Sogorp

Ajuntament de Sogorp

Sogorp (en castellà Segorbe), és un municipi de la Comunitat Valenciana, capital de la comarca de l'Alt Palància, situada en el sur de la província de Castelló.

Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 9.139 habitants.

Geografia

El terme municipal, de 106,10 km², es troba travessat pel riu Palància de noroest a surest sent ocupat per la serra d’Espadà en la zona nort i per la serra Calderona en la zona sur. Se situa en el camí natural que unix Aragó en la Comunitat Valenciana.

El núcleu urbà es troba situat a 358 metros d’altura, sobre dos llomes situades a la vora del riu.

Pedanies

Peñalba (també denominada Cárrica) i Villatorcas.

Localitats limítrofs

Altura, Castellnou, Geldo, Xérica, Navaixes, Soneja, Sot de Ferrer i el Vall d’Almonesir en la província de Castelló i Alfara d'Algímia, Algar de Palància, Algímia d'Alfara, Gàtova, Serra i Torres Torres en la província de Valéncia.

Accessos

La manera més senzilla d’arribar és a través de l’autopista A-23 de Sagunt a Somport. El poble es troba a 56 km de Valéncia, 65 km de Castelló de la Plana, 31 km de Sagunt i 87 km de Terol. També és possible accedir en tren ya que hi ha una estació i un abaixador (Sogorp-Ciutat i Sogorp-Arraval respectivament) integrats en la llínea C-5 del núcleu de rodalia de Valéncia (Valéncia-Caudiel) que la conecten en Valéncia i Castelló de la Plana. Ademés també realisen una parada els trens regionals de la llínea Valéncia-Saragossa.

Història

La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobades en el tossal de Sopeña situen un assentament humà entorn de l'any 1550 a. C. Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, una lloma des de la que es domina el camí natural entre la costa mediterrànea i Aragó.

A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat ibera de Segóbriga nomenada per diversos autors clàssics com Estrabó, Plini o Ptolemeu.

Despuix de ser part de la Hispània romana, i visigoda el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació musulmana. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de Zayd Abu Saïd, últim governador almohade de Valéncia, desposseït del càrrec per Zayyan qui es convertí en l'últim rei musulmà de la Taifa de Valéncia, en 1229. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés Jaume I el Conquistador en 1225. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any 1238.

Immediatament va ser nomenada seu episcopal al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de Albarrasí. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any 1259.

Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei Martí I d’Aragó durant el sigle XIV a causa del matrimoni d’este en la sogorbina Maria de Lluna.

En l'any 1435 va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric despuix de la creació del Senyoriu de Sogorp per part de Alfons V d'Aragó El Magnànim per a compensar l'infant de les pèrdues que havia patit en el Regne de Castella. En l'any 1459, Joan II d’Aragó li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer duc de Sogorp l’infant Enric d’Aragó també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el sigle XVII este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de Medinaceli.

En el sigle XVIII durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al sigle XIX en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en Castelló de la Plana. Durant la Guerra de l'Independència Espanyola fon ocupada pel mariscal Louis Gabriel Suchet. Ademés les guerres carlistes com la Guerra Civil espanyola causaren greus danys en el seu patrimoni cultural.

Des del sigle XIX s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del sigle XX en que va ser perdent importància relativa a causa de l'auge de Castelló de la Plana i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província.

No obstant això l'inici del sigle XXI ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la Comunitat Valenciana.

Economia

Tradicionalment el sector primari ha mantengut una gran importància en l'economia sogorbina. Ha tengut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) pero si en alguna cosa ha destacat ha segut en l'agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters com ara tarongers, nyisprers, caquis, cirerers i albercoquers. Ademés, les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'olivera, armelers i garroferes. La mineria ha tengut una importància menor pero s'ha de destacar l'extracció d'argiles i algeps.

Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, lo que ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s'ha vist incrementada per l'auge del turisme rural.

Tots els dijous de l'any, excepte en dies festius, se celebra un mercat, que ocupa una gran part de la zona cèntrica de la localitat. Supon un acontenyiment a tindre en conte i sol ser motiu de reunió de gents que acodixen des de tota la comarca per a realisar compres.

Demografia

Sogorp conta en una població de 9.139 habitants segons (INE 2021) repartits entre el núcleu principal i les pedanies de Peñalba i Villatorcas. Recentment ha patit un notable increment en el seu padró degut a l'arribada d'immigrants superant els 8.000 habitants per primera vegada des de finals del sigle XIX.

