Anar al contingut

Serra de la Molga, Cap Tiñoso i Roldán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'espai natural de la serra de la Molga, veta Tiñoso i Roldán es troba situat a l'oest del municipi de Cartagena, en l'extrem sur de la comunitat autònoma de la Regió de Múrcia en Espanya, estenent-se fins a la baïa de Mazarrón. Forma part de la cordillera llitoral de Cartagena.

Es tracta d'un dels llocs de major importància ecològica del surest, per lo que ha segut declarat ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus) i LIC (Lloc d'Importància Comunitària), com a part de la Ret Natura 2000. Aixina mateix, està protegit per la llegislació de la comunitat autònoma de la Regió de Múrcia (Llei d'Ordenació i Protecció del Territori de la Regió de Múrcia de 1992).[1] El Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del parc regional es troba sense aprovar i en periodo de "tramitació" des de 2006.

El parc regional, de 11 361,04 hectàrees, ocupa pràcticament totes les serres llitorals de Cartagena Oest, començant a l'oest de la ciutat en la zona del Mont Roldán, seguint pel puntal del Moc, el poble de Galifa, El Portús, la serra de la Molga, Veta Tiñoso, les Penyes Blanques, el Campillo d'Adins, La Azohía, la Rambla del Cañar. Termina l'àmbit de protecció en la zona d'illa Plana, en el llímit en el terme municipal de Mazarrón.

El parc regional està majoritàriament dins del terme municipal de Cartagena, encara que una chicoteta part en el seu extrem occidental pertany als municipis de Mazarrón i Font Àlber.

En juliol de 2008 a causa d'unes maniobres militars es va produir un incendi forestal en la zona del Mont Roldán que afecte al Puntal del Moc i el Cabezo de l'Estrela afectant a unes 60 hectàrees de pinada i mont baix.[2]

El 9 de juny de 2012 es va declarar un atre incendi en la cara este de la serra de la Molga que va afectar a una superfície d'entre 15 o 20 hectàrees.

Geografia

Espais naturals de tot el Camp de Cartagena i Mar Menor. Serra de la Molga, Veta Tiñoso i Roldán en groc.

Mapa perimetral

Serres Llitorals de la Mar Menor

Les Serres Llitorals de la Mar Menor, són les últimes estribaciones orientals de les Cordilleres Bètiques, que llimiten el sur i suroest de la conca del Mar Menor. A les mateixes pertanyen:

Geologia

Vista de penyes blanques i encinar del Collado de la Creu

El seu relleu es caracterisa per monts en forts pendents i diversitat costera en baïes, cals, tallats i plages.[3] Pertany a les cordilleres bètiques i les seues altures majors són: Penyes Blanques en 627 metros (la màxima altura del municipi de Cartagena)[4] i La Molga en 546 metros. No obstant deu destacar-se en l'orografia marina que en pocs quilómetros es passe a profunditats de més de 200 metros.

Els principals llocs en interés geològic són:

  • Franja llitoral entre la Azohía i El Portús: tallats de calcàrees, entre els que destaquen Cala Tancada, Cala Salitrona, l'arc de veta Tiñoso i l'Agulla de la Molga.
  • Penyes Blanques: dispon d'una important paret vertical, de color blanc. El massiç està format majoritàriament per roques calcàreas. Estes roques, per l'erosió i a la seua pròpia naturalea química, presenten un color gris molt clar que, baix l'intensa llum del sol de Cartagena, adquirix un to blanc lluent o enlluernant. És el punt més alt (629 metros), de la Serra de la Molga i de tot el municipi de Cartagena, per lo que constituïx un punt de referència visual (un "fita") per a navegants i senderistes.

Flora

Pistacia terebinthus en Penyes Blanques, Cartagena, Espanya

Es pot trobar gran diversitat biològica entre l'interior i la costa. La vegetació en els monts és característica del bosc mediterràneu en pins carrascos, jaras, romers, acebuches, cornicals, garrigas, tomillares i formacions crasifolias.

