Anar al contingut

Torino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Turin.


Torí (en italiano: Torino; en piamontés: Turin) és una ciutat, important centre cultural i de negocis del nort de Itàlia, capital de la regió de Piemont, localisada principalment en el marge esquerre del río Po i rodejada pels Alpes. Té una població de Plantilla:Población comune Italia.

En la seua arquitectura hi ha mostres del barroco, el rococó, el neoclasicismo i el art nouveau. Moltes de les places públiques de la ciutat, dels castells, jardins i palaus (com el Palazzo Madama), varen ser construïts per l'arquitecte sicilià Filippo Juvarra, qui va dissenyar estos edificis en l'estil barroc i clàssic del Palacio de Versalles.[1] Eixemples d'estos edificis d'inspiració francesa inclouen el Palacio Real de Turín, el Pabellón de caza de Stupinigi i la Basílica de Superga.

Torí és freqüentment cridada la Breçol de la llibertat italiana per ser el lloc de naiximent d'importants polítics que varen contribuir en l'unificació d'Itàlia, com Cavour.[2] La ciutat actualment alberga la Universidad de Turín, de sis sigles d'antiguetat, i el Politécnico de Turín. També es troben en la ciutat museus com la Galleria Sabauda, el Museo Egipcio de Turín[3] (el més antic en el món i considerat el segon més important en el món despuix d'El Caire per valor de les troballes) i la Mole Antonelliana. En 2008 va ser la dècima ciutat més visitada d'Itàlia.[4] La transformació de la ciutat cap a un model més sostenible i digital va ser reconeguda internacionalment quan la Comisión Europea va designar a Torí com a Capital Europea del Turisme Inteligent 2025, valorant les seues iniciatives en accessibilitat i protecció del patrimoni creatiu.[5]

La ciutat va ser un important centre polític europeu, sent la primera capital d'Itàlia en 1861 i la ciutat de residència de la Casa de Saboya, la família real d'Itàlia.[6] A pesar de que molta de la seua influència política s'havia perdut quan va començar la Segunda Guerra Mundial i que va ser un centre de moviments antifascistas durant el Ventennio incloent a la resistencia italiana, es va convertir en un dels principals centres industrials i comercials d'Europa, i actualment és una de les ciutats més industrialisades d'Itàlia, formant junt en Milán i Génova el "triàngul industrial" del país. Torí és la tercera ciutat més rica d'Itàlia, despuix de Roma i Milà.[7] En un producto interno bruto de 58 000 millons de dólars, Torí és la ciutat número 78 en la llista de les més riques del món pel seu poder adquisitiu.[8][9][10] Torí és també la sèu de gran part de la potent indústria automovilística italiana.[11][12]

Torí és mundialment famosa per íconos com la gianduia, el Santo Sudario, la marca d'automòvils FIAT i el club de fútbol Juventus, qui competix en el seu rival Torino en el Derby della Mole, el clásico de la localitat.[13] Ademés, ha segut sèu de la fabricació de varis mòduls de la Estación Espacial Internacional com el Harmony i el Columbus.

Va ser la capital del Ducado de Saboya des de 1563, despuix del Reino de Sardenya i finalment la primera capital d'Itàlia.[14] Des d'octubre de 2021, l'alcalde és Stefano Lo Russo, del Partido Democrático.

Geografia

Torí s'ubica en la planicie delimitada aproximadament pels rius Estura de Lanzo, Sangone i Po (que travessa l'est de la ciutat cap al nort). El Dora Riparia passa pel nort de la ciutat. El riu Po dividix la part de la ciutat ubicada en el tossal en l'est i la Torí de la planicie en l'oest que té una altitut entre els 280 i els 220 m sobre el nivell de la mar i que està inclinada cap a l'est.

El clima és semicontinental. D'estius i primaveres suaus i d'autumnes i hiverns frets, la temperatura mija en giner és 3,3 °C i en juliol és 23,2 °C. Característic de Torí és el vent cridat föhn.


Història

Antigüedad

Torí, antic centre celta, va ser colónia romana en el nom d'Augusta Taurinorum, saquejada vàries voltes pels bárbaros. Més vesprada va ser domini bizantino, longobardo i franco.

