecte nou-àrap i en 1963 es restauraren de nou per a tornar-li el seu aspecte original.
En l'any 1985 varen ser adquirits per la Generalitat Valenciana i una volta rehabilitats varen obrir les seues portes com a museu en l'any 2005.
Descripció[editar | editar còdic]
L'entrada actual, que no és l'original, està constituïda per un arc de ferradura que dona pas al vestíbul de planta rectangular, que fon realisat en la reforma del sigle XIX.
A continuació del vestíbul es passa a un atre vestíbul molt més gran, de planta rectangular, cobert en bigues de fusta i que tenia la funció primitiva de servir com a zona de descans i per a vestir-se i despullar-se i és la sala més gran de tot el conjunt. En el mur sur d'esta sala s'obrin dos portes que conduïxen a la sala freda i a la sala calenta. En el costat oest d'esta sala s'obri una porta que conduïx a una sala trapezoidal coberta per una volta de canó i per trespol pla.
- La sala freda és la primera sala de la part humida i és rectangular coberta en volta de canó i en deu claraboyes estrelades en vidre per a permetre el pas de la llum sense afectar a la temperatura com en les atres sales. Ací encara es conserva el paviment original del bayns.
- La sala templada és la dependència de majors dimensions de la zona de bany. De planta rectangular està dividida en tres trams per mig de tres arcs que baixen en dos columnes. L'espai central està cobert per una revolta octogonal sobre trompes i en la cúpula s'obren lluernes estrelades. Els espais laterals són rectangulars i estan coberts en volta de canó perforades en lluernes estrelades.
- La sala calenta, que és la més interior del bayns, a l'igual que la sala freda, és de planta rectangular coberta en volta de canó i en sis obertures estrelades. En esta sala la temperatura era més elevada i en molt de vapor, per mig d'aire calent per baix de la galeria que calfava el pis i en ell es vertien poals d'aigua per a produir el vapor.
Te també una chicoteta zona de letrines en un banc de fusta en una obertura circular i per la que per baix circulava contínuament l'aigua, aixina com una zona de magazen per als ensers dels usuaris i la zona de la llenyerala i la caldera per a calfar l'aigua.
No eren els únics banys en tota la Comunitat Valenciana, com eixemple podem mencionar atres situats en la població de Torres Torres.
Referències[editar | editar còdic]
- Amparo Suay Cuenca: Los Baños del Almirante[Enllaç no actiu], Universitat de Valéncia
- Concha Camps y Josep Torró: "El Palacio y los Baños del Almirante". Ed. Consejería de Economía, Hacienda y Ocupación. Año 2001
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Banys de l'Almirant.