Anar al contingut

Swietenia macrophylla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Swietenia macrophylla (Swietenia macrophylla)


Swietenia macrophylla també cridat caoba d'Hondures o caoba (o caobo) de full gran, 'aguano' i 'zopilote',[1][2] és una espècie d'arbre, és originària de la zona intertropical americana pertanyent a la família de les Meliaceae. És cultivat com planta ornamental i per la seua fusta que és molt cotisada i utilisada en ebanisteria.[1]

Descripció

Arbre perennifolio o caducifolio, de 35 a 50 m d'altura, diàmetro de circumferència: entre 10 i 18 cm per lo general fins als 35 cm en condicions favorables.[3][4] Copa oberta, redonejada en forma de parasol.[3][4] Fulles alternes, paripinnadas (poques voltes imparipinnadas), d'1 a 4 dm de llarc (incloent pecíol); 3-5 parells de folíols, de 5 x 2 a 12 x 5 cm, llanceolats a ovados, asimètrics, màrgens sancers.[3][4]

Tronc recte, sense branques fins a certa altura, alguna cosa acanalado, en sistema radical profunt.[3] Branques grosses ascendents, escasses, retortillades per dalt dels 25 m;[3] corfa externa profunda, molt fisurada, especialment en el caobo negre, costelles escamosas, allargades, pardo grisàcees a castanyer grisàcees; corfa interna rosada a roja, fibrosa, amarga, astringente, 1 a 3 cm de gruixa.[3][4] A través dels clavills de la corfa pot vore's el color rojós de la fusta, més obscur quant més profunda siga el clavill.

Fusta rojosa, que dona nom al color caoba (de marró rojós fins a vi negre), molt pesada i massiça, per lo que s'afona ràpidament en l'aigua i no es poden utilisar els rius per a que suren els troncs cap a un aserradero. És una fusta de gra fi, ideal per a l'ebanisteria per ser fàcil de tallar, de gran valor per a l'elaboració de mobles i, en general, constituïx una de les fustes de major valor en el mercat mundial.

Flors menudes, verdosas groguenques, en panícules axilars i subterminales, glabras, de fins a 2 dm de llarc.[3][4] Hermafrodita (abdós sexes en la mateixa inflorescència); les masculines més abundants que les femenines, abdós molt perfumadas.[3] Flores actinomórficas, de 6 a 9 mm de diàmetro; càliç acopado; 5-pétals, corola oval, cóncava.[3]

Frut càpsula leñosa, ovoide a oblonga, pardo rojós (a voltes grisáceo), d'1 a 2 dm x 8 cm, dehiscentes des de la base, obri en 4 a 5 llavors numeroses d'1 cm de llarc, asimètriques, comprimides, color canella, en una prolongació alar asimètrica, de 6 a 8 cm de llarc.[3][4] Llavors alades molt amargues, astringentes, extremadament llaugeres per a que el vent les disperse a certa distància.[3][4]

Planta de llent creiximent i de llarga vida que comença a donar fruts aproximadament als 15 anys, florix entre juliol i agost, i fructifica de novembre a giner.[3][5]

Distribució i hàbitat

Li la troba en Mèxic, Belize, Costa Rica, El Salvador, República Dominicana, Cuba, Hondures, Nicaragua, Brasil, Colòmbia, Dominica, Equador, Guyana Francesa, Guadalupe, Guatemala, Guyana, Martinica, Montserrat, Panamà, Veneçuela, Perú i Bolívia.[2][6]

Viu entre 0 i 1500 m s. n. m., en rancs de temperatura mínima de 25 °C a màxima de 39 °C, en precipitacions de 2200 a 5000 mm, en sols profunts, no drenados, franc arcillosos o franc arenencs, soportant llaugerament alcalinidad en tendència cap a la neutralitat.[3] Exigix llum pero tolera l'ombra en la seua etapa jovenil, lo que es deu a que es desenrolla en zones en numeroses espècies d'arbres de gran tamany, per lo que en els primers anys de la seua vida té que créixer a pesar de que els demés arbres li llimiten la cantitat de insolació fins que alcança una altura suficient com per a descollar entre els demés arbres.

Més encara: quan en la seua joventut tenen una insolació suficient, no creixen tant com si es veuen obligats a créixer per a obtindre una insolació abundant. Este fenomen pot comprovar-se quan se sembren caobos en carrers en edificis alts: els caobos creixeran fins a destacar-se a un nivell superior, en comparació a atres caobos sembrats al mateix temps en la mateixa zona, pero en un lloc molt més obert i sense arbres o edificis. En una plantació de caobos (com succeïx en el parc dels Caobos en Caracas) alcancen gran altura perque han tingut que competir entre sí per la llum solar. El seu òptim desenroll es presenta, en Veneçuela, en les selves de galeria dels Plans occidentals, des de l'estat Cojedes fins al de Barinas .[7]

Ecologia

Es propaga per mig de llavors que tenen un alt valor germinativo i és polinisada per insectes.[1][5] Està amenaçada per pèrdua d'hàbitat. S. macrophylla és la principal font de la caoba (en anglés, mahogany) junt en atres dos espècies S. mahagoni i S. humilis. Totes elles de gran escassea en el mercat maderero actual.

És cultivada per a reforestar zones de selva degradades i s'ha introduït en varis països tropicals exitosament.[3] És susceptible a l'atac de l'insecte Hypsipyla grandella el qual causa la pèrdua de la forma i el forcall de l'arbre.[3]

Taxonomia

Swietenia macrophylla va ser descrita per George King i publicat en Hooker's Icones Plantarum 16: t. 1550. 1886.[8]

Etimologia

Swietenia: nom genèric otorgat en honor del mege Gerard van Swieten.[5]

macrophylla: epítet llatí que significa "en fulls grans".[5]

Sinonímia
  • Swietenia candollei Pittier 1920
  • Swietenia tessmannii Harms
  • Swietenia krukovii Gleason
  • Swietenia belizensis Lundell
  • Swietenia macrophylla var. marabaensis Ledoux & Lobato[9]

Relació en el ser humà

En Veneçuela és l'arbre emblemàtic de l'estat Portuguesa i es cultiva freqüentment com arbre ornamental en places, parcs i avingudes.[1] La seua fusta és apreciada per a treballs de fusteria i ebanisteria,[1] té una corfa rica en taninos per lo que s'usa com curtiente i les seues flors tenen un alt valor melífero.[1]

Medicinal

No hi ha àmplia evidència mèdica sobre els seus usos, no obstant, de forma tradicional se li ha atribuït propietats per a tractar certes malalties com febra tifoidea, diarrea i febra,[3] alguns estudis han tirat un possible potencial per a tractar de trastorns neurodegenerativos i neuroinflamatorios.[10] Algunes teràpies alternatives usen les llavors en la creència que pot tractar certes malalties com el dolor de molgues,[3] no obstant, s'ha reportat dany hepàtic o hepatotoxicidad pel consum de les llavors crues, mòltes o en forma de càpsula.[11][12][13]

Noms comuns

Caoba, caobo, cóbano (Tab.); kanak-ché, punab (l. maya, Yuc.); rosadillo, tsulsul, tutzul (l. tseltal, Chis.); tzopilo-cuáhuitl (l. náhuatl) ; tzulzul (Chis.) ; zopílotl, macchochuc-quiui (l. totonaca, Vore.), venadillo, caobilla (Sinaloa, Mèxic), caoba americana, caoba de full gran, caoba del sur, caoba de l'atlàntic, mogno, aguano, oruba, mara, mahonii, cobano, armeler (Equador) mara (Bolívia).[2][3][4]

Galeria

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Clots, Jesús (2013). «Portugesa», [1], Veneçuela: Societat de Ciències Naturals La Salle, pp. 64-67. ISBN 978-980-235-044-5.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Swietenia macrophylla King GRIN-Global» (en en). npgsweb.ars-grin.gov. Consultat el 2023-01-28.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 «Swietenia macrophylla».conabio.Consultat el 28-1-2023.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Caoba Swietenia macrophylla».Institut Nacional de Boscs INAB Guatemala.Consultat el 28-1-2023.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Caoba, pal sant (Swietenia macrophylla)». catalogofloravalleaburra.eia.edu.co. Consultat el 2023-01-28.
  6. ↑ «How to plant a trillion trees».Nature.560(7720)
    542–544.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/d41586-018-06031-x.Consultat el 2023-01-28.
  7. ↑ Jesús Clots F. Guia d'arbres de Veneçuela. Caracas: Societat de Ciències Naturals La Salle. Monografia n° 32, 1983, pp. 224-225
  8. ↑ «Swietenia macrophylla». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de febrer de 2014.
  9. ↑ Swietenia macrophylla en PlantList
  10. ↑ «SMEAF attenuates the production of pro-inflammatory mediators through the inactivation of Akt-dependent NF-κB, p38 and ERK1/2 pathways in LPS-stimulated BV-2 microglial cells».Journal of Functional Foods.17
    434–448.doi:10.1016/j.jff.2015.05.042.Consultat el 2023-01-28.
  11. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. academic.oup.com. Consultat el 2023-01-28.
  12. ↑ «CHP investigates suspected cases of hepatotoxicity after consumption of sky fruit seeds and related products». www.info.gov.hk. Consultat el 2023-01-28.
  13. ↑ «Acute oral toxicity studies of Swietenia macrophylla seeds in Sprague Dawley rats».Pharmacognosy Research.7(1)
    38.ISSN 0974-8490.doi:10.4103/0974-8490.147197.Consultat el 2023-01-28.

Enllaços externs

DANIDA factsheet: Swietenia macrophylla (pdf file)

USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Swietenia_macrophylla&oldid=1545949»