Anar al contingut

Tancament de les centrals tèrmiques de carbó en Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El tancament de les centrals tèrmiques de carbó en Espanya és un procés desenrollat des d'inicis dels anys 2010 la finalitat dels quals és el tancament de totes les instalacions termoelèctriques alimentades en carbó en Espanya. L'1 de decembre de 2011, existien en el país 21 infraestructures d'este tipo,[1] 15 de les quals permaneixien l'1 de decembre de 2018, que la seua data llímit de funcionament va ser calculada per a 2020.[2][3] Despuix de la desconexió de sèt centrals el 30 de juny de 2020 i la solicitut de tancament d'atres quatre, únicament quedarien tres en funcionament.[4][5] Els motius aduïts són la pèrdua de competitivitat del carbó pel descens de preu del gas natural des de 2019 i l'aument del cost del dret d'emissions de CO2.[6]

El fenomen es va materialisar especialment durant 2018, quan el govern del PSOE va anunciar que tancaria totes les tèrmiques que no realisaren inversions per a rebaixar les seues emissions de CO2 a l'atmòsfera.[7] El motiu aduït per a la clausura de les plantes és que el carbó és el combustible fòssil més contaminant, i la perspectiva de substituir el seu us pel d'energies renovables en la finalitat de frenar l'efecte hivernàcul i el calfament global del planeta. En Espanya es troben dos de les 30 centrals tèrmiques més contaminants d'Europa, la central tèrmica de Ponts de García Rodríguez i la central tèrmica de Aboño, encara que solament la de Ponts de García Rodríguez se situa entre les 20 primeres, sent la vigèsima que més contamina.[8]

Segons alguns estudis, el tancament de les instalacions de carbó comportaria l'inversió de 3000 M€ en les centrals a gas natural de cicle combinat ya existents per a suplir el dèficit en la producció d'energia elèctrica.[9] Ademés, per la diferència de preu entre els combustibles, s'estima que podria encarir el preu de la mateixa fins a un 10 %.[9] L'enorme impacte econòmic i social de la mida va provocar tot tipo de reaccions adverses en els colectius afectats.[10][11][12][13]

El pico de producció d'electricitat en carbó en Espanya va ser en l'any 2002 en casi 75 TWh. Des de l'any 2000 al 2007 hi havia una producció mija de 70 TWh, en el periodo 2008-2018 pas a 41 TWh de mija, pero en 2019 es varen produir poc més de 12 TWh mentres la potència instalada no havia variat pràcticament en tots estos anys. En 2020 la producció va passar a sol 5 TWh, disminuint la potència instalada a un 60 % de l'any anterior, quan es varen tancar 8 centrals de carbó.

Instalacions actives

[editar | editar còdic]

L'1 de giner de 2024, existixen en Espanya quatre centrals tèrmiques actives de carbó, que són les següents, incloent les seues característiques, distribuïdes per número de plantes en cada comunitat autònoma:[14]

Archiu:Flag of Asturias.svg Astúries (2)

[editar | editar còdic]
Centrals tèrmiques de carbó en Astúries
Image Nom Municipi Província Tipo Grups carbó Potència Propietari Data de tancament
Archiu:Central térmica de Aboño.jpg Central tèrmica de Aboño Carreño Astúries convencional 2 916 MW EDP HC Energia[15] 2022 (previsió)
Usarà sol gasos siderúrgicos[16]
Archiu:Central térmica de Soto de Ribera.jpg Central tèrmica de Soto de Ribera Ribera de Dalt Astúries mixta 1
(+2CC)[17]		 350 MW
(+866 MW CC)		 EDP HC Energia[18] 2022 (previsió)
Tanque grup 3[16]

Archiu:Bandera de Andalucia.svg Andalusia (1)

[editar | editar còdic]
Centrals tèrmiques de carbó en Andalusia
Image Nom Municipi Província Tipo Grups carbó Potència Propietari Data de tancament
Archiu:Central Térmica de Los Barrios.jpg Central tèrmica dels Barris Els Barris Càdis convencional 1 589 MW EDP[19][20] 2022 (previsió)[21][22][23]

Archiu:Flag of the Balearic Islands.svg Balears (1)

[editar | editar còdic]
Centrals tèrmiques de carbó en Balears
Image Nom Municipi/illa Província Tipo Grups carbó Potència Propietari Data de tancament
Archiu:Central Tèrmica Es Murterar. CAPS 29 Central tèrmica d'És Murterar Alcudia (Mallorca) Balears convencional 2

(+2 turbines de gas)

260 MW

(+75 MW turbines de gas)

Endesa[24][25] dic de 2019 grups 1-2

2026 reste carbó (previsió)[26]

Instalacions tancades

[editar | editar còdic]

Les dèsset centrals tèrmiques de carbó en Espanya tancades des de 2011, per a referència.

