Central tèrmica de Meirama
La central tèrmica de Meirama va ser una instalació termoelèctrica de cicle convencional situada en la parròquia d'Engrobas, en el terme municipal de Cerceda, en la província de La Corunya (Espanya). Constava d'1 grup tèrmic de 557 MW que produïa energia elèctrica a partir de la combustió de carbó.[1] Era propietat de l'empresa Naturgy, i es trobava a 31 km de la ciutat de La Corunya.[2]
Història
[editar | editar còdic]La tèrmica de Meirama va ser posada en funcionament en decembre de 1980, sent considerada en aquell moment una de les més importants del país, en un cost de 60.000 millons de pessetes. Es va construir en les proximitats d'un jaciment de lignit, en l'objectiu d'aprofitar este combustible per a generar electricitat en un principi per al mercat gallec.[1] Les reserves de la mina es varen estimar en 85 millons de tonellades, i a causa del seu paulatí agotament i la seua alta contaminació va ser sent substituït com a combustible per la hulla. El seu agotament definitiu es va produir en 2008, per lo que l'empresa propietària de la mina (a cel obert) va començar les llabors de restauració del terreny, donant lloc a la creació del llac Meirama sobre els terrenys anteriorment ocupats per la mentada mina.[3] Al seu tancament, s'estimava que la seua producció havia segut de 93 millons de tonelladas de lignit, havent-se generat en la central tèrmica més de 80 millons de MWh.[3]
Durant la seua construcció, la lluita protagonisada pels veïns de les Encrobas va ser portada en els mijos de comunicació. L'empresa Fenosa, en el respal del govern franquiste pretenia expropiar la vall en les seues cases, més de 250, a preus molt baixos. Les movilisacions populars varen conseguir que els llauros obtingueren preus dignes, encara que la dimensió del pla d'explotació va provocar que Fenosa acabara explotant tota la vall.[4]
Els veïns de la zona han expressat habitualment el seu malestar per la contaminació atmosfèrica que produïx la central, aplegant a plantejar denúncies per les seues abocades a l'atmòsfera.[5] Segons senyes de l'empresa, estes emissions s'han anat reduint, alcançant el mínim en 2008 segons la seua declaració migambiental de 2010.[2]
En abril de 2012, la tèrmica de Meirama amprava a unes 200 persones, entre personal directe i empleats d'empreses auxiliars.[6]
La silueta de la central forma part de l'escut de l'Ajuntament de Cerceda.[7]
Tancament
[editar | editar còdic]Dins de la política de tanque de centrals de carbó, el 30 de juny de 2020 es va procedir a la seua desconexió de la ret elèctrica.[8] El 31 de juliol de 2020 es va autorisar el seu tancament definitiu, en un determini de 4 anys per a desmantellar-la, publicat en el BOE de 13 d'agost.[9]
El 21 de decembre de 2022 va ser demolida la torre de refrigeració de la central tèrmica per mig d'una explosió controlada.[10] Els encarregats de portar a terme este treball varen ser els tècnics de Afesa, empresa en sèu social en Viscaya i subcontractada per la multinacional Naturgy, usant aproximadament 165 quilos de dinamita per mig de l'intervenció de artilleros experts en derrocaments (empreses 4D, PN).[11]
L'1 de març de 2023 es va procedir al derrocament controlat del fumeral de casi 51.000 metros cúbics de formigó armat, de 9.000 tonellades i 204 metros d'altura. Es varen utilisar 58 quilograms de dinamita introduïts en 139 perforació que l'empresa subcontractada per Naturgy per a esta llabor, Afesa, en l'intervenció de 4D i PN, va portar a terme. L'estructura es va desplomar cap a l'est d'una sola peça, sense aplegar a partir-se.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 El País «La central tèrmica de Meirama comença a cremar carbó» Consultat el 23 d'abril de 2012
- ↑ 2,0 2,1 Gas Natural Fenosa «Central de Meirama. Declaració migambiental 2009» Consultat el 23 d'abril de 2012
- ↑ 3,0 3,1 Cambra Minera «[enllaç trencat]» Consultat el 23 d'abril de 2012
- ↑ El País «El conflicte d'As Encrobas, en vies de solució» Consultat el 21 de novembre de 2016
- ↑ L'Opinió de La Corunya «La central tèrmica de Meirama provoca una nova pluja de cendres» Consultat el 23 d'abril de 2012
- ↑ La Veu de Galícia «La central de Meirama té treball per a 6 mesos més» Consultat el 23 d'abril de 2012
- ↑ Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història. TOMO CLXXXII. NUMERO III. AÑO 1985
- ↑ El País «a-enterrar-el-carbon.html Espanya desconecta sèt centrals tèrmiques i arranca el procés per a enterrar el carbó.» Consultat el 29 de juny de 2020
- ↑ «BOE.és - Document BOE-A-2020-9640». www.boe.es. Consultat el 2 de setembre de 2020.
- ↑
- ↑ «cedir-davant-165-quilos-dinamita/00031671732328259484108.htm La torre de 120 metros i les tres siges de l'antiga tèrmica de Meirama varen cedir davant els 165 quilos de dinamita». https://www.lavozdegalicia.es/.
- ↑ «Setze segons i 58 quilos de dinamita per a tombar el fumeral de Meirama» (en és). La Veu de Galícia. Consultat el 2023-03-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central térmica de Meirama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.