Épinal
Épinal és una ciutat i comuna francesa, situada en el departament de Vosges, en la regió del Gran Est. Els seus habitants es diuen, en francés, spinaliens. Ha donat nom a les célebres imàgens de Épinal.
Geografia
[editar | editar còdic]
Épinal es troba a la vora del Mosela, originàriament sobre una illa fluvial.
Forma el centre de la ret departamental de carreteres, si ben les seues conexions per autovia no són molt àmplies (principalment d'accés a Nancy). Dispon d'enllaços ferroviaris, des de 2007 conta en TGV, que permet aplegar des d'allí a París en menys de dos hores i mija. Conte ademés en aeroport (Épinal-Mirecourt, a 33 km), que realisa vols comercials i privats, pero que actualment no realisa vols regulars. L'aeroport internacional Metz-Nancy-Lorena es troba a una hora per autopista. El port fluvial es dedica principalment a la navegació de plaure.
Un dels monuments més destacats de la ciutat és la basílica medieval de Sant Maurici.
Economia
[editar | editar còdic]Segons el cense de 1999, la distribució de la població activa per sectors era:
Història
[editar | editar còdic]Va ser devastada pels vàndals en 406. Reconstruïda per Alberón en 431, va sofrir una nova destrucció en 636.
Thierry, bisbe de Metz, la va reconstruir a finals de el X entorn a un monasteri benedictino (970) i un castell (980). Els bisbes de Metz serien els senyors locals fins a fins de l'Edat Mija, quan va ser incorporada al Ducado de Lorena.
Va ser ocupada en repetides ocasions per França (1633-1649 i 1653-1661).
En setembre de 1670, el mariscal Crequi va conquistar la població, destruint part del castell.[1]
Despuix de la divisió departamental, l'1 de juny de 1790 va ser elegida capital, front a l'opció de Mirecourt.
En la Guerra Franco-Prusiana va opondre resistència a l'ocupant, lo que li va supondre el pagament de 100.000 francs-or com a represàlia, i la seua ocupació fins al 30 de juliol de 1873. Despuix de la guerra es beneficiaria de l'aportació dels industrials Alsàcianos emigrats de les terres ocupades, que varen iniciar l'indústria textil local.
La seua condició eventual de població fronteriça va supondre que a finals de el XIX es construïren quinze forts i que la guarnició ascendira a 15 000 militars, en una ciutat de sol 30 000 habitants.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Épinal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.