Anar al contingut

Mamertinos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Moneda mamertina en la que estan representats el deu Adranos en l'anvers i un gos en el revers

Els mamertinos (en osco, mamertini, fills de Mart) varen ser mercenaris d'orige itálico contractats en Campània, el seu lloc d'orige, per Agatocles, tirà de Siracusa.[1] Quan este va morir en 289 a. C., molts d'estos mercenaris varen quedar ociosos i desocupats en Sicília. La majoria d'ells va retornar a la seua llar, pero alguns varen permanéixer en l'illa i varen eixercitar un paper principal en la preparació de la primera guerra púnica.

Captura de Mesana

[editar | editar còdic]

La llavors chicoteta banda de renegats varen donar en l'assentament amurallado grec de Mesana (actual Mesina). Mesana era un punt estratègic, construït en l'extrem nort-oriental de Sicília, i lloc de pas en el continent junt en Regio. Sent un poble pacífic, els seus habitants varen permetre als mercenaris entrar a les seues cases. Despuix d'un temps, es varen impacientar i tramaron capturar la ciutat. Una nit, varen traïcionar als seus amfitrions i varen matar per sorpresa a la majoria de la població, reclamant d'esta forma la ciutat per a sí. Els mesinenses supervivents varen ser desterrats i les propietats i dònes repartides. Despuix de la seua victòria, els mercenaris es varen cridar a sí mateixos mamertinos en honor a Mamers, equivalent osco de Mart, deu de la guerra.[2]

Domini mamertino del noreste de Sicília

[editar | editar còdic]

Els mamertinos varen mantindre la ciutat de Mesana durant uns vint anys. La ciutat es va convertir en una base des d'a on feyen incursions en els territoris d'atres ciutats i varen aplegar a sometre al pagament de tributs a bona part de Sicília.[3] Durant este periodo varen falcar moneda en el seu nom i imàgens dels seus deus. Varen escomençar a adinsar-se cada volta més en l'illa, aplegant a devastar ciutats com Camarina i Gela.[4]

Entre les accions que va portar a terme Pirro en la seua campanya de Sicília entre 278-276 a. C. va estar el combat contra els mamertinos, pels abusos que cometien contra els grecs de Sicília. Pirro els va derrotar en batalla i va assolar algunes de les seues fortalees. No obstant, en eixa mateixa campanya moltes ciutats de Sicília varen acabar canviant de bando pel tracte despótico que Pirro els va dispensar. Aixina, algunes d'eixes ciutats varen demanar ajuda als cartagineses i unes atres als mamertinos. Quan, a causa d'estes hostilitats, Pirro va tindre que abandonar Sicília, els mamertinos varen causar greus danys al seu eixèrcit.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Polibio I,7,2.
  2. Diodoro Sículo XXI,18,
  3. Polibio I,8.
  4. Diodoro Sículo, llibre XXIII.
  5. Plutarco, Vida de Pirro 23-24.


Referències

[editar | editar còdic]