Anar al contingut

Swietenia humilis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Swietenia humilis (Swietenia humilis)

Swietenia humilis, cridat popularment caoba del Pacífic, és un arbre de la família Meliaceae. Hi ha tres espècies madereras del gènero Swietenia, les tres es coneixen genèricament com caobes. Les atres espècies són: S. mahagoni i S. macrophylla. L'espècie es denomina, humilis, que significa 'modesta', 'humil'. L'arbre a sovint té una presència retortillada poc esvelta en comparació a atres caobes. Alguns botànics consideren a S. humilis com una mera varietat de S. macrophylla.[1]

Els seus noms comuns són molt diversos: caoba en El Salvador, caoba de la costa del Pacífic, caoba del Pacífic, caoba d'Hondures, caobilla, cobano, gateado, sopilocuahuilt, venadillo i zapatón. En el comerç de fustes li la coneix com a caoba d'Hondures i caoba mexicana.[2]

L'arbre ha segut sobreexplotado ya que la seua fusta és molt valiosa per a la fabricació de mobiliari fi. També és una planta de gran interés com a matèria primera per a l'obtenció d'oli de llavors i atres components útils per a l'indústria farmacèutica.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de creiximent natural de l'arbre se centra en les zones de l'oest de la Serra Mare, comprenent Mèxic, Guatemala, Belize, Hondures i El Salvador. El territori de Guatemala i Hondures s'estén entre abdós oceans, del Pacífic a l'Atlàntic. Per Hondures s'estén des de l'oest de Serra Mare fins a la zona confrontant en Hondures dins de la mateixa cordillera. També creix per la mitat nort de la costa del Pacífic de Costa Rica conta en esta espècie i també confluïx atres caobas. S. humilis aplega als 1200 m d'altitut. Es desenrolla tant en la selva humida com en la més seca de full caduc, en la sabana, en la xara baixa i en els tossals rocosos. També ocupa els màrgens de les terres cultivades. L'espècie, a pesar d'haver soportat tales sense fre, encara conta en eixemplars de cert porte molt repartits. Els eixemplars grans són una excepció.

Protecció llegal internacional

[editar | editar còdic]

El tractat multilateral CITES (the Convention on International Trade in Indangered Species of Wild Fauna and Flora) cita S. humilis en l'Apèndix II (lo que afecta a tots els seus derivats industrials llevat les llavors). S'evalua en la Llista Roja de la UCN (International Union for Conservation of Nature) com a Vulnerable (Versió 2011.2).


Toxicologia

[editar | editar còdic]

Tant la corfa com la llavor són considerats tòxics. Els seus extractes inhibixen el creiximent de certes larves, com el Tenebrio molitor o 'cuc de la farina'. També ha mostrat la seua efectivitat contra les larves de Ostrinia nubilalis, el 'trepe de la dacsa', i igualment contra la Spodoptera frugiperda, cridat 'cogollero de la dacsa'.[3]


Medicina

[editar | editar còdic]

Les llavors de S. humilis s'usen en la medicina tradicional per a tractar els problemes pectorals, catarros, tós, i inclús càncer i amebiasis per les seues propietats antihelmínticas. L'indústria farmacèutica estudia les llavors des de l'any 1990.

Oli de llavors

[editar | editar còdic]

A pesar de la seua toxicitat, les llavors mostren qualitats positives que s'aproximen a les del albocat i a les del oli de girasol. La llavor germinada rendix fins a un 45% del seu pes en oli. D'esta producció s'obté un 18% de #àcit grassos saturats, (principalment palmítico i esteárico), i un 30% de poliinsaturados (bàsicament linoléico i linolénico). Les llavors, ademés, desperten molt interés comercial sobre la possible aplicació que els seus components puguen tindre tant en cosmètica com en el seu us com pesticida.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bridgewater, Samuel. (2012). A Natural History of Belize: Inside the Maya Forest. Austin: University of Texas Press. Pp. 164-65. ISBN 9780292726710.
  2. Xiloteca Manuel Soler, Denia
  3. 3,0 3,1 Perez-Rubio, V. Heredia, JB. Chaidez-Quiroz, C. Valdez-Torres, JB. Dellà-Molar, R. Angulo-Escalante, MA. Physicochemical characterization and fatty acid content of ‘venadillo’ (Swietenia humilis Zucc.) seed oil. African Journal of Biotechnology. Vol 11, No 22 (2012). ISSN 1684-5315
  • Zuccarini, Joseph Gerhard. Abh. Akad. Muench. ii (1831–36) 355.t.7.