Abans, l'àrea de Torí va ser habitada pel poble dels taurinos. La ciutat es va desenrollar en el I sobre el campament romà de Castra Taurinorum, i poc despuix va ser dedicada a Augusto (Augusta Taurinorum). La ciutat actual conserva encara en el seu centre l'estructura del campament romà en moltes vies perpendiculars que interseccionan tres o quatre eixos horisontals principals.

En l'any 69, la ciutat va ser destruïda en part per un incendi durant el choc entre els eixèrcits de Otón i de Vitelio.

Edad Media y Renacimiento

En el VI Torí es va convertir en un ducado lombardo. En el 773 va ser conquistada per les tropes de Carlemany i es va convertir en un comtat francés. En els sigles XII i XIII va ser una ciutat lliure. En el 1280 va passar a la casa Saboya.

En el XV Torí va aplegar a ser capital del Piemont. Ocupada pels francesos en 1536-1562, va tornar als Ducs de Saboya en Manuel Filiberto, el Duc Cap de Ferro, qui va transferir allí la capital del Ducado des de Chambery, en el pretext d'acurtar el recorregut de la moradura Carlos Borromeo que volia orar front al Manto Sagrado. En el XVI, durant els ducados de Manuel Filiberto i de Carlos Manuel I, mecenes de poetes i pintors, va tindre lloc un florecimiento de les arts i de l'economia turinesa.

Entre els sigles XVI i XVII una multitut d'arquitectes i urbanistes varen donar a la ciutat l'aspecte peculiar que la caracterisa encara. No obstant es va respectar l'antiga disposició dels carrers en forma de tauler d'escacs de l'Augusta Taurinorum romana.

XVIII

Vista de la ciudad en un grabado del XVIII

A l'inici del XVIII, durant la guerra de sucesión española, Torí va ser objecte d'un sege per part de l'eixèrcit francés. El prócer d'aquells llarcs dies de reclusió en l'interior de la ciutat va ser Pedro Micca. El sege va acabar en la victòria de Eugenio de Saboya sobre els francesos (vore Sege de Torí (1706). En 1798 Carlos Manuel IV de Saboya va ser obligat pels francesos a abdicar i deixar la ciutat, a on els Saboya retornarien en Víctor Manuel I, el 20 de maig de 1814 despuix de la caiguda del Reino de Itàlia napoleònic.

XIX

Palacio Madama cap a 1845

En el XIX Torí es va convertir en centre propulsor de l'Unitat de Itàlia i més vesprada en capital del nou regne en Víctor Manuel II. En la década de 1850, les reformes polítiques i socials i l'obra de renovació de Cavour, junt als moviments democràtics, varen assentar les bases per a la creació d'un moviment de regeneració i del procés d'unificació nacional.

Despuix del Risorgimento Torí va ser capital del Reino de Itàlia del 1861 al 1865, títul que va passar per un breu periodo a Florencia i despuix a Roma. Junt al nacionalisme italià-risorgimento- Torí va ser un foc de gran activitat política i pot considerar-se també el breçol del liberalismo i del socialismo italians del XIX.

Siglos XX y XXI

En l'inici del XX per a Torí es va obrir una fase d'intens desenroll cultural i econòmic. Despuix de la Primera Guerra Mundial, la ciutat es va convertir en un centre neuràlgic de les primeres lluites socials i d'oposició al fascismo. En 1943 va estar en el centre d'una gran folga obrera que es va estendre a atres ciutats i va contribuir a accelerar la caiguda del règim. Despuix de la Segunda Guerra Mundial Torí va conéixer un intens desenroll industrial, compartint en Milán el récort de «el «milacre econòmic».

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011
Població 173,305 210,873 250,655 329,691 415,667 499,823 590,753 629,115 719,300 1025,822 1167,968 1117,154 962,507 865,263 873,728
Fuente ISTAT — elaboración gráfica por Wikipedia
Viandantes en la Via Giuseppe Garibaldi

Des del cens de 1971, quan la ciutat va alcançar el seu màxim, la població del Municipi de Torí ha anat disminuint, seguint una tendència semblant a la d'atres metròpolis italianes. Eixe fet no depén solament de la tornada de molts emigrants del sur cap a les seues regions d'orige (compensat en part pel fluix migratori en sentit invers, incloent també la migració provinent d'atres països, en particular dels cridats «extracomunitaris»), sino que depén fonamentalment de la mudança de la població des de Torí cap a la seua àrea metropolitana, que alcança els 2,2 millons d'habitants (2001), determinant aixina l'expansió dels municipis del primer i segon cinturó. Estos, en efecte, es troben actualment units en una única aglomeració humana.

