Anar al contingut

Central tèrmica de Aboño

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Central tèrmica de Aboño

La central tèrmica de Aboño és una instalació termoelèctrica de cicle convencional situada junt al port de Gijón, en el concejo de Carreño, en Astúries (Espanya). Consta d'un grup tèrmic de 500 MW de potència, utilisa com a combustible el gas, estant preparada per a hidrogen i és propietat del grup empresarial EDP Espanya.[1]

Història

El proyecte de construcció en Aboño d'una central tèrmica per a aprofitar la producció de carbó d'HUNOSA es va concretar a principis dels anys 1970. Va ser l'empresa asturiana Hidrocantábrico qui va acometre la seua construcció, en els voltants de la riga de Aboño, culminant les obres a principis de 1974. El 15 de març d'eixe any va entrar en servici el Grup I, en una potència elèctrica de 365,5 MW.[2]

En 1985, Hidrocantábrico va acometre l'ampliació de la central tèrmica, a un nou grup de 556,2 MW que va ser conectat a la ret el 23 de setembre d'eixe any.[2] La reobertura del túnel del Ferrocarril de Langreo va permetre la conexió entre la central i el moll de minerals del port gijonés. Açò va facilitar l'entrada de carbó d'importació en la tèrmica, que des de llavors va prescindir del mineral de HUNOSA,[3] pràctica que es convertiria en tendència en atres centrals tèrmiques espanyoles. Des de 2008, la central va ser alimentada exclusivament en hulla importada, principalment d'Estats Units i Indonèsia.[4]

En 2010, HC Energia va manifestar la seua intenció d'ampliar la central, proyectant un cicle combinat de tres grups que sumarien 1200 MW en uns terrenys aledaño a la mateixa.[5] El descens en la demanda energètica ocasionat per la crisis econòmica va provocar la paralisació del proyecte, pel que també s'havia interessat la multinacional Endesa.[6]

En juliol de 2020 EDP va anunciar que adaptaria Aboño 1 para la crema exclusivament de gasos siderúrgicos a partir de 2022 i mantindria Aboño 2 operativa per a atendre qualsevol eventualitat.[7]


En març de 2025 varen escomençar les obres per a convertir el grup 2 a gas,[8][9]terminant el 25 de juny d'eixe any.[10]

Emissions

Era l'instalació tèrmica espanyola més contaminant i una de les 20 fàbriques europees que més emissions produïa, 7 545 959 tonellades de diòxit de carbono a l'any.[11]

En el rànquing de les companyies d'Europa que més diòxit de carbono emeten a l'atmòsfera en 2018 va obtindre la posició número 23 i era la segona espanyola, solament per darrere de la Central tèrmica de Ponts de García Rodríguez.[12]

En 2026 està previst l'abandó total de l'us de carbó en el tancament d'un dels seus grups, açò unit a la conversió a gas en 2025 de l'atre, farà que la central passe a utilisar gas (natural i siderúrgico), estant ademés preparada per a hidrogen.[13]


Referències

  1. ↑ «EDP». www.edpenergia.es. Archivat des d'el original, el 29 de març de 2019. Consultat el 12 de setembre de 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 HC Energia «Aboño» Consultat el 8 de maig de 2012
  3. ↑ Grup de Treballs Ferroviaris «CENTENARIO DE LA LÍNEA SOTIELLO - EL MUSEL (1907-2007) [1] archivat en Wayback Machine.» Consultat el 8 de maig de 2012
  4. ↑ El Comerç Digital «La tèrmica de Aboño cremarà només carbó d'importació a partir de 2008» Consultat el 8 de maig de 2012
  5. ↑ La Nova Espanya «La nova central i l'entrada en la regasificadora donarien a HC la primacia en el port.» Consultat el 8 de maig de 2012
  6. ↑ El Comerç «El gran proyecte energètic del Musel, a la vora del naufragi.» Consultat el 8 de maig de 2012
  7. ↑ El Periódico de l'Energia «EDP alvança el tancament de les seues centrals de carbó en Espanya i Portugal pel preu del CO2.». Consultat el 14 de juliol de 2020
  8. ↑ «EdP comença les obres de transformació de la central tèrmica de Aboño a gas natural». El Comerç: Diari d'Astúries. Consultat el 2026-05-06.
  9. ↑ «Astúries bota del carbó al gas natural i busca aplegar a l'hidrogen renovable i l'almagasenament». Cinc Dies. Consultat el 2026-05-06.
  10. ↑ «EDP i Corporació Masaveu conclouen la conversió de la central de Aboño a gas natural». El Periódico de l'Energia. Consultat el 2026-05-06.
  11. ↑ El Confidencial 27-1-2017
  12. ↑ «[2]». Consultat el 2 d'abril de 2019 (en és).
  13. ↑ «Tanca el grup de carbó de la central de Aboño, clau per al suministrament elèctric de la regió durant 52 anys» (en és). La Nova Espanya. Consultat el 2026-03-28.