Yedisán

Yedisán o Edisán (també és freqüent trobar la forma Jedisan) és una regió històrica que correspon als actuals territoris sudoccidentales d'Ucrània.

El Yedisán era principalment la regió costera al nort del mar Negra ubicada entre el riu Dniéster —a l'oest— i el riu Dniéper —a l'est—, llimitant a l'oest en la Besarabia i el Budjak, al nort en la Podolia i Zaporiyia i, a l'est, en la Táurida.

Noms

Abans de ser cridat Yedisán el territori en qüestió va ser conegut a fins del medievo en el nom de Dykra. Va rebre el nom Yedisán (llengua nogaya "sèt carrosses") per l'horda dels tàrtars nogayos que es varen instalar allí; per açò també se li va cridar Tartaria Nogái o Nogái Occidental distinguint-ho aixina de la Menuda Tartaria a on també residien nogayos.

El Yedisán en ocasions va ser cridat Tartaria de Ochákov o simplement Ochákov pels russos ya que la seua principal població fortificada era Ochákov.

En ucranià se li crida: Єдисан; (Yedisán); en rus: Едисан; (Edisán, Ëdisán, Iedisán); en tàrtar crimeano i en turc: Yedisán.

La denominació "Yedisán" sorgix a partir de la presència dels nogayos, encara que anacrónicamente alguns mapes històrics encara apliquen tal nom a moments anteriors.

Història migeval i moderna

Durant el medievo la regió que es cridaria Yedisán. Com tota la planura Sarmática, va anar un corredor pel que es varen desplaçar —establint-se parcialment— molt diversos pobles, i ya a fins de l'Edat Antiga era un centre dels visigodos, despuix d'haver suplantat als sármatas; a la seua volta, els visigodos varen ser suplantats pels hunos, alanos, ávaros, jázaros etc. En el VIII, procedents del nort i baixant pels rius Dniéster i Dniéper, alvançaven els varengos per a dirigir els seus correries fins a Constantinopla. En l'Edat Mija es varen establir en la regió els eslaus cridats uliches i tribus túrquicas, especialment, els pechenegos, després els cumanos (“polovtsianos”).

L'invasió mongola de el XIII va transformar el territori en una espècie de província del gran janato de l'Horda d'Or.

Despuix de la declinació mongola, en el XV la zona va passar al control del Gran Ducado de Lituània i, per l'aliança de la casa Jagellón, a cert grau de vassallage respecte a Polònia; durant eixe periodo el Yedisán era cridat Dykra. No obstant els nómades tàrtars del grup dels nogayos, despuix d'haver segut forçats a abandonar Àsia Central i despuix d'haver-se establit en la conca del Kubán es varen establir en el territori en qüestió i ho varen cridar “Yedisán”.

Per una atra part els turcs otomàs, despuix d'haver conseguit el vassallage del kanato de Crimea en 1475, varen ocupar el Yedisán durant el sultanato de Solimán el Magnífic cap a 1565, consolidant-se l'ocupació turca en ser conquistada la Podolia en 1672; d'esta manera el Yedisán va passar a ser part del Imperi otomà dins del eyalato de Özi (després: Silistra), les fortalees de Jadsibey (després cridada Odesa) i Özi varen ser aixina els majors centres militars de l'ocupació otomana en la regió al noroest de la mar Negra. En temps de l'ocupació turca es va reforçar la denominació “Yedisán”.

Entre tant, el territori era teatre d'un feroç conflicte entre els tàrtars —aliats als turcs— i els cosacos de Zaporozhia, favorits pel Imperi rus.

Història tardomoderna i contemporànea

Regió de estepas del Yedisán.

l'Imperi rus va iniciar concretament la seua expansió en el Yedisán durant el govern de Catalina la Gran, despuix de la guerra rus-turca de 1768-1774, Rússia va obtindre el Yedisán Oriental i el Bug Meridional. Tot el Yedisán va passar a la sobirania russa despuix de la guerra rus-turca de 1787-1792. Pel Tractat de Jassy que posava fi a dita guerra la frontera de l'Imperi rus s'estenia ya al riu Dniéster, podent fundar els russos la ciutat d'Odesa en 1794. El territori va passar a ser part meridional de la "Nova Rússia" repoblada per colon russos i ucranians, junt a una significativa població d'orige en Europa Occidental. En eixa época el Yedisán va passar a formar part de la Governació de Jersón, quedant des de llavors casi obsoleta la denominació «Yedisán».

En 1918, a fins de la Primera Guerra Mundial, despuix de la caiguda de la República Soviètica de Odesa i la República Soviètica de Táurida el territori va passar en poder del Imperi alemà, després va passar efímeramente al control d'una Primera República d'Ucrània, transformant-se en un dels camps de batalles entre els eixèrcits «rojos» (comunistes) i «blancs» (anticomunista) en 1920 la victòria era dels primers per lo que el Yedisán va passar a ser part de l'URSS.

Durant el periodo soviètic (1920-1989) el Yedisán va ser integrat en la cridada República Socialista Soviètica d'Ucrània (per la seua banda inclosa dins de l'URSS); un hiat a tal situació va ocórrer durant la Segona Guerra Mundial, entre inicis de 1942 i casi mediats de 1944 el territori va ser ocupat per les tropes del cridat Tercer Reich, passant a l'estat llavors satèlit de Romania d'un modo formal la zona occidental del Yedisán que va ser, sempre formalment, anexada a la província rumana de Transnistria. En 1945 la regió va tornar al ple control de la URSS.

Despuix de la dissolució de la URSS, va passar el Yedisán a ser una de les parts més valioses de l'actual República d'Ucrània, com a part dels óblast (províncies) d'Odesa i Nicolaiev.