Parco del Valentino

Parco del Valentino

El Parco del Valentino (Parch dël Valentin, o simplement ël Valentin, en piamontés) és un famós parc públic de la ciutat de Torí, Itàlia, situat a lo llarc de les vores del Po. Llimita a l'est en la vora esquerra del riu Po, al nort en el Cors Vittorio Emanuele II, a on formalment terminen els murazzi, i a l'oest en el Cors Massimo D'Azeglio. Al sur s'estretix, seguint la Via Francesco Petrarca i la seua continuació, el Cors Sclopis, i continua a lo llarc del curs del riu Po i del Cors Unità d'Itàlia cap a Moncalieri. Té una extensió de 421 000 m² i, segons la classificació de 2014 de TripAdvisor, és el parc italià més valorat pels turistes.

Història

És el parc més conegut de la capital piamontesa, el segon més extens despuix del Parco della Pellerina i un dels símbols històrics de la ciutat.

L'orige del nom és incert, pero sembla que es remonta als primers assentaments romans; segons documents de el XIII, ací hi havia una antiquíssima capella dedicada a Sant Valentí (176-273), que conservava una part de les relíquies del sant patró dels enamorats dutes directament de Terni. No està clar si la capella posteriorment es va deteriorar o va ser destruïda, pero les relíquies varen ser traslladades a la veïna iglésia de Sant Vito, en el tossal, a l'atre costat del riu. La zona del Valentino va ser habitada primer pels nobles Birago, que varen construir ací una vila; posteriorment, Manuel Filiberto de Savoya va comprar tota la zona cap a mediats de el XVI.

Entre 1630 i 1660 es va construir el castell homònim, un imponent edifici obra de Carlo i Amedeo vaig donar Castellamonte, usat com a residència d'estiu dels Savoya. La zona va passar de simple parc fluvial del Po a tindre una estructura organisada en jardins refinats, pero no va ser fins al XIX quan es varen iniciar les verdaderes obres de modificació del pintoresc parc urbà, segons el proyecte romàntic del paisagiste francés Barrillet-Dechamps.

En ocasió de la Esposizione Generale Italiana de 1884, es va construir el característic Borgo Medievale en la part meridional del parc, segons el proyecte coordinat per Alfredo d'Andrade, apassionat de l'arquitectura migeval. El Borgo reproduïx estils arquitectònics inspirats en els castells piamonteses i valdostanos de l'Edat Mija, en una gran cantitat de rocche visitables.

Mentres que el Borgo Medievale és utilisat actualment per a exposicions i events artístic-culturals, en el parc s'han realisat en el pas dels anys numeroses exposicions de flors (com FLOR 61, realisada en ocasió del centenari de l'unificació italiana), de les quals permaneixen com a recort amplis parterres de flors, el «jardí rocós» i el «jardí de montanya», en chicotetes cascades, fonts i chicotets cursos d'aigua.

Ademés del Borgo Medievale, el Parco del Valentino de Torí alberga atres obres d'art:

• font de Ceppi (1898), més coneguda com dels Dodici Mesi («dotze mesos»), un imponent monument de Carlo Ceppi constituït per un gran estany d'estil rococó rodejat per dotze estàtues que representen els dotze mesos de l'any;

• monument al artillero (també conegut com a Arc del Valentino o Arc vaig donar Trionfo), arc de triumfo situat en l'entrada nort, en l'inici del Cors Vittorio Emanuele II/Posa't Umberto I, construït en 1930 segons el proyecte de Pietro Canonica i dedicat al Arma d'Artilleria;
• estàtua eqüestre, situada en la plaça d'entrada al recorregut floral, al costat de Torino Esposizioni, dedicada a Amadeo I (1845-1890), primer duc de Saboya-Aosta, monument obra de Davide Calandra (1902);
• estàtua de Massimo d'Azeglio, obra d'Alfonso Balzico de 1873, situada en el cantó del Cors Massimo d'Azeglio en el Cors Vittorio Emanuele II;
• bust dedicat al químic, descobridor de la nitroglicerina, Ascanio Sobrero (1812-1888), obra de Carlo Felice Biscarra i Giorgio Ceragioli;
• bust (1920) dedicat al polític Cessara Battisti (1875-1916), obra de Giuseppe Canavotto (1894-1940);
• bust dedicat al poeta Nino Costa (1886-1945), obra d'Andrea Campi.

En els últims anys el parc ha segut renovat profundament i és el destí, a la vespradeta, de molts apassionats del jogging i la bicicleta.

Prop de l'entrada del Borgo Medievale existix una columna que marca les riuades del riu Po i el nivell de les aigües alcançat en l'interior del parc: la major va ser la del 17 d'octubre de 1839 (88 cm des de la terra), seguida per la més recent del 16 d'octubre de 2000 (58 cm des de terra).

Vore també

• Cors Vittorio Emanuele II (Torí)

Bibliografia

• (anglés)Luisa Limido, «The Squares Created by Jean-Pierre Barillet-Deschamps in Turin. A Study Based on the Correspondance Between the French Landscape Architect and the Major of the City in the Years Between 1860 and 1864», Journal of Garden History, vol. 17, nº 2, avril-juin 1997, London - Washington DC, 1997.
• Politecnico vaig donar Torino-Scuola vaig donar Specializzazione in storia, analisi i valutazione dei beni architettonici i ambientali/Città vaig donar Torino, «Parco del Valentino», Celid, 1994.