Evolució demogràfica de Sogorp
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007	2019
Població	7.951	7.440	7.045	7.190	6.555	6.603	6.502	7.317	7.538	7.342	7.535	7.435	7.839	8.730	8.889	8.979

Font: per a les senyes de 1857 a 2006, població de fet segons l'Institut Nacional d’Estadística [1]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de l'any 1857 era un municipi independent.

Monuments

Monuments religiosos

Catedral de Sogorp

• Catedral Basílica Es va iniciar la seua construcció en el sigle XIII adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada en l'any 1791 d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.

• Museu catedralici Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del sigle XVIII. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de Valéncia. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de Vicent Macip entre els anys 1525 i 1531. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de Donatello

• Iglésia de Sant Martí
• Iglésia de Sant Joaquim i Santa Ana
• Iglésia de Sant Pere
• Iglésia de Santa Maria
• Seminari

Monuments civils

• Conjunt de muralla i aqüeducte. Encara es conserva part del llenç de la muralla migeval, anterior al sigle XIII, en el tram final del qual es troben alguns ulls de l'aqüeducte del sigle XIV que servia per a abastir d’aigua a la població.
• Arc de la Verònica. Esta porta d’accés s'obri en l'antiga muralla. Rep eixe nom perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la cabecica del nostre senyor. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà.

• Torre del bochí. Se diu aixina perque era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m. La part inferior és massiça fins a l'altura d’uns 8,30 m, i la part interna del cos superior té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l'interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al sigle XIV.

Torre de la presó

• Torre de la presó. Esta torre del sigle XIV situada junt en una de les antigues portes d'accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que varen ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.

• Ajuntament. Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del sigle XVI. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la Cartoixa de Vall de Crist de la veïna localitat de Altura.

El saló de sessions es troba adornat per un magnífic treginat del sigle XIV, d'estil mudéixar, en casunys octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre treginat es troba en un dels salons del Círcul Sogorbí, en la planta baixa; és de casunys quadrats de tipo italià i estreles en punta de diamant que, junt en l'anterior, es conten entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de llaceries mudéixars.

• Castell de l’Estrela. L'antic alcàsser migeval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del sigle XVIII. Les torres i murs que hui en dia es poden vore corresponen a la fortificació duta a terme entre 1875 i 1876, en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
• Font de Los Cincuenta Caños (en valencià, dels cinquanta canons). Situada a un quilómetro del núcleu urbà en un parage pròxim al riu destaca per tindre un canó en l'escut de cada província espanyola.

• Museu d’arqueologia i etnologia de Sogorp Es construí en l'any 1792, fonts municipals i per orde del rei Carles IV, segons resa en l'inscripció de la frontera.

Gastronomia

Sogorp es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l'aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’oli de la serra d'Espadà, obtengut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d'época migeval, caracterisant-se per posseir un sabor suau i afrutat, a més de contar en un molt baix grau d'acidea. Està en tràmits d’obtindre la denominació d'orige. Coneguts són també els productes del porc, destacant els embotits i el pernil. Els plats més típics ademés de la paella són l'arròs al forn, l'empedrat i sobretot l'olla sogorbina.

En quant als postres, ademés de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastiços de moniato o de cabell d'àngel, rosegons i les coques cristines

Festes

A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas.

Actes festius més nous com les falles de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En decembre i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la.

No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’agost comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la Cova Santa. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l'últim dissabte d'agost. Durant la segona semana destaca la entrada de bous i cavalls declarada festa d'Interés Turístic Internacional.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Manuel Sender Gil	CREMA
1983 - 1987	Miguel Ángel González Sanchís	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín	PSPV-PSOE / PR-CREMA
1991 - 1995	Olga Rar Plasència	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Rafael Calvo Calp	PP-CDS
1999 - 2003	Rafael Calvo Calp	PP
2003 - 2007	Rafael Calvo Calp	PP
2007 - 2011	Rafael Calvo Calp	PP
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Persones célebres naixcudes en esta localitat

• José Camarón Bonanat: pintor ilustrat del sigle XVIII
• Carlos Pau Español: botànic de finals del sigle XIX i principis del XX

• Francesch Vicent: autor del primer tractat d'escacs del món

• Julio Cervera Baviera: pioner de la radiotelefonia (actualment ha segut reconegut com l’inventor de la ràdio)

• Antonio Soriano Mor: fundador de la Llibreria Espanyola de Paris.

• Miguel Barrachina, polític.

• Vicente Peris, militar.

• Fernando del Rosario, Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la Creu Roja de la Comunitat Valenciana.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sogorp.
• Ajuntament de Sogorp