En les ales més propenques a la mar i, especialment en tot Veta Tiñoso, podem trobar vegetació pròpia del pis bioclimàtic inframediterráneo, adaptada a condicions molt acusades d'aridez i temperatures suaus durant tot l'any. En estes ales podem trobar singulars formacions vegetals dominades pel margallonera, el romer, l'esparto o el cornical. Ocasionalment, apareixen formacions de sabina negra (Juniperus phoenicea) i ginebrera (Juniperus oxycedrus).

Existixen espècies d'especial interés botànic per la seua rarea o per tractar-se d'espècies endèmiques o ser espècies iberoafricanes. Entre les més destacables estan:

En algunes zones es donen especials condicions d'humitat que permeten l'existència de vegetació més exigent. Aixina podem trobar restants d'encinares en eixemplars centenaris en el Collado de la Creu de Tallante, eixemplars de cornicabra o terebinto en Penyes Blanques, o formacions de madroños en la Morra dels Carreones. Atres espècies pròpies d'estes zones en millors condicions hídriques són l'aladierno, els chochos locos (Erophaca baetica), la trepadora Clematis cirrhosa o el boj balear citat en la zona de Penyes blanques en 1943 i extinguit en l'actualitat.

Galeria de fotos de flora

Fauna

En este espai existixen espècies protegides com la tortuga mora o alguns tipos de rat penat, entre els que destaca el rat penat gran de ferradura. És freqüent trobar també el camalleó comú.

Entre els mamífers, destaca la presència del rabosot, el conill, el teixó i la garduña. Ademés, s'ha documentat recentment la presència de la jineta i el gat montés.[6] Són també freqüents els javalins.

En 2011 està prevista la reintroducció de la cabra montesa (Capra pyrenaica hispanica) extinguida de la zona fa décades en eixemplars procedents de Serra Nevada.[7]

Entre les aus, es troben el falcó pelegrí, muçol real, àguila real i l'àguila perdicera, exisen gran número d'aus en la zona entre les que destaquen Diverses espècies de currucas, Alcaravanes, diversos Fringilidos, Alzacolas, Piquituertos, Camachuelo trompetero, etc.

Fotos de Veta Tiñoso, La Molga i El Portús

  • Plaja del Portús.
    Plaja del Portús.
  • Tortuga mora.
    Tortuga mora.
  • Camalleó comú (Chamaeleo chamaeleon) en El Portús.
    Camalleó comú (Chamaeleo chamaeleon) en El Portús.
  • Plaja de Fatares
    Plaja de Fatares
  • Illa de les Colomes, Veta Tiñoso i plaja de Fatares
    Illa de les Colomes, Veta Tiñoso i plaja de Fatares
  • Dos plages en Fatares
    Dos plages en Fatares
  • Vista de Veta tiñoso des d'afores plaja Fatares
    Vista de Veta tiñoso des d'afores plaja Fatares
  • Illa de les colomes des de mont Roldán
    Illa de les colomes des de mont Roldán
  • Vista de Veta Tiñoso en núvols, des de plaja Fatares
    Vista de Veta Tiñoso en núvols, des de plaja Fatares

Reserva marina de Veta Tiñoso

Fondos submarins en El Portús

Els fondos marins de Veta Tiñoso concentren una gran riquea i diversitat de flora i fauna submarina.

En juliol de 2009, la Conselleria de Mig ambient de la Regió de Múrcia va iniciar els tràmits per a la declaració d'un espai protegit al voltant de Veta Tiñoso en una superfície de casi 22.000 hectàrees de les que 84 hectàrees seran de conservació integral. En 2016 es va declarar reserva marina d'interés peixquer.[8]

És la segona reserva marina creada en la Regió de Múrcia despuix de la Reserva Marina de Cap de Pals i Illes Formigues que s'ha demostrat com un excelent mig per a protegir el mig marí i generar espais de regeneració de pesquería.[9][10]

La riquea, bellea i diversitat dels fondos marins de Veta Tiñoso han convertit esta zona en un dels destins preferits de submarinisme en Espanya. La majoria d'empreses dedicades a esta activitat es troben en la localitat de La Azohía.

