Anar al contingut

Swietenia mahagoni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tree in new leaves I IMG 6222.jpg
caoba de les Índies occidentals (Swietenia mahagoni)

La caoba de les Índies occidentals o caoba cubana (Swietenia mahagoni) és una espècie botànica d'arbre pertanyent a la família Meliaceae. Atres noms autòctons són: Acajou, Chiculte, Mahogany, Mogno, Orura, Pal Zopilote.[1] En Equador i Perú rep el nom de aguano.[2]

És l'arbre nacional de la República Dominicana per mig de la llei 146 del 13 de juliol de 2011, en la que es va adoptar la caoba com a símbol que representa a dit país. 1.

Archiu:Bark I IMG 6223.jpg
Detalle de la corfa

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre gran en una corona ampla, densa i simètrica i un fuste recte en contraforts en la base. Pot alcançar 25 m d'altura en un diàmetro de tronc de més de 6 dm, pero tals eixemplars són rars. La majoria d'estes caobes no passen de 9-13 m en copes de 6-10 m d'esgambi. És un arbre semicaduco que pert els seus vells fulls al fi de l'hivern just al moment de créixer noves. Pot estar defoliado per una o dos semanes. Les fulls són úniques front a les espècies del Nou Món: són compostes pinnadas, en 3-4 parells de folíols asimètrics i no té foliolo al top. Els fulls nous són roig púrpures, i ràpidament tornen a groc verdosas. Produïx florés menudes, fragants, inconspicuas, en les branques de l'any, luego que emergixen els fulls, i tant les masculines com les femenines estan en el mateix peu (monoicas). Els fruts, conspicuos, són càpsules leñosas de 5 lòbuls, d'11-14 cm de llarc. Persistixen les bràctees fins a la caiguda dels fulls en la següent primavera, quan comencen a obrir-se expulsant abundant #sement alada, en vans papilosos, de 5 cm de llarc, dispersats pel vent.

Distribució

[editar | editar còdic]

La caoba antillana és originària de les illes de les Índies Occidentals, incloent les Bahames, Cuba, Jamaica, les Illes Caiman i L'Espanyola (en la República Dominicana i Haití), i ha segut àmpliament introduïda en el restant de les illes del Carib. També és nativa del sur de Florida en els Estats Units, lo que representa el punt més septentrional de la seua distribució.

Usos

[editar | editar còdic]

És un arbre popular per a avingudes, i d'ombra; en parcs i àrees comercials. En carrers li'ls separa usualment a 9 m entre sí. Produïx una lleu ombra i no mata la pastura o atres plantes baix d'ells. Soporta forts vents, i moderadament tolerant a sal en l'atmòsfera i en sols salinos. Apte per a costes marines.

La seua fusta és una de les més valioses del comerç mundial. Va ser la primera fusta embarcada cap a Europa en el XVI. (Hui la majoria és de la caoba d'Hondures (Swietenia macrophylla), procedent de la selva tropical d'América Central i de Sudamérica.) Fusta dura, rojosa. En este material noble, la caoba, varen dissenyar el seu artístic mobiliari els tres grans ebanistas de la fusteria anglesa: Chippendale, Hepplewhite i Sheraton, entre els sigles XVII i XVIII. Els seus mobles valen fortunes hui.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Swietenia mahagoni va ser descrit per (L.) Jacq. i publicat en Enumeratio Systematica Plantarum, quas in insulis Caribaeis 20. 1760.[3]

Sinonímia
  • Cedrela mahagoni L. basónimo
  • Swietenia acutifolia Stokes
  • Swietenia fabrilis Salisb.
  • Swietenia mahagoni var. praecociflora Hemsl.
  • Swietenia mahogani C. DC.
  • Swietenia mahogoni Lam.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Xiloteca Manuel Soler. Denia.
  2. ↑ Malaret, August (1970). (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
  3. ↑ «Swietenia mahagoni». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de febrer de 2013.
  4. ↑ Swietenia mahagoni en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  3. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  4. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  5. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  6. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  7. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  8. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  9. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
  10. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  11. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  12. Pennington, T. D., B. T. Styles & D. A. H. Taylor. 1981. Meliaceae. Fl. Neotrop. 28: 1–472.
  13. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
  14. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Swietenia_mahagoni&oldid=604297»