Diferència entre les revisions de "Jardí d'Ayora"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 8: Llínea 8:
  
 
==Descripció==
 
==Descripció==
En una superfície de 48.300 metros quadrats
+
El jardí té una superfície de 48.300 metros quadrats i presenta arbres centenaris i de gran tamany que obsequien innumerables ombres.
El jardí té una superfície de 48300 metros quadrats i presenta arbres centenaris i de gran tamany que obsequien innumerables ombres. Està fragmentat per numerosos massiços i encanyiçades que permeten camins sinuosos, places triangulars, redones, eixecutades en terra i voretats en rodeno.  
 
  
El jardí s'estén cap al sur de l'edificació i està dividit en tres seccions mediant murs i reixes de fil. La primera volta al palauet i presenta arbres originaris. La segona forma un espai rectangular a on han segut instalats jocs infantils i també subsistixen arbres originaris, tals com: plataners, falses acàcies, [[tarongers]], llimeres... i cobrint els murs, una magnifica [[hedra]]. La tercera part, la més ampla, es rica en diversitat d'espècies  vegetals i s'estén formant un ampli rectàngul tancat per altes tapies d'obra mixta de pinyonat carejada i rajola.  
+
Està fragmentat per numerosos massiços i encanyiçades que permeten camins sinuosos, places triangulars, redones, eixecutades en terra i voretats en rodeno.  
  
En les seues quatre cares han segut oberts accessos independents que se tanquen en portes de ferro forjat. En la part central se troben dos amples glorietes, una de les quals està proveïda de bancs d'obra recoberts en ceràmica vidriada, al costat està situada la zona de rosers en pèrgoles metàliques, i molt prop se troba el massiç de vells [[magnolia|magnolies]]. Al fondo, també se situa una placeta irregular a on se troba una font publica de principis de sigle en ferro fos en una columna de capitell jònic, en un escut de la ciutat.
+
El jardí s'estén cap al sur de l'edificació i està dividit en tres seccions mediant murs i reixes de fil. La primera volta al palauet i presenta arbres originaris. La segona forma un espai rectangular a on han segut instalats jocs infantils i també subsistixen arbres originaris, tals com: plataners, falses acàcies, [[tarongers]], llimeres... i cobrint els murs, una magnifica [[hedra]]. La tercera part, la més ampla, es rica en diversitat d'espècies  vegetals i s'estén formant un ampli rectàngul tancat per altes tapies d'obra mixta de pinyonat carejada i [[rajola]].  
  
Este Jardi se caracterisa per l'extremada varietat d'espècies vegetals en numerosos eixemplars, autòctons i exotisme que li dona cert caràcter de jardí botànic. Entre les numeroses espècies d'arbres i plantes que se poden contemplar destaquem: [[acàcia|acàcies]] i falses acàcies, [[eucaliptus]], [[Pi (arbre)|pins]] canadienses, palmeres, llimeres, tarongers, magnolies, [[ficus]], [[llorer|llorers]], teues, pites, [[hibiscus]], [[baladre]], [[mimosa|mimoses]], [[bambú]], esparregueres, [[buganvilla|buganvillas]], [[roser|rosers]], ... etc.
+
En les seues quatre cares han segut oberts accessos independents que se tanquen en portes de [[ferro]] forjat. En la part central se troben dos amples glorietes, una de les quals està proveïda de bancs d'obra recoberts en ceràmica vidriada, al costat està situada la zona de rosers en pèrgoles metàliques, i molt prop se troba el massiç de vells [[magnolia|magnolies]]. Al fondo, també se situa una placeta irregular a on se troba una font publica de principis de sigle en ferro fos en una columna de capitell jònic, en un escut de la ciutat.
 +
 
 +
Este Jardi se caracterisa per l'extremada varietat d'espècies vegetals en numerosos eixemplars, autòctons i exotisme que li dona cert caràcter de jardí botànic. Entre les numeroses espècies d'arbres i plantes que se poden contemplar destaquem: [[acàcia|acàcies]] i falses acàcies, [[eucaliptus]], [[Pi (arbre)|pins]] canadencs, palmeres, llimeres, tarongers, magnolies, [[ficus]], [[llorer|llorers]], teues, pites, [[hibiscus]], [[baladre]], [[mimosa|mimoses]], [[bambú]], esparregueres, [[buganvilla|buganvillas]], [[roser|rosers]], ... etc.
  
 
==Palauet d'Ayora==
 
==Palauet d'Ayora==
Llínea 23: Llínea 24:
 
Es tracta d'un edifici quadrangular compost de planta baixa, planta noble i àtic baix la coberta, en una torre quadrada en la part central obrint en cada un dels seus costats dos arcs de mig punt.  
 
Es tracta d'un edifici quadrangular compost de planta baixa, planta noble i àtic baix la coberta, en una torre quadrada en la part central obrint en cada un dels seus costats dos arcs de mig punt.  
  
La coberta es a quatre aigües i presenta una cúpula que adopta forma bulbosa en teula rossejada. Les fronteres presenten els tous emmarcats presentant varis models segons la categoria de portes o finestres, els tous que se disponen en l'àtic baix coberta són rectangulars apaïsats entre panys ceràmics en motius geomètrics. Les fronteres combinen bicromia en pilastres de pedra natural i panys de rajola roja. Destaquen la frontera principal i l'atrassera pel seu remat de frontó curve, en la frontera principal alberga l'image de mercuri baix la que apareix la data de realisació de l'edifici.  
+
La coberta és a quatre aigües i presenta una cúpula que adopta forma bulbosa en teula rossejada. Les fronteres presenten els tous emmarcats presentant varis models segons la categoria de portes o finestres, els tous que se disponen en l'àtic baix coberta són rectangulars apaïsats entre panys ceràmics en motius geomètrics. Les fronteres combinen bicromia en pilastres de pedra natural i panys de rajola roja. Destaquen la frontera principal i l'atrassera pel seu remat de frontó curvat, en la frontera principal alberga l'image de mercuri baix la que apareix la data de realisació de l'edifici.  
  