Centrals tèrmiques de carbó tancades en Espanya
Image Nom Municipi Província Comunitat Tipo Grups Potència Propietari Data de tancament
Archiu:Tèrmica dones Pontes.jpg Central tèrmica de Ponts de García Rodríguez Ponts de García Rodríguez La Corunya Galícia convencional 4 1468 MW Endesa[25][27] decembre de 2023[28][29]
Archiu:Térmica de Escombreras.jpg Central tèrmica Llitoral d'Almeria Carboneras Almeria Andalusia convencional 2 1159 MW Endesa[20][25] decembre de 2021[30]
Archiu:Central Térmica de Anllares del Sil (León).jpg Central tèrmica de Anllares Páramo del Sil León Castella i Lleó convencional 1 365 MW Naturgy / Endesa[25] decembre de 2018
Archiu:Térmica Compostilla CAPS 37 .jpg Central tèrmica de Compostilla II Cubillos del Sil León Castella i Lleó convencional 3 1005 MW Endesa[25] juny de 2020[4]
Archiu:TermicaLaRobla.jpg Central tèrmica de la Robla La Robla León Castella i Lleó convencional 2 655 MW Naturgy[31] juny de 2020[4]
Archiu:Velilla del Rio Carrion.Palencia.jpg Central tèrmica de Velilla Velilla del Riu Carrión Palència Castella i Lleó convencional 2 516 MW Iberdrola[32][33] juny de 2020[4]
Archiu:Central térmica de Escatrón.jpg Central tèrmica de Escatrón Escatrón Saragossa Aragó convencional 1 80 MW E.ON[34] giner de 2011[34]
Archiu:Central termica de Escucha.jpg Central tèrmica d'Escolta Escolta Terol Aragó convencional 1 159 MW E.ON[35] decembre de 2012[35]
Archiu:Térmica Andorra.jpg Central tèrmica d'Andorra Andorra Terol Aragó convencional 3 1101 MW Endesa[25] juny de 2020[4]
Archiu:Industria en La Felguera. CAPS 57 Central tèrmica de Lada Langreo Astúries Astúries convencional 1 358 MW Iberdrola[32] juliol de 2020.[36]
Archiu:Termica Narcea 00. CAPS 63 Central tèrmica del Narcea Tineo Astúries Astúries convencional 2 530 MW Naturgy[37] juny de 2020[4]
Archiu:PuertollanoTermicaEncasur.jpg Central tèrmica de Puertollano Puertollano Ciutat Real Castella-la Mancha convencional 1 221 MW E.ON[38] novembre de 2013[39]
Archiu:Central CAPS 73 de Elcogas.jpg Central tèrmica de Elcogas Puertollano Ciutat Real Castella-la Mancha convencional 1 320 MW Elcogas giner de 2016[40]
Archiu:Central térmica (Puente Nuevo).jpg Central tèrmica de Pont Nou Espiel Còrdova Andalusia convencional 1 324 MW Viesgo[20] juny de 2020[4]
Archiu:Central termica de cercs.jpg Central tèrmica de Serchs Serchs Barcelona Catalunya convencional 1 162 MW E.ON[41] decembre de 2011[41]
Archiu:Central Térmica de Meirama.jpg Central tèrmica de Meirama Cerceda La Corunya Galícia convencional 1 557 MW Naturgy[42] juny de 2020[4]
Archiu:Central térmica de Pasajes.jpg Central tèrmica de Passages Passages Guipúscoa País Vasc convencional 1 217 MW Iberdrola[32] decembre de 2012[43]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «El sistema elèctric espanyol 2011» (pdf). Ret Elèctrica d'Espanya.
  2. ↑ «[1]». Consultat el 2 de decembre de 2018.
  3. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada informacion
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 El País «a-enterrar-el-carbon.html Espanya desconecta sèt centrals tèrmiques i arranca el procés per a enterrar el carbó.» Consultat el 29 de juny de 2020
  5. ↑ «seu-adios-del-carbon-les-electricas-apaguen-esta-nit-huit-centrals-termicas/ ». Consultat el 2 de juliol de 2020.
  6. ↑ «tancar-plantes-a-un-ritme-de-vertigo-7811565 Espanya lidera l'apagó mundial del carbó en tancar plantes a un ritme de vèrtic» (en és). Consultat el 2 de juliol de 2020.
  7. ↑ Europa Press «El Govern assumix el tancament en 2020 de les centrals tèrmiques que no hagen realisat inversions.» Consultat el 2 de decembre de 2018
  8. ↑ «[2]». Consultat el 2 de decembre de 2018.
  9. ↑ 9,0 9,1 «[3]».
  10. ↑ L'Opinió la Corunya «El tancament exprés de les tèrmiques provocaria un «tarifazo» de fins a 3.500 millons a l'any.» Consultat el 2 de decembre de 2018
  11. ↑ RTVCyL «Reaccions al tancament de la tèrmica de Velilla.» Consultat el 2 de decembre de 2018
  12. ↑ «[4]». Consultat el 2 de decembre de 2018.
  13. ↑ «[5]». Consultat el 2 de decembre de 2018.
  14. ↑ «[6]». Consultat el 2 de decembre de 2018.
  15. ↑ HC Energia. «Aboño. Senyes generals». Consultat el 26 d'abril de 2012.
  16. ↑ 16,0 16,1 «seues-centrals-de-carbon-en-espana-i-portugal-per-el-preu-del-co2/ ». Consultat el 14 de juliol de 2020.
  17. ↑ «Centre productor tèrmic de soto de ribera» (en és). Consultat el 20 d'agost de 2020.
  18. ↑ HC Energia. «Soto de Ribera. Senyes generals». Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2012. Consultat el 26 d'abril de 2012.
  19. ↑ Diari Sur. «E.ON compra les centrals dels Barris i Tarragona per 769 millons d'euros». Consultat el 28 d'abril de 2012.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Ocón Barranc, José Antonio. IES Juan de la Cierva (ed.): «El sector de l'electricitat i l'electrònica en Andalusia». Consultat el 27 d'abril de 2012.
  21. ↑ «Viesgo prepara la reactivació de la central tèrmica dels Barris».
  22. ↑ «Viesgo desmantellarà la central tèrmica dels Barris sol de forma parcial».
  23. ↑ «Documente BOE-A-2021-5107».
  24. ↑ Desenrolle Inteligent. «Endesa posa en marcha el proyecte d'desulfuración de gasos de combustió de la central tèrmica de Alcúdia en una inversió de 8,2 millons d'euros.». Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2011. Consultat el 28 d'abril de 2012.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 Endesa. «Electricitat. Espanya i Portugal». Consultat el 28 d'abril de 2012.
  26. ↑ «seues-dos-unitats-mes-contaminants.html ». Consultat el 30 de decembre de 2019.
  27. ↑ Bustabad, Lorena. El País (ed.): «Arranca en As Pontes la central de cicle combinat». Consultat el 27 d'abril de 2012.
  28. ↑ «MITECO autorisa el tancament de la central d'As Pontes i impulsa els proyectes de reconversió».
  29. ↑ «Endesa desconecta la central d'As Pontes i deixa Espanya en només 2 GW de carbó».
  30. ↑ «Adeu agridulce de la central tèrmica de Carboneras».
  31. ↑ Gas Natural Fenosa. «Declaració ambiental central de la Robla, 2010». Consultat el 28 d'abril de 2012.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Iberdrola. «Centrals tèrmiques de carbó». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 25 d'abril de 2012.
  33. ↑ Terra Notícies. «Iberdrola contracta en Issar manteniment central tèrmica Velilla». Archivat des d'el original, el 23 de març de 2012. Consultat el 28 d'abril de 2012.
  34. ↑ 34,0 34,1 «BOE.és - Document BOE-A-2011-5674». www.boe.es. Consultat el 2021-01-30.
  35. ↑ 35,0 35,1 Aragó Digital «La central tèrmica d'Escolta tanca les seues portes despuix de 42 anys d'activitat» Consultat l'1 de giner de 2013
  36. ↑ «BOE». www.boe.es. Consultat el 2 de setembre de 2020.
  37. ↑ Gas Natural Fenosa. «Central de Narcea. Declaració migambiental». Consultat el 26 d'abril de 2012.
  38. ↑ «BOE.és - Document BOE-A-2014-4219». www.boe.es. Consultat el 2021-01-30.
  39. ↑ La meua Ciutat Real «Puertollano: El Govern oficialisa l'autorisació de tancament de la central tèrmica E.ON» Consultat l'11 de juny de 2015
  40. ↑ La Tribuna de Ciutat Real «El tancament de Elcogas és un punt i seguit» Consultat el 10 de maig de 2016
  41. ↑ 41,0 41,1 «[7]».
  42. ↑ Gas Natural Fenosa. «Central de Meirama. Declaració migambiental 2009». Consultat el 28 d'abril de 2012.
  43. ↑ «BOE.és - Document BOE-A-2012-14780». www.boe.es. Consultat el 2021-01-30.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tancament_de_les_centrals_tèrmiques_de_carbó_en_Espanya&oldid=794235»