Tíndaris

Tíndaris

Construcció ciclópea en les ruïnes gregues de Tíndaris.

Erro al crear miniatura:

Estany de Tíndaris.

Tíndaris, antigament Tyndaris o Tyndarion (grec: Τυνδαρίς, Strab.; Τυνδάριον, Ptol.) va ser una ciutat de la costa nort de Sicília entre Milas i Agatirno, situada en una baïa llimitada a l'est per la punta coneguda com Ponta vaig donar Milazzo, i per Calavia. Estava a uns 50 km de Mesina. En l'actualitat es diu Tìndari i és una coneguda localitat de Sicília, sobre el Golf vaig donar Patti, frazione del municipi de Patti (província de Mesina).

Antiga Tíndaris

L'antiga Tíndaris va ser una ciutat grega fundada per Dionisio el Vell cap a l'any 396 a. C. en exiliats de Mesenia, que havien segut expulsats pels espartanos de Lepant, Zante i el Peloponeso en el transcurs de la Guerra de Decelia. Estos exiliats primer es varen establir en Mesina i finalment en la nova ciutat, a la que Dionisio va otorgar part del territori que fins a llavors pertanyia a Abaceno. Va aplegar a tindre 5000 habitants en pobladors d'atres ciutats. El nom li va ser donat en honor de Tíndaro i els Dioscuros.

En 344 a. C. va ser una de les primeres ciutats en declarar-se partidària de Timoleón quan va desembarcar en Sicília. Despuix va abraçar el partit d'Hierón II i li va ajudar en la seua guerra contra els mamertinos en 269 a. C.

Va ser una posició estratègica en la costa del mar Tirreno i apareix en atres guerres.

En la primera guerra púnica va ser una dependència de Cartago i quan la ciutat es va rebelar en favor de Roma, va ser somesa pels cartagineses que varen agarrar als principals ciutadans com a presoners. En 257 a. C. es va lliurar davant d'ella una batalla naval a mig camí entre la ciutat i les illes Lípari, en la que la flota romana dirigida per Cayo Atilio va obtindre ventaja sobre la flota cartaginesa, pero sense ser un resultat decisiu. Els romans es varen acostar a Tíndaris pero no la varen ocupar fins al cap de la caiguda de Panormo en 254 a. C., quan els ciutadans varen expulsar a la guarnició cartaginesa i varen solicitar l'aliança romana.

Baix Roma va ser una ciutat important. Era un municipium en els seus propis magistrats i senat local. Marque Tuli Cicerón la va cridar «nobilissima civitas» i en diverses ocasions els seus habitants varen demostrar la llealtat a Roma, com quan varen aportar forces navals a Escipión l'Africà, que els va compensar tornant a Tíndaris l'estàtua de Mercurio que els cartagineses s'havien dut, i que va ser objecte de gran veneració en la ciutat fins que el romà Verres li la va dur més vesprada (l'estàtua de Verres va ser demolida quan va eixir de l'illa com a venjança).

Tíndaris va ser una de les setanta ciutats designades pel Senat romà per a contribuir a les ofrenes al temple de Venus d'Eryx, distinció de certa importància. Va prendre part en la guerra entre Sext Pompeyo i César Augusto (36 a. C.) i el primer la fortificó com a part de la defensa dels estrets de Sicília, pero va ser ocupada per Agripa despuix de la seua victòria naval en Milas i va ser un dels quarters principals contra Pompeyo.

Estrabón la menciona com una ciutat important del nort de l'illa i Plinio el Vell diu que va ser colónia (provablement baix Augusto perque s'ha trobat una inscripció que diu Colónia Augusta Tyndaritanorum). Plinio menciona també una calamitat natural, provablement un terremot, que va provocar l'afonament de part del cerro a on estava la ciutat i una part va quedar llavors sumergida per les aigües. En el IV encara es menciona en els Itineraris.

Situació actual

La Verge Negra de Tíndaris: NIGRA SUM SED FORMOSA

En el XIX, el lloc de Tíndaris estava totalment despoblat, pero el nom ho va conservar una iglésia, que corona el punt més alt del tossal sobre la que antany va estar la ciutat, i encara es diu la Madonna vaig donar Tindaro. També són visibles considerables ruïnes de la ciutat antiga. Ocupava tot el replanell o cim del tossal, i els restants de les antigues muralles poden seguir-se, a intervals, tot al voltant de la vora dels tallats, llevat en una part, enfront de la mar, a on el penya-segat és prou alt. Els principals monuments, dels que encara existixen dins del circuit de les muralles, són: el teatre, de construcció aparentment romana o reconstruït en época romana sobre un grec precedent; un gran edifici en dos bells arcs de pedra, cridat normalment gimnasi, pero la finalitat del qual és difícil de determinar; alguns atres edificis d'época romana, pero de caràcter totalment insegur, un paviment de mosaic i algunes tombes romanes. (Serra vaig donar Falco, Antichità della Sicília, vol. v. part vaig vore.; Smyth, Sicily, p. 101; Hoare, Classical Tour, vol. ii. p. 217, etc.)

Bibliografia

• *