Central tèrmica Llitoral d'Almeria
La central tèrmica Llitoral d'Almeria, també coneguda com a central tèrmica de Carboneras, era una central de carbó que contava en dos grups generadors. Esta central era propietat d'Endesa.
Història
[editar | editar còdic]La central tèrmica Llitoral d'Almeria va ser una central carboeléctrica propietat d'Endesa. Va ser construïda cap a 1985 en les proximitats del núcleu urbà de Carboneras, en la província d'Almeria (Espanya), a les portes de lo que hui és el parc natural de la Veta de Gata-Níjar.
La central constava de dos grups separats, el primer que va ser posat en servici en 1985 i el segon en 1997. El combustible utilisat era la hulla d'importació. La central desenrollava una potència de 1158,9 MW.
Era considerada com una de les centrals més contaminants d'Espanya i la primera d'Andalusia. Greenpeace sifra les emissions contaminants de CO2 entre 2005 i 2007 en casi 7 millons de tonellades.[1] Pero despuix de la posada en servici a principis de 2010 de la nova planta d'desulfuración de gasos, s'ha vist reduïda en gran manera la cantitat de gasés contaminants emesa, concretament en 100.000 tonelladas anuals.[2] Es va plantejar l'instalació d'un nou grup de cicle combinat, pero mai es va portar a terme. En 2017 es va iniciar l'instalació d'un sistema d'almagasenament elèctric de 20 MW a pur de bateries d'ion-liti que puga absorbir els picos de demanda o evitar la crema parcial del combustible en moments en el que les necessitats d'energia siguen menors.[3]
Durant els últmios anys del seu funcionament, la central contava en el certificat de gestió migambiental ISO 14001 d'AENOR i garanties de funcionament fins a l'any 2035, que finalment no es varen aplegar a complir.
Tancament
[editar | editar còdic]El 27 de setembre de 2019 Endesa ha comunicat en un fet rellevant a la CNMV que va a procedir a tancar esta central. Estant previst el seu tancament -pendent d'autorisació administrativa- per a 2021.[4]
27 de setembre de 2021 es va autorisar el seu tancament definitiu condicionat, publicat en el BOE del 6 d'octubre.[5] L'empresa deurà procedir al tancament d'un dels grups en el determini de dotze mesos contats a partir de la data. El tancament de l'atre grup queda condicionat a la posada en servici d'una nova llínea d'alta tensió Caparacena-Basa-La Ribina 400 kV, la repotenciación de la Llínea -220 Gabias-Órgiva o la realisació de mides topològiques en la ret de distribució. Este tancament condicionat caducarà en tres anys si no s'ha realisat cap de les condicions impostes.[6]
La planta es va desconectar de la ret el 16 de decembre de 2021 despuix de 38 anys de funcionament. S'estima que el procés de desmantellament de les instalacions durà entre 4 i 6 anys de treballs, i costarà 60 millons d'euros.[7]
Una volta tancada la central, el 21 de març de 2024, es va realisar la destrucció del fumeral de la Central.
Característiques i senyes tècniques
[editar | editar còdic]La central tèrmica Llitoral d'Almeria, consta de dos grups generadors d'energia.[8]
Grup I
[editar | editar còdic]- General
- Potència: 576,9 MW
- Any de posada en servici: 1985.
- Molino
- Capacitat: 53 t/h.
- Fabricant: Combustion Engineering.
- Número: 6.
- Potència: 500 kW.
- Caldera
- Tipo: fòcs tangencials.
- Fabricant: Combustion Engineering.
- Altura calderín: 66,34 m.
- Cabal de vapor principal: 1679 t/h.
- Cabal de vapor recalentado: 1525 t/h.
- Pressió del vapor inicial: 176 bar.
- Pressió del vapor recalentado: 41 bar.
- Temperatura aigua d'alimentació: 253 °C.
- Temperatura del vapor principal: 541 °C.