L'àrea metropolitana de Torí té una població d'al voltant de 911 823 habitants.[15]

Considerant les senyes Istat de 2006, la població de la ciutat és de 900 569 habitants,[16] evidenciant un lleu aument en relació en les senyes de 2001. El saldo positiu es deu, de forma rellevant, a la migració des d'atres parts d'Itàlia, des dels països del Este Europeo, des del Magreb i des dels països del África subsahariana. Els ciutadans de països extracomunitaris (incloent els provinents de Rumanía i Bulgaria) constituïxen el 9% de la població. Els principals grups són: rumans (23 114), marroquins (14 134), peruans (5502), albanés (4297) i chinencs (3533).[17] Es nota un envelliment de la població: els jóvens en menys de 18 anys representen el 14,5% dels habitants de Torí, i els que tenen més de 60 anys representen el 30,12%.

Segons el censo de 2008, els estrangers residents en Torí suponen el 13 % de la població.[18][19]

Actualisant a l'any 2024, el 16,1 % dels residents eren estrangers (139.344 persones), i si els italians i les italianes disminuïen en 1565 unitats, els estrangers i les estrangeres aumentaven en 3591 unitats, la presència més elevada de l'última década. Rumanía seguia sent el país en major número d'immigrants, seguit de Marruecos, Perú, China, Egipto, Nigeria, Albania, Irán, Filipinas i Bangladés.[20][21]

Museos y monumentos

Plaza San Carlo.
Castillo del Valentino, antiga residència sabauda i actual sèu de la facultat d'Arquitectura del Politécnico de Turín

Entre els monuments de la ciutat es destaquen la Mole Antonelliana i la Catedral de San Juan Bautista del XV, que estaja la Sábana Santa. La ciutat de Torí i les seues afores són embellides per les Residencias Sabaudas, Patrimonio Mundial de la Humanitat de la Unesco. El Museo Egipcio de Turín estaja una de les coleccions egipcíaques més importants del món.

Deportes

Equip Deport Competició Estadi Creació
Juventus de Turín Fútbol Serie A Juventus Stadium 1897
Torino Football Club Fútbol Serie A Stadio Grande Torino 1906

En febrer de 2006 va tindre lloc en Torí la 20.ª edició dels Juegos Olímpicos de Invierno. Estos juegos han segut una gran ocasió per al desenroll urbanístic de tota la província i han donat enorme visibilitat internacional tant a la ciutat com a les valls en a on han tingut lloc les proves més importants. Les competicions, en efecte, s'han realisat en part en Torí i en part en algunes municipalitat de les valls i montanyes circumdants entre el 10 i el 26 de febrer de 2006. La Villa olímpica, ubicada en l'àrea antiga de Torí, ha hostajat a més de 2600 persones entre atletes, tècnics i delegacions oficials. Les entregues de premis han tingut lloc en la Piazza Castello, que per a l'ocasió va ser rebatejada com La plaça de les medalles».

Economia

FIAT 500 model 1957 i 2007

Entre les empreses transnacionals en sèu en Torí es troben FIAT, Lavazza i Martini & Rossi. Torí és coneguda per la producció metalmecánica deguda a la FIAT (fundada en 1899) i per la producció d'una chocolatina de cacao i avellana denominada gianduiotto. Ademés de FIAT, ha vist nàixer la companyia telefònica SIP, despuix convertida en Telecom Itàlia, Seat Pagine Gialle, EIAR que despuix es convertiria en la RAI, Lavazza, Martini, Lancia i bancs com el Intesa Sanpaolo. Va ser la primera pàtria del cine italià i des de fa algun temps és apreciada com a localisació per a la producció de películes.

