Vercelli

Vercelli és una ciutat de Italia en la regió del Piemont, capital de la Província de Vercelli. Té uns 46 000 habitants i està situada en la vora dreta del riu Sesia. Es troba en mig d'una gran llanura, entre Milán i Turín, i entre Suiza i el mar Ligur, rodejada de camps de arroz, cultiu del que és un dels majors productors europeus.

Toponimia

El topònim en italiano és Vercelli i en piamontés Vërsèj. Este nom derivaria del celta Wercel (Guàrdia dels celtes). El nom pot derivar de Vercellae, a on “Vore” significa superior i “-cellae” és el sufix que indica unes habitacions (Celae = cela). Esta explicació adquirix sentit considerant la veïna ciutat de Biella, cridada fins a época medieval Bugella, a on “Bu” significa menor i “-gella” és una corrupció del sufix “-cellae”.

Història

Va ser la capital dels Libicos (Oppidium Vercellae), una ètnia del grup ligur o ben celta, i va formar part de la Galia Cisalpina. En el 101 a. C. es va lliurar una batalla en les seues afores entre els romanos dirigits pel cónsul Cayo Mario contra els cimbrios, que varen ser derrotats en la batalla de Vercelae. En el 89 a. C. la ciutat va rebre el derecho romano. En temps de Estrabón era una vila fortificada, pero despuix es va convertir en municipi (42 a. C.) i va adquirir certa importancia

Tenia mines d'or en un lloc propenc (Ictimuli o Vicus Ictimulorum). La deidad més adorada era Apolo (Apollinae Vercellae) i tenia, a lo manco, un temple consagrat per al seu cult.

En el IV va ser sèu episcopal, el primer ocupant de la qual va ser San Eusebio, encara que va caure en decadència en el V.

Els lombardos la varen ocupar i es va convertir en ducado. Conquistat el regne lombardo pels francos, va passar a ser condado. En el 899 els húngaros la varen assolar, i despuix el poder sobre la ciutat va passar al bisbe. Més vesprada, sobre l'any 1000 es va convertir en comuna lliure, centre de disputes de güelfos y gibelinos.

El señorío va passar a la família Visconti de Milà en 1335 i va ser cedit per ells a la Casa de Saboya en 1427. Des de 1469 fins a la seua mort en 1472, va viure en la ciutat Amadeo IX de Saboya. En 1553 va ser asediada, presa i saquejada el 18 de novembre per França, i durant el lloc va morir Carlos III. Els saboyanos i els seus aliats espanyols que havien resistit en la ciudadela, varen expulsar ràpidament a l'eixèrcit francés. En 1560 va ser visitada per Manuel Filiberto de Saboya. Va ser presa per Espanya en 1617, 1638-1659 i en 1678. De nou per Francia entre juliol de 1704 i setembre de 1706 (quan es va dispondre la destrucció de les muralles i fortificacions), durant la guerra de sucesión española.^[1]

Va constituir de nou domini francés en 1798, quan va ser capital de la província de Sesia, pero despuix d'alguns canvis, en 1814 va ser tornada als saboyanos. El rei de Sardenya, de la casa de Saboya, va ser rey de Italia i unificó el país en 1861.

Demografia

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	25 103	27 101	29 244	30 470	31 926	32 159	38 581	38 956	42 159	50 907	56 494	52 488	49 458	45 132

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Monumentos

El monument més destacat de la ciutat és la basílica de San Andrés, iniciada en 1219, que és una mescla d'estils: lombardo, gótico i románico, en una abadía cisterciense, destacable per el seu claustro.

La catedral està dedicada a San Eusebio i data en part de 1572. Entre les moltes obres artístiques i lliteràries en les que conta, destaca el Codex Vercellensis (un antic manuscrito inglés del X, en notables poemes), i un llibre de lleis lombardas del VIII.

Atres edificis són la Torre dell’Angelo, situada prop de l'antiga plaça del mercat, i la Torre vaig donar Città en via Gioberti.

Destaca el seu sinagoga, que es troba en l'àrea del antiguo gueto. És un eixemple d'una gran sinagoga de la emancipación judía del XIX.

Els museos més notables són el Borgogna (pintures de Ticiano i de Jan Brueghel el Viejo, i d'una série de pintors piamonteses dels sigles XV i XVI que varen florir en la ciutat); i el Museu Camilo Leone, d'arqueologia, història i arts decoratives.

Deportes

La ciutat és sèu de l'equip de fútbol Pro Vercelli, que va ser un dels millors equips italians de principi del XX, guanyant sèt lligues nacionals, i contant en jugadors de primer nivell del fútbol italià, com Silvio Piola.