Anar al contingut

Limonium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Limonium

Limonium és un gènero de plantes de la família Plumbaginaceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

El gènero té una distribució cosmopolita en Europa, Àsia, Àfrica, Austràlia i Amèrica del Nort. En molt, la major diversitat (més de 100 espècies) es troba en la zona que s'estén des de les Illes Canàries cap a l'est a través de la regió del Mediterràneu al Àsia central, per comparació, Amèrica del Nort només té 3 espècies natives.[1]

En plantes herbàcees perennes, que creixen 10-70 cm d'altura a partir d'un rizoma, uns pocs (principalment de les Illes Canàries) són arbusts llenyosos de fins a 2 m d'altura. Moltes espècies florixen en sols salinos, per lo que són comuns prop de les costes i en les marismas, i també en solució salina, algeps i sols alcalinos en les zones continentals interiors.

Les fulles són simples, sanceres a lobuladas, i 1 a 30 cm de llarc i 0,5-10 cm, la majoria dels fulls es produïxen en una roseta basal densa, en els brots florals tenint només chicotets fulls (bràctees). Les flors es produïxen en una ramificada panoja o corimbe, les flors individuals són chicotetes (4-10 mm de llarc) en cinc lòbuls del càliç i corola i cinc estams, el color de la flor és de color rosa, violeta i púrpura en la majoria de les espècies, de color blanc o groga en unes poques. Moltes de les espècies són apomíctiques. El frut és una chicoteta càpsula que conté una sola llavor, parcialment rodejada pel càliç persistent.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary...Abridged...fourth edition vol. 2, en 1754.[2][3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Limonium: prestat del llatí līmōnǐum, -ǐi derivat del grec λειμωνιον, de λειμων, prat, que ya en l'antiguetat designava plantes de llocs humits. Evocat per Dioscórides i, més vesprada, per Plinio el Vell en el seu Naturalis Història (20, 72).[4][5]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Comité editorial de Flora of China. 1996. Fl. China 15: 1–387. Science Press i Missouri Botanical Garden Press, Pequín i Sant Luis.
  2. Comité editorial de "Flora of North America", i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. 5: i–xxii + 1–656. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, Nova York.
  3. Forzza, R. C. et al. 2010. 2010 Llista d'espècies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  4. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada i M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catàlec de les Plantes Vasculars, vol. 2. Llistat de les Plantes Vasculars del Departament de Antioquia. Pp. 1-939.
  5. Nasir, E. i S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan. Univ. de Karachi, Karachi.