Central tèrmica de Velilla
La Central tèrmica de Velilla[1] era una instalació termoelèctrica de cicle convencional situada junt al riu Carrión, en el terme municipal de Velilla del Riu Carrión (Palència, Espanya). Constava de 2 grups tèrmics de 350 i 148 MW. Era propietat de l'empresa Iberdrola i va ser posada en funcionament en 1965 en la finalitat d'aprofitar la producció carbonífera de la conca minera palentina.
En novembre de 2017 Iberdrola, dins del seu política de reducció d'emissions, va solicitar al Ministeri d'Indústria i Energia el permís per a portar a terme el tancament de la central,[2] i el 30 de juny de 2020 va procedir a la seua desconexió,[3] començant el seu procés de desmantellament. Este fet va propiciar que l'organisació Hispania Nostra l'incloguera en la seua Llista roja de patrimoni en perill per a tractar de preservar el patrimoni industrial que representava la central.[4]
Història
[editar | editar còdic]Época activa
[editar | editar còdic]El proyecte de la construcció d'una central tèrmica en la zona es va gestar a principis dels anys 1950 en la finalitat d'aprofitar la producció de carbó de la conca palentina. L'empresa Iberduero -baixe la denominació de Terminor, S.A., participada en Electra de Viesgo- va elegir com a ubicació uns terrenys adjacents al riu Carrión, dins del terme municipal de Velilla del Riu Carrión, en la Montanya Palentina. Durant les obres de moviment de terres va ser trobada una necròpolis de el X que va ser destruïda per a l'instalació de la central.
Es va construir un poblat junt a les instalacions, com a vivendes per als ingeniers i tècnics nortamericans aplegats per al seu montage, i un chicotet assut en el Carrión para la pren d'aigua de refrigeració, denominada Assut de Villalba. Un dels processos més complicats ho va supondre el trasllat de la turbina de General Electric des del Port de Bilbao en un camió d'enormes dimensions que va tindre moltes dificultats per al seu accés, per lo sinuós de les carreteres de l'época. Despuix de varis anys de treballs, en juny de 1964 va ser posat en marcha el Grup 1, de 148 MW de potència, operat per Terminor (Centrals Tèrmiques del Nort d'Espanya, S. A.).[5]
En els anys 1980 Iberduero va decidir la seua ampliació, i en octubre de 1984 va ser posat en funcionament el Grup 2, en una potència nominal de 350 megavats. A la seua volta es va construir una torre de refrigeració, que no havia segut necessària per al Grup 1, que era refrigerat en circuit obert. També es va afegir un ramal del Ferrocarril de la Robla des de Guarde, que deposita el carbó directament en la central. En 1984, Iberduero va comprar a Electra de Viesgo la seua participació en la central.[6]
Des de 2004, esta instalació va vindre rebent la certificació d'AENOR en Calitat, sent la primera d'este tipo en rebre-ho pertanyent a Iberdrola.[7]
El Ministeri d'Indústria va autorisar a Ret Elèctrica d'Espanya (REE) en 2005 l'instalació d'una llínea d'alta tensió de 800 KV entre la tèrmica de Velilla i la Central tèrmica de Lada, en Astúries, pero numerosos colectius i ajuntaments es varen opondre al proyecte, puix en el seu traçat travessava una zona declarada per l'UNESCO com reserva de la biosfera. Una decisió de l'Unió Europea va paralisar el proyecte, que es troba en fase d'estudi d'itineraris alternatius.[8]
En 2008, ajustant-se a la nova normativa d'emissió de gasos a l'atmòsfera, es va instalar una planta d'desulfuración, que reduïa en un 97 % les emissions d'òxit de sofre procedents dels gasos de combustió i en un huitanta per cent les de partícules.[9]
Tancament
[editar | editar còdic]Archiu:Demolición térmica Velilla.ogg El 10 de novembre de 2017 es va fer públic que Iberdrola, dins del seu política de reducció d'emissions de CO2, va solicitar al Ministeri d'Indústria i Energia el permís per a portar a terme el tancament de la central de Velilla i la de Lada, en Astúries, prevists per a 2021, i al desmantellament d'abdós en un periodo d'atres tres anys.[2]
La notícia va ser rebuda en una repulsa unànim en tota la comarca.[10] El 18 de novembre, 3000 persones es varen concentrar en la plaça major de Velilla en mida de protesta pel tancament de la central.[11]
