Alfara de la Baronia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Alfara d'Algímia»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Alfara de la Baronia
Localització d'Alfara d'Algimia respecte del País Valencià.png Escut d'Alfara de la Baronia.svg
Localització d'Alfara d'Algimia respecte del Camp de Morvedre.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: El Camp de Morvedre
Partit judicial: Sagunt
Ubicació: 38°45′53″N 0°21′17″O
Altitut: 70 msnm
Superfície: 11,7 km²
Població: 606 hab. (2022)
Densitat: 45,73 hab./km²
Gentilici: Alfarenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46594
Festes majors: Ultima semana d'agost
Alcalde: Carlos Herrera Martí (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web oficial d'Alfara de la Baronia


Alfara de la Baronia (conegut anteriorment com Alfara d'Algímia), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Morvedre.

Geografia[editar | editar còdic]

Alfara de la Baronia

Situat al noroest de la comarca de El Camp de Morvedre, en el vall del riu Palància. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal són el Picaio (388 m.), la Costera (261 m.) i la dita popularment Montanyeta de l'Ermita (229 m.), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 Ha.) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també tomello, romer i un poc d'espart.

S'accedix a este poble des de Valéncia a través de la A-23 prenent despuix la CV-327 despuix de travessar la localitat veïna d'Algímia d'Alfara.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal d'Alfara de la Baronia llimita en les següents poblacions: Algar, Sagunt i Algímia d'Alfara en la província de Valéncia i Sogorp en la província de Castelló.

Història[editar | editar còdic]

La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica.

En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al Ager Saguntinus.

La zona no va sofrir, en el sigle V, ni l'invasió dels vàndals ni el posterior control dels visigots, motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'Imperi Romà, (sigle III) moment en el que la població del Ager Saguntum se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Despuix de la dominació musulmana, en 1233, el rei Jaume I d'Aragó aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del Palància. Despuix de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'Algímia d'Alfara, passà a formar part de la Baronia de Torres Torres. En 1249, Jaume I feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en Torres Torres, de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any 1270 se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

En l'any 1609, Alfara quedà despoblada per l'expulsió dels moriscs. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de Torres Torres Miguel Vallterra.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Armando Fito Serra PSPV-PSOE
1983 - 1987 Armando Fito Serra PSPV-PSOE
1987 - 1991 Armando Fito Serra PSPV-PSOE
1991 - 1995 Armando Fito Serra PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Pérez Martínez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Miguel E. Coret Herrera

Josefa Serra Molina

PP
2003 - 2007 José E. Terrádez Navarro PPCV
2007 - 2011 José E. Terrádez Navarro PPCV
2011 - 2015 José E. Terrádez Navarro PPCV
2015 - 2019 Carlos Herrera Martí PSPV-PSOE
2019 - 2023 Carlos Herrera Martí PSPV-PSOE
2023 Carlos Herrera Martí PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Alfara de la Baronia conta en 606 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Durant el sigle XVIII aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a 1940, any en que tornà a créixer gràcies a l'increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la Font d'Arguines. En 1970 la població era de 850 habitants. Des d'eixa data, la població ha descendit considerablement.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2017 2022
548 534 522 509 499 502 488 487 498 515 535 606

Economia[editar | editar còdic]

Està basada tradicionalment en l'agricultura. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la taronja per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'indústria i als servicis. Actualment l'indústria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha segut tancada.

Monuments[editar | editar còdic]

Monuments religiosos[editar | editar còdic]

Ermita de la Mare de Déu dels Afligits
  • Ermita de la Verge dels Afligits. Edifici construït en el sigle XVII. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la Comunitat Valenciana.
Iglésia de sant Agustí
  • Iglésia de Sant Agustí. Iniciada la seua construcció a finals del sigle XVI. En 1799, se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a Cristóbal Bueso la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de Joaquim Oliet Cruella. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura són motius principals de les seues obres.

Monuments civils[editar | editar còdic]

Cisterna
  • La cisterna. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la Sequia Major de Sagunt. Se creu haver segut construïda a finals del sigle XVIII, durant l'etapa de Floridablanca, qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la seda per a arreplegar fondos per a la seua construcció.

Festes patronals[editar | editar còdic]

Alfara de la Baronia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última semana d'agost i la primera de setembre.

  • Festa de Sant Agustí, titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.
  • Verge dels Afligits té lloc la festa el 8 de setembre. La vesprà, la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers    Alfara de la Baronia    Algar    Algímia d'Alfara    Benavites    Benifairó de les Valls    Canet d'En Berenguer    Estivella    Faura    Gilet    Petrés    Quart de les Valls    Quartell    Segart    Sagunt    Torres Torres