Anar al contingut

Via Agripa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Via Agripa
Mapa de les antigues calçades romanes.
Calçada romana (Via Agrippa) entre Ste Sévère i Cherves-Richemont

La Via Agrippa es referix a la ret de calçades romanes en la Galia, manada a realisar per Agripa, a qui Octavio havia confiat l'organisació de les Galias.

El proyecte de Agripa

Esta ret radial part de la nova zona estratègica d'implantació romana, Lugdunum. El geógrafo antic Estrabón nos indica les noves directrius:

Agripa va elegir (Lugdunum) com a punt de partida de les quatre calçades que recorren les Galias. La primera és la dels Santones en Aquitània, la segona la del Rin, la tercera la de l'Oceà i la quarta la de Narbona aplegant a la costa de Massalia.[1]

En atres paraules:[2]

Si tots els experts estan d'acort en ubicar la construcció d'estes vies en el regnat de Agripa i Octavio Augusto, la datació que oferixen varia d'una obra a una atra:

  • En -39 (39 av. J.-C.) -38 (38 av. J.-C.) Hacquard;[3]
  • Segons Pierre Gros, a partir del -22 (22 av. J.-C.) -21 (21 av. J.-C.);[2]
  • Segons Paul Petit, entre -16 (16 av. J.-C.) i -13 (13 av. J.-C.).[4]

L'eix Sur

Des del periodo protohistòric, existia una via equidistant del Ródano i de la desembocadura dels seus afluents, preferint la planura a voltes inundada als primers escarpes dels tossals.

Baix la direcció d'Augusto, Agripa va construir una carretera prop del Ródano, pero situada en la mida de lo possible al peu dels tossals. Este eix passa a través de diferents punts de gran importància:

Este eix va ser complementat pel Itinerari de Antonino en la vora dreta del Ródano, o Camí de Helviens.

Referències

  1. ↑ Estrabón, Geografia, Llibre IV, VI, 11.
  2. ↑ 2,0 2,1 Pierre Gros, França Gal-Romana, 1991, Nathan, ISBN 2-09-284376-1, p. 54.
  3. ↑ George Hacquard, Jean Dautry, O Maisani, Guia de la Romana antiga, Hachette, 1952, 50° edició en 2005 ISBN 2-01-000488-4, p. 162.
  4. ↑ Paul Petit , La pau romana, PUF, colecció Nova Clio - El història i els seus problemes, París, 1967, 2 ª edició 1967, 2ª edició, p. 288.

Vore també


Referències