Dins de la política de tanque de centrals de carbó, el 30 de juny de 2020 es va procedir a la seua desconexió de la ret elèctrica, publicat en el BOE de 2 de juliol de 2020 El 28 d'octubre de 2021 es va procedir al derrocament dels sijas de cendra i de la torre de refrigeració.[12]
El 19 d'octubre de 2021, una plataforma contra el derrocament va solicitar la declaració de be d'interés cultural de la totalitat de la central per part de la Junta de Castella i Lleó, i el 17 de decembre següent va conseguir la seua inclusió en la Llista Roja del Patrimoni.[13] No obstant, i seguint els determinis prevists per l'empresa, el 31 de març de 2022 va ser demolida el fumeral del Grup I,[14] mentres que la del Grup II, que en 176 m d'altura era l'estructura més alta del complex,[15] va ser dinamitada el 30 de juny.[16]
Funcionament
[editar | editar còdic]
Combustible
[editar | editar còdic]La tèrmica de Velilla estava dissenyada per a cremar carbó, concretament una mescla d'hulla i antracita en un 30 i 70 % respectivament.[5] La procedència d'este carbó era en un principi de les zones pròximes de Sabero, Guarde i La Pernía, pero a partir dels anys 1990 es va començar l'utilisació de carbó d'importació, que aplega a Espanya a través del Port de Santander i El Musel de Gijón.[17]
El carbó aplegava al parc d'almagasenament en ferrocarril o en camió. El parc disponia de dos piles, una de antracita i una de hulla, i estava dissenyat per a una capacitat d'almagasenament de 1000000 de T.[5]
Com a combustible de respal i encés s'utilisaven fuelóleo i gasoil.
Producció
[editar | editar còdic]La producció bruta de la central en els últims anys va ser la següent:
- 2003: 2513293 MWh
- 2004: 3549513 MWh
- 2005: 2969737 MWh
- 2006: 2368619 MWh[18]
(1): En 2008 la central va sofrir parades per a revisió i montage de planta desulfuradora.
Els destins de l'energia generada en el Grup 1 eren les subestacions d'Herrera de Pisuerga, Villalbilla de Burgos, Mataporquera, Riaño, Navatejera i Nansa. Per la seua banda el Grup 2 enviava la seua energia a Molledo, La Robla, Herrera de Pisuerga i Lada.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Iberdrola «Carbó. Central tèrmica de Velilla» Consultat el 22 de maig de 2012
- ↑ 2,0 2,1 El Nort de Castella «Iberdrola tanca la Central Tèrmica de Velilla.» Consultat l'11 de novembre de 2017
- ↑ El País «a-enterrar-el-carbon.html Espanya desconecta sèt centrals tèrmiques i arranca el procés per a enterrar el carbó.» Consultat el 29 de juny de 2020
- ↑ «Central tèrmica de Velilla». Llista roja del patrimoni. Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2022. Consultat el 20 de giner de 2022.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Iberdrola: Fullet informatiu. Central Tèrmica de Velilla del Riu Carrión.
- ↑ El País: Iberduero adquirix a Electra de Viesgo la central de Guarde.
- ↑ Iberdrola: AENOR certifica la calitat de les tres centrals tèrmiques de carbó de IBERDROLA.
- Archivat el 6 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. Consultat el 16 de juliol de 2009.
- ↑ La Nova Espanya: Els opositors a la llínea Lada-Velilla compareixeran el més que ve davant la UE. Consultat el 16 de juliol de 2009.
- ↑ Diari Palentino: ‘Iberdrola’ comença a desulfurar en la Central Tèrmica de Velilla. Consultat el 2 de novembre de 2008.
- ↑ El Nort de Castella «La comarca de Guarde es movilisa contra el tancament de la central tèrmica.» Consultat el 20 de novembre de 2017
- ↑ La Vanguardia «3.000 Persones demanen unió a polítics i Iberdrola que deixe de "vendre fum".» Consultat el 20 de novembre de 2017.
- ↑ El País «Aixina ha segut dinamitada la gran torre de refrigeració de la central de carbó de Velilla.» Consultat el 3 de novembre de 2021
- ↑ Llista Roja del Patrimoni «Central tèrmica de Velilla [1] archivat en Wayback Machine.» Consultat el 30 de març de 2022.
- ↑ «[2]». Consultat el 1 d'abril de 2022.
- ↑ «[3]». Consultat el 1 d'abril de 2022.
- ↑ «[4]». Consultat el 1 de juliol de 2022.
- ↑ [enllaç trencat] Consultat el 16 de juliol de 2009.
- ↑ [enllaç trencat] Consultat el 10 de setembre de 2008.
- ↑ 19,0 19,1 Diari Palentino: La producció de la Central Tèrmica de Velilla va caure un 64 % en 2008. Consultat el 16 de juliol de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central térmica de Velilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.