Mines d'Andorra

La mines d'Andorra fan referència a un conjunt de jaciments miners situats en el municipi espanyol d'Andorra, en la província de Terol, comunitat autònoma d'Aragó. La seua massa mineral es compon principalment de carbó. Explotades ya des del sigle XVII, les mines varen tindre els seus anys de major activitat durant la segona mitat del sigle XX, si be es troben inactives en l'actualitat.
Història
[editar | editar còdic]L'activitat minera en la comarca d'Andorra-Serra d'Arcs està documentada ya durant el sigle XVII, aplegant a generalisar-se per al sigle XVIII.[1] No obstant, esta es va llimitar a chicotetes explotacions dedicades principalment a l'extracció de carbó piritoso, sense que mediaren grans llabors. Per a 1862 es varen realisar els primers registres per escrit de les característiques carboníferas de la zona, que fins a llavors era escassament coneguda; l'ingenier de mines Agustín Martínez Alcíbar va calcular les reserves de carbó en unes 1.600 tonellades.[2]
Despuix de la Guerra Civil, en el context de greus carències energètiques que va seguir a la lluita, l'Empresa Nacional Calvo Sotelo (ENCASO) es va instalar en la comarca en l'objectiu d'explotar els jaciments miners.[3] D'ahí es va escomençar a extraure el carbó que serviria com combustible fòssil per a la central tèrmica de Escatrón, les instalacions de la qual es varen escomençar a construir a finals de la década de 1940. L'empresa estatal també va construir un ferrocarril d'ample estàndart, la llínea Andorra-Escatrón,[4] que devia servir per a transportar el mineral. A partir de 1953 les infraestructures varen estar a ple rendiment, alcançant la seua etapa d'esplendor en esta época. Les principals explotacions de la zona varen ser la Mina Andorrana, el Pou de Sant Joan, la Curta Barrabasa, etc.[5]
El municipi d'Andorra terminaria consolidant-se com un important centre miner del Baix Aragó. En 1972 tant les explotacions mineres de la conca andorrana[6] com la llínea Andorra-Escatrón[7] varen ser traspassats a l'empresa estatal ENDESA, que va assumir l'explotació. Esta va procedir a construir una nova central tèrmica situada dins del terme municipal d'Andorra, les primeres instalacions del qual entrarien en servici en 1979.[8] La nova planta d'energia es va abastir inicialment de les mines d'Andorra, a través d'un ramal que enllaçava en l'històric ferrocarril.[9] No obstant, a partir de 1984 el transport local de carbó es va escomençar a realisar per mig de camions. A partir d'esta época també es va apostar progressivament per les explotacions a cel obert, en detriment de la mineria tradicional de galeries subterrànees. La major part dels jaciments miners de la zona d'Andorra es varen mantindre actius fins al seu tancament ben entrat ya el sigle XXI.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pizarro Losilla, 2010, p. 484.
- ↑ Pizarro Losilla, 2010, pp. 484-485.
- ↑ Pizarro Losilla, 2010, p. 485.
- ↑ Sánchez Ojanguren, Abril de 1982, pp. 22-23.
- ↑ Pizarro Losilla, 2010, pp. 489-491.
- ↑ IGME, 1991, p. 28.
- ↑ Sánchez Ojanguren, Abril de 1982, p. 23.
- ↑ Sánchez Ojanguren, Abril de 1982, p. 24.
- ↑ Pizarro Losilla, 2012, p. 56.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minas de Andorra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.