 
Els tous de la planta noble d'estos dos fronteres presenten un pitral balustrat, mentres que en les fronteres laterals únicament està el central.  
 
Els tous de la planta noble d'estos dos fronteres presenten un pitral balustrat, mentres que en les fronteres laterals únicament està el central.  

Última revisió del 23:25 21 oct 2022

Jardí i Palauet d'Ayora

El Jardí d'Ayora, es troba en el districte d'Algirós de Valéncia, i rodeja al Palau d'Ayora.

Història[editar | editar còdic]

Fon construït a finals del sigle XIX, entre el anys 1899-1990 com a una vila de descans en la zona suburbana de la ciutat, realisat per a Josep Ayora segons proyecte de Pelegrí Mustieles

Descripció[editar | editar còdic]

El jardí té una superfície de 48.300 metros quadrats i presenta arbres centenaris i de gran tamany que obsequien innumerables ombres.

Està fragmentat per numerosos massiços i encanyiçades que permeten camins sinuosos, places triangulars, redones, eixecutades en terra i voretats en rodeno.

El jardí s'estén cap al sur de l'edificació i està dividit en tres seccions mediant murs i reixes de fil. La primera volta al palauet i presenta arbres originaris. La segona forma un espai rectangular a on han segut instalats jocs infantils i també subsistixen arbres originaris, tals com: plataners, falses acàcies, tarongers, llimeres... i cobrint els murs, una magnifica hedra. La tercera part, la més ampla, es rica en diversitat d'espècies vegetals i s'estén formant un ampli rectàngul tancat per altes tapies d'obra mixta de pinyonat carejada i rajola.

En les seues quatre cares han segut oberts accessos independents que se tanquen en portes de ferro forjat. En la part central se troben dos amples glorietes, una de les quals està proveïda de bancs d'obra recoberts en ceràmica vidriada, al costat està situada la zona de rosers en pèrgoles metàliques, i molt prop se troba el massiç de vells magnolies. Al fondo, també se situa una placeta irregular a on se troba una font publica de principis de sigle en ferro fos en una columna de capitell jònic, en un escut de la ciutat.

Este Jardi se caracterisa per l'extremada varietat d'espècies vegetals en numerosos eixemplars, autòctons i exotisme que li dona cert caràcter de jardí botànic. Entre les numeroses espècies d'arbres i plantes que se poden contemplar destaquem: acàcies i falses acàcies, eucaliptus, pins canadencs, palmeres, llimeres, tarongers, magnolies, ficus, llorers, teues, pites, hibiscus, baladre, mimoses, bambú, esparregueres, buganvillas, rosers, ... etc.

Palauet d'Ayora[editar | editar còdic]

El Palauet d'Ayora s'assenta sobrealçat en la zona nort del jardí, obtenint una terraça en alçada que se tanca en una balustrada i rodeja a l'edifici, el desnivell se salva mediant una escalinata en la frontera principal que dona accés al palau.

Es tracta d'un edifici quadrangular compost de planta baixa, planta noble i àtic baix la coberta, en una torre quadrada en la part central obrint en cada un dels seus costats dos arcs de mig punt.

La coberta és a quatre aigües i presenta una cúpula que adopta forma bulbosa en teula rossejada. Les fronteres presenten els tous emmarcats presentant varis models segons la categoria de portes o finestres, els tous que se disponen en l'àtic baix coberta són rectangulars apaïsats entre panys ceràmics en motius geomètrics. Les fronteres combinen bicromia en pilastres de pedra natural i panys de rajola roja. Destaquen la frontera principal i l'atrassera pel seu remat de frontó curvat, en la frontera principal alberga l'image de mercuri baix la que apareix la data de realisació de l'edifici.

Els tous de la planta noble d'estos dos fronteres presenten un pitral balustrat, mentres que en les fronteres laterals únicament està el central.

En la década dels huitanta l'edifici és destinat a Guarderia Infantil i Secció de Policia Municipal. Se conserva la claraboya central de ferro i vidre en diversos colors en algunes pintures decoratives, l'escala està realisada en marbre i fusta.

Actualment està declarat com a Be d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana.

Vore també[editar | editar còdic]


Parcs i Jardins de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Alamedetes de Serrans · Albereda · Bioparc · El Parterre · Jardins de la Glorieta · Jardins de Monforte · Jardí Botànic de Valéncia · Jardí d'Albalat dels Tarongers · Jardí d'Ayora · Jardí de l'avinguda de Blasco Ibáñez · Jardí de la Ciutat de les Arts i les Ciències · Jardí de les Hespèrides · Jardí de Polifilo · Jardí de Veges-tu · Jardí del Camí de Moncada · Jardí del Palau de Forcalló · Jardí del Parc de Benicalap · Parc Municipal de Beniferri · Jardí del Parc de Capçalera · Jardí del Parc de l'Oest · Jardí del Parc Gulliver · Parc Central · Jardí del Parc de l'Hospital · Jardí del Túria · L'Umbracul · Parc de Marchalenes · Parc Municipal d'Orriols · Parc de la Rambleta · Parc Municipal de Tendetes · Vivers