En les últimes décades, el sector servicis i el turisme han guanyat pes específic en l'economia local, impulsant una reconversió de l'antiga ciutat industrial cap a un destí cultural. Este procés de modernisació, centrat en la digitalisació del patrimoni i la sostenibilitat, va culminar en la designació de la ciutat com a Capital Europea del Turisme Inteligent per a l'any 2025 per part de la Comissió Europea.[22]

Educación

Universitat Fundació Acrònim Tipo
Universidad de Turín 1404 UNITO Universitat pública
Politécnico de Turín 1859 POLITO Universitat pública

Transportes

Aeroport Còdic IATA Còdic OACI
Aeropuerto de Turín-Caselle TRN LIMF

Conexiones viales

Torí és un important nodo en el que convergixen cinc conexions vials principals:

Conexiones ferroviarias

Viajeros en la estación de Porta Nuova

Torí és un important nodo ferroviari en les següents estaciones principals:

  • Porta Nuova (estació principal, la més important estació local i la tercera nacional per número de passagers)
  • Porta Susa i Lingotto (importants estacions per a viagers de pas)
  • Orbassano (Estació principal de mercaderies)

Les llínees principals que ixen de Torí, van cap a Génova (via Asti i Alessandria), cap a Milà (via Novara i Vercelli) i cap a França (via Modane i el Túnel del Fréjus). Hi ha llínees menors cap a Aosta, Cuneo, Savona, Pinerolo, Chieri, Lanzo Torinese i Rivarolo Canavese.

Atres estacions són Torí-Dora i Torí-Stura.

Transportes urbanos

Artícul principal → Metro de Turín.
Estación XVIII Diciembre del metro de Turín
Tranvía en la Piazza Vittorio Veneto

Les llínees de transports urbanes estan constituïdes per tramvies i autobusos. El 4 de febrer de 2006 es va inaugurar la llínea 1 del metro de la ciudad, que està basada en el sistema VAL. D'esta manera, Torí es convertix en la primera ciutat d'Itàlia en implantar este sistema innovador, ya en us en algunes ciutats franceses (Lille, Toulouse i Rennes). Es tracta d'un ferrocarril metropolità constituït per vehículs llaugers totalment automatizado que no requerixen conductor.

Estadísticas de transporte público

D'acort en el reporte realisat per Moovit en juliol de 2017, el promig de temps que les persones passen en transport públic en Torí, per eixemple des d'i cap al treball, en un dia de la semana és de 65 min, mentres que el 14 % de les persones passen més de 2 hores tots els dies. El promig de temps que les persones esperen en una parada o estació és de 14 min, mentres que el 19 % de les persones esperen més de 20 minuts cada dia. La distancia promig que la gent sol recórrer en un sol viage és de 5.9 km, mentres que el 9 % viaja per més de 12 km en una sola direcció.[23]

Turineses ilustres

Artícul principal → Categoría:Personas de Turín.


Ciutats agermanades

Artícul principal → Hermanamiento de ciudades.

Torí està hermanada en les següents ciutats:


Referències

  1. ↑ «Slow Travel Italy – Turin: Simple Elegance by Anne Robichaud». Slowtrav.com. Archivat des de l'original, el 28 de enero de 2010. Consultat el 26 de diciembre de 2009.
  2. ↑ «Cavour, Count Camillo Benso di (1810–1861)». Ohio.edu (22 de abril de 1998). Consultat el 26 de diciembre de 2009.
  3. ↑ «ITALIA – Egyptian Museum of Turin». Italiantourism.com. Archivat des de l'original, el 3 de enero de 2010. Consultat el 26 de diciembre de 2009.
  4. ↑ «Euromonitor Internationals Top City Destinations Ranking Euromonitor archive». Euromonitor.com (12 de diciembre de 2008). Archivat des de l'original, el 11 de enero de 2010. Consultat el 3 de febrero de 2010.
  5. ↑ «Turín y Benidorm: celebrando la excelencia del turismo verde e inteligente – Thinktur» (en es). Consultat el 2025-12-26.
  6. ↑ [enllaç trencat]
  7. ↑ CENSIS
  8. ↑ «City Mayors reviews the richest cities in the world in 2005». Citymayors.com (11 de marzo de 2007). Consultat el 26 de diciembre de 2009.
  9. ↑ «Global City GDP Rankings 2005 and by 2020». SkyscraperCity. Consultat el 26 de diciembre de 2009.
  10. ↑ «GaWC – The World According to GaWC 2008». Lboro.ac.uk (3 de junio de 2009). Archivat des de l'original, el 11 de agosto de 2016. Consultat el 26 de diciembre de 2009.
  11. ↑ Zamagni, Vera. The Economic History of Italy 1860 ... – Google Books, Books.google.co.uk. ISBN 9780198292890. Consultat el 26 de diciembre de 2009.
  12. ↑ Encyclopædia Britannica. «Turin (Italy) – Britannica Online Encyclopedia». Britannica.com. Consultat el 26 de diciembre de 2009.
  13. ↑ Bonetto, Cristian; Garwood, Duncan; Hardy, Paula et al. (2016). «Turin», Grand Tour of Italy. Road Trips (en inglés), Lonely Planet Publishing Co.. ISBN 978-1-76034-157-2. «Hay un aroma a París en los elegantes bulevares arbolados de Turín y sus majestuosos cafés art nouveau recuerdan a Viena, pero no se equivoquen: esta elegante ciudad, rodeada por los Alpes, es totalmente dueña de sí misma. Los innovadores turineses dieron al mundo su primer chocolate duro vendible, perpetuaron uno de sus mayores misterios (la Sábana Santa), popularizaron un coche superventas (la Fiat) e inspiraron las rayas blancas y negras de uno de los equipos de fútbol más emblemáticos del planeta (la Juventus).» [There's a whiff of Paris in Turin's elegant tree-lined boulevards and echoes of Vienna in its stately art nouveau cafes, but make no mistake – this elegant, Alp-fringed city is utterly self-possessed. The innovative Torinese gave the world its first saleable hard chocolate, perpetuated one of its greatest mysteries (the Holy Shroud), popularised a best-selling car (the Fiat) and inspired the black-and-white stripes of one of the planet's most iconic football teams (Juventus).]
  14. ↑ «The city's history». Turismo e promozione. Città di Torino. Archivat des de l'original, el 18 de agosto de 2007. Consultat el 31 de agosto de 2007.
  15. ↑ OECD. «Competitive Cities in the Global Economy». Archivat des de l'original, el 1 de octubre de 2008. Consultat el 30 de abril de 2009.
  16. ↑ Balanç demogràfic ISTAT del 2006
  17. ↑ Estadístiques demogràfiques ISTAT del 2005
  18. ↑ «Statistiche demografiche ISTAT» (en italiano). Demo.istat.it.
  19. ↑ Marta Pinto. «Turin Background Report» (en inglés). Concordia Discors. Archivat des de l'original, el 15 de agosto de 2014. Consultat el 16 de septiembre de 2014.
  20. ↑ «(IT) Stranieri in aumento, sono il 16% a Torino: “Adesso la vera sfida è la stabilizzazione”».
  21. ↑ «(IT) A Torino crescono gli stranieri, sono il 16% dei residenti totali».
  22. ↑ «Benidorm y Turín: Líderes de la revolución del turismo inteligente en Europa en 2025 - Gaceta del Turismo» (en es) (2025-01-20). Consultat el 2025-12-26.
  23. ↑ «Senyes y estadísticas de uso del transporte público en Torino». Índice de Transporte Público de Moovit. Consultat el 23 de agosto de 2017. El material va ser copiat d'esta font que esta disponible baix una Licencia Internacional Creative Commons Attribution 4.0 .

Enllaços externs


Predecessor:
-
Universiadas
1959 		Successor:
Erro al crear miniatura: Porto Alegre
Predecessor:
Erro al crear miniatura: Tokio
Universiadas
1970 		Successor:
[[Image:Plantilla:Bandera/URSS|border|20px|URSS]] Moscú
Predecessor:
CAN Montreal
Capital Mundial del Libro
2006 		Successor:
Erro al crear miniatura: Bogotá
Predecessor:
USA Salt Lake City
Ciudad Olímpica
2006 		Successor:
CAN Vancouver
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Torino&oldid=1613590»