Chieri

Chieri (pronunciat en castellà Quieri) és un municipi de la Província de Turín, localisat al peu del tossal turinesa, a l'est de la capital i sobre la marge meridional dels tossals del río Po. La ciutat té una població de 34 312 habitants i conserva rics tesors medioevales. És célebre ademés per haver segut el lloc a on el jove Juan Bosco va realisar els seus estudis acadèmics i sacerdotales (en el seminari diocesà de Chieri, entre 1831 i 1841), aixina com d'atres personages ilustres. Ha realisat tres actes de germandat: en la ciutat francesa de Épinal en la Lorena francesa, en la ciutat africana de Nanoro en Burkina Faso i en la ciutat de Tolve en Basilicata.

Història

El lloc a on es troba la ciutat va estar habitat des d'époques prehistóricas segons ho testimonien les troballes arqueològiques que resalen a la Edad del Bronce i principis de la Edad del Hierro. Sobre les pendents del tossal de Sant Jorge va ser construït en época prerromana d'un poble de Liguria una ciutat fortificada.

Periodo Romano y orígenes celtas

A principis del II a. C. els romanos la varen integrar a les seues colónies. De dita integració céltica i romana naix el nom de doble orige semàntic: Kari, veu cèltica de la veu liguriana Carrea que significa "pedra" i per extensió "Ciutat fortificada", és dir Chiere (pronunciat en castellà com Quieri). La ciutat va ser anomenada Kaira fins al XIII i solament des del sigle següent es va aferrar a la forma masculina Kairo.

Entre tots els centres fortificados entre els Apeninos i el río Po, a lo manco a partir del I, Chieri va ser el centre administratiu millor dotat per la seua autonomia i independència en comparació a atres ciutats del lloc. Fòra de la Chieri romana, la muralla i l'aqüeducte que descendia del tossal del Pi turinés, no existixen més testimonis arquitectònics. En canvi són més numerosos els rastres arqueològics que daten des del XVII. En 1958 varen ser trobats els restants arqueològics d'una quinta romana i part de la muralla va ser descoberta en 1970.

La dominación lombarda

Duranta la dominació dels lombardos entre els sigles V i IX Chiera sembla perdre importància donada la seua escassa menció i es reduïx a un menut poble de campiña carent de qualsevol atra importància política i administrativa. Una antiga làpida va ser trobada en 1875 durant la restauració de l'domo de l'Iglésia i es referix a una chiqueta cristiana de nom Genesia morta a dos anys d'edat el 18 de juny de 488 i la troballa es va convertir en la làpida més antiga trobada en el Piemont.

Solament a partir del X és possible rastrejar l'història quierese en l'ajuda de documentació certera. El nom de Chieri apareix per primera volta en 955 en un contracte que es referix a la propietat d'una vinya per part de l'abad Belegrimo de la Nova i Landolfo interpost pel bisbe de Turín que es referix a Chiere com a part de la seua jurisdicció.

Un diplomar de l'emperador Otone III entre els anys 996 i 999 menciona també el lloc.

Landolfo, bisbe de Turín entre 1011 i 1038, va anar l'artífex d'una profunda transformació de lo que era un menut villorrio de campiña. La seua acció va ser decisiva per a l'història futura de Chieri en quant posa les condicions que l'enfortixen com la construcció d'una muralla i sobre el tossal de Sant Jorge una torre i un castell. Sobre la planura va ordenar la construcció de l'Iglésia de Santa María en substitució de les ruïnes paleocristianas d'una anterior.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	12 856	12 248	12 667	13 803	15 454	13 624	14 447	13 736	14 804	19 688	30 511	30 960	31 292	32 868

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Enllaços externs

• ScopriChieri - Portal de Chieri
• Archivat el 10 de febrer de 2008 archivat en Wayback Machine.
• Fundació quierés per al textil i el museu del textil.

Bibliografía

• Il Piemonte paese per paese - Ed. Bonechi - 1993