Central tèrmica de Escatrón
La central tèrmica de Escatrón és una central termoelèctrica de cicle combinat situada en el terme municipal d'Escatrón (Saragossa), Espanya. El seu combustible és el gas natural. Conta en una potència instalada de 818 MWe. Construïda originalment per l'empresa estatal ENCASO, ha canviat vàries voltes de propietari. Pertany a Repsol des de juny de 2018. El grup de cicle combinat és l'únic que queda despuix d'haver tingut atres grups que cremaven el carbó de les mines de lignit turolenses. S'abastia principalment del carbó extret en Andorra, i també del de Mequinenza.[1]
Història
[editar | editar còdic]En la segona mitat de la década de 1940 l'Empresa Nacional Calvo Sotelo (ENCASO) va posar en marcha la construcció d'una central tèrmica en la zona d'Escatrón (Saragossa). Esta es va planificar en l'idea d'anar eixecutant-la per grups. Es varen aplegar a posar en marcha els tres primers d'ells en 1953, 1955 i 1958 (de 50.000, 60.000 i 62.500 kW. respectivament),[2] si ben mai es va aplegar a eixecutar la quarta fase. Francisco Franco va visitar la central de Escatrón en 1953 per a inaugurar-la. En el seu moment la de Escatrón va aplegar a ser la central tèrmica més important del país.[2]
Inicialment es va dispondre d'una conexió ferroviària gestionada per ENCASO per al suministrament de lignit procedent de les mines d'Andorra. Els trens aplegaven fins als voltants de la central, a on es va alçar una estació per a les llabors de classificació i descàrrega del carbó. El transport per ferrocarril es va mantindre fins a agost de 1978, data en que va ser clausurada la via fins a Escatrón.
En 1972 la propietat i gestió de la central va passar a mans de l'empresa estatal ENDESA, propietat del INI. Un any despuix esta va anunciar que no es construirien en Escatrón nous grups, sino que es farien en la zona d'Andorra. En 1976 es va començar la construcció de la central tèrmica de Terol, que s'inauguraria uns anys més tart. En 1986, aprofitant alguna de les instalacions de la vella central de Escatrón, ENDESA va iniciar la seua transformació en una planta experimental de noves tècniques de combustió en desulfuración dels lignits (llit decorregut). La planta experimental tenia 80 MW.[3]
Els dos nous grups de cicle combinat varen ser construïts en 2007 per la multinacional italiana ENEL junt als antics grups de carbó, i estan composts per 2 turbines de gas Ansaldo V94.3A4 i una turbina de vapor, en un rendiment conjunt aproximat del 58 %. La central va formar part de les operacions d'adquisició d'Endesa per part de ENEL i l'alemana E.ON, per les quals E.ON absorbia Electra del Viesgo i en ella les centrals de Escatrón, Baïa d'Algecires i Pont Nou. Endesa, per la seua banda, es va convertir en filial de ENEL.
Despuix de varis anys sense activitat, en març de 2011 el Ministeri d'Indústria d'Espanya va publicar en el BOE del 29 de març de 2011[4] les autorisacions per al tancament del grup de llit decorregut presurizado de la central de Escatrón, en una potència de 80MW.
En juny de 2018, Repsol va anunciar la compra a Viesgo de les centrals de Escatrón i Baïa d'Algecires.
Propietat
[editar | editar còdic]La central tèrmica de Escatrón està participada per:
- Repsol 100 %
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «GEA2000». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2015. Consultat el 9 d'agost de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 Germán Zubero, 2012, p. 334.
- ↑ Ajuntament de Escatrón_Central Tèrmica
- ↑ «BOE.és - Document BOE-A-2011-5674». www.boe.es. Consultat el 2021-01-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central térmica de Escatrón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.