- Temperatura vapor recalentado calent: 541 °C.
- Temperatura vapor recalentado fret: 338 °C.
- Rendiment: 89,42%.
- Condensador
- Tipo: pressió dual.
- Decorregut refrigerante i procedència: Aigua de mar en circuit obert.
- Bot tèrmic: 5 °C.
- Cabal: 59.530 m3/h
- Turbina
- Fabricant: Bazán/G.E.E.
- Potència màxima: 577 MW.
- Número de cossos: 4.
- Número de extracció: 7.
- Velocitat de règim: 3000 rpm.
- Alternador
- Fabricant: General Electric.
- Potència: 636 MVA.
- Tensió en borns: 20 kV.
- Factor de potència: 0,9.
- Intensitat nominal del estátor: 18 360 A.
- Refrigeració: Hidrogen.
- Transformador
- Fabricant: Westinghouse.
- Potència: 209,5 MVA.
Grup II
[editar | editar còdic]- General
- Potència: 582 MW
- Any de posada en servici: 1997.
- Molino
- Capacitat: 53 t/h.
- Fabricant: ABB.
- Número: 6.
- Potència: 500 kW.
- Caldera
- Tipo: fòcs tangencials.
- Fabricant: ABB.
- Altura calderín: 66,34 m.
- Cabal de vapor principal: 1679 t/h.
- Cabal de vapor recalentado: 1525 t/h.
- Pressió del vapor inicial: 176 bar.
- Pressió del vapor recalentado: 41 bar.
- Temperatura aigua d'alimentació: 253 °C.
- Temperatura del vapor principal: 541 °C.
- Temperatura vapor recalentado calent: 541 °C.
- Temperatura vapor recalentado fret: 338 °C.
- Rendiment: 89,42%.
- Condensador
- Tipo: pressió dual.
- Decorregut refrigerante i procedència: Aigua de mar en circuit obert.
- Bot tèrmic: 5 °C.
- Cabal: 60.408 m3/h.
- Turbina
- Fabricant: Bazán/G.E.E.
- Potència màxima: 577 MW.
- Número de cossos: 4.
- Número de extracció: 7.
- Velocitat de règim: 3000 rpm.
- Alternador
- Fabricant: General Electric.
- Potència: 636 MVA.
- Tensió en borns: 20 kV.
- Factor de potència: 0,9.
- Intensitat nominal del estátor: 18 360 A.
- Refrigeració: Hidrogen.
- Transformador
- Fabricant: Westinghouse.
- Potència: 209,5 MVA.
Grups I i II, conjuntament
[editar | editar còdic]- Fumeral
- Altura: 200 m
- Diàmetro exterior de la base: 19 m
Almagasenament
[editar | editar còdic]- Potència: 20 MW
- Any de posada en servici: juny de 2018
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Greenpeace: MEMORIA RESUMEN DEL PROYECTO DE INSTALACIÓN.
- ↑ «L'Instalació de la planta d'desulfuración en prensa». Consultat el 21 d'abril de 2010.
- ↑ Manuel León. «Carboneras contarà en la primera central tèrmica del món a piles». Consultat el 22 de juny de 2017.
- ↑ El País «a-enterrar-el-carbon.html Espanya desconecta sèt centrals tèrmiques i arranca el procés per a enterrar el carbó.» Consultat el 29 de juny de 2020
- ↑ «BOE.és - Document BOE-A-2021-16284». www.boe.es. Consultat el 2021-10-08.
- ↑ El periòdic de l'energia (ed.): «Autorisen el tancament d'un dels grups de la central tèrmica de Carboneras».
- ↑ Diari d'Almeria (ed.): «Adeu a la central tèrmica de Carboneras».
- ↑ Endesa. Centrals tèrmiques en Espanya.
- ↑ Diari d'Almeria. «La central de Carboneras rep la bateria més gran d'Espanya» (en espanyol). Consultat el 14 de setembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central térmica Litoral de Almería» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.