L'atra reserva marina en la Regió de Múrcia és Cap de Pals i està previst que s'aprova una tercera en Veta Cope

Valors culturals

Torre de Santa Elena.

Dins de l'àmbit de protecció del parc regional hi ha edificacions protegides pel seu interés cultural i històric:

Serra del Algarrobo, La Molga i Cartagena

La serra de la Molga pertany al complex llitoral de la serra de la Molga, El Algarrobo i Cartagena.

La serra del Algarrobo, separa la costa de Mazarrón del Camp de Cartagena.[11]

la Serra de la Molga es troba en el llitoral de Cartagena, a sovint associada en Veta Tiñoso i Roldán, i forma part del conjunt de les Serres Llitorals de Cartagena.

La Serra de Cartagena engloba la serra de Pelayo, a on es troba el Castell de l'Atalaya, la Serra Grossa i la Serra de la Fausilla.

Vore també

Referències

  1. ↑ La Llei 4/1992 d'Ordenació i Protecció del Territori i la Llei 7/1995 de la Fauna Selvada, Caça i Peixca Fluvial reduïxen l'espai a Veta Tiñoso i Serra de la Molga, en 2000 s'afig el cabezo de Roldán. murcianatural. carm. es/c/document_library/get_file? uuid=38e0a350-8d06-4bf9-ac41-f6d3abfd00d4&groupId=14 Pla d'ordenació.
  2. ↑ laverdad. es/murcia/20080711/local/cartagena/incendio-campo-militar-cartagena-200807111037. html L'incendi en un camp militar en Cartagena podria haver arrasat 60 hectàrees
  3. ↑ archive. org/web/20070524075223/http://www. carm. es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpsm. html Senyes de l'espai protegit
  4. ↑ regmurcia. com/servlet/s. Sl? sit=a,307,c,365,m,1753&r=ReP-14584-DETALLE_REPORTAJESPADRE Naturalea dels Ports - Penyes Blanques
  5. ↑ «archive. org/web/20171018165356/http://revistas. um. es/analesbio/article/viewFile/31481/30601 Senyes sobre el Narcissus tortifolius». Archivat des d'el um. es/analesbio/article/viewFile/31481/30601 original, el 18 d'octubre de 2017. Consultat el 2 d'agost de 2009.
  6. ↑ blogspot. com/2008/04/anse-documenta-la-presencia-de-gineta-y. html ANSE documenta la presència de gineta i gat montés
  7. ↑ laverdad. es/murcia/v/20110112/cultura/cabras-montesas-asomaran-cartagena-20110112. html Agricultura lliberarà eixemplars en La Molga, Veta Tiñoso i Les Moreres, en un proyecte gestionat per Anse.
  8. ↑ «laopiniondemurcia. es/comunidad/2016/07/27/murcia-ejecutiu-regional-declara-cabo/756000. html Veta Tiñoso, declarat Reserva Marina d'Interés Peixquer». L'Opinió de Múrcia. Consultat el 28 de juliol de 2016.
  9. ↑ Agricultura estudia declarar Veta Tiñoso i Veta Cope reserves marines laopiniondemurcia. es/seccions/noticia. jsp? pRef=2008080500_2_120997__Comunidad-Agricultura-estudia-declarar-Cabo-Cabo-Cope-reservas-marinas
  10. ↑ Veta Tiñoso serà declarat reserva marina per a posar fòra de perill els seus recursos peixquers laverdad. es/murcia/20090708/cartagena/cabo-tinoso-sera-declarado-20090708. html
  11. ↑ «mazarron. es/es/deportes/aventura-deportiva/sierra-del-algarrobo.-rincones-el-margajon/ Serra del Algarrobo. Racons-El Margajón».

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Serra_de_la_Molga,_Cap_Tiñoso_i_Roldán&